La Fiscalia s’oposa a rebaixar la pena del violador d’Igualada pel fet que patís abusos

La Fiscalia s’ha oposat a rebaixar la pena a l’anomenat violador d’Igualada, condemnat a 45 anys de presó per la salvatge violació d’una menor, tal i com ha sol·licitat la seva defensa, al·legant que de nen va ser presumptament víctima de violència sexual i que estava begut quan va cometre l’agressió a la noia. La defensa havia presentat recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en què demana que se li apliquin dos atenuants al condemnat, la qual cosa podria implicar una rebaixa substancial de la pena.

La defensa no discuteix l’autoria ni els fets pels quals va ser condemnat el seu client. Els fets pels quals va ser condemnat van passar al novembre de 2021, quan va violar de forma “salvatge” la menor en un polígon industrial d’Igualada, al mateix temps que la colpejava com un animal, després de la qual cosa la va abandonar semiinconscient convençut que moriria.

Per això, l’Audiència el va condemnar a 20 anys de presó per un delicte d’intent d’assassinat amb traïdoria i acarnissament i a 15 anys més per un delicte consumat d’agressió sexual. Tots dos delictes, amb l’agreujant de gènere. A més a més, se’l va obligar a indemnitzar a la víctima amb 332.727 euros.

La Fiscalia, que no ha recorregut la sentència atès que la seva petició de condemna es va estimar gairebé íntegrament, considera que no hi ha fonaments per aplicar els atenuants que planteja la defensa. El tribunal ja els va descartar en la sentència. Sobre la possible alteració de facultats del condemnat per la violència sexual que hauria patit en la seva infància, la Fiscalia recorda que els forenses que van declarar en el judici que no hi havia proves que aquestes circumstàncies tinguessin un efecte rellevant en les seves capacitats mentals. Quant al fet d’anar begut, la Fiscalia al·lega que no està provat que estigués sota els efectes de l’alcohol la nit en què va perpetrar els delictes. Els forenses també van apuntar en el seu moment que tot i que el processat té reconegut un trastorn per consum d’alcohol, quedava descartat que l’incapacités per discernir entre el bé i el mal.