Calonge és especial

Un dels esdeveniments policials que se celebren a la tardor cada any i als quals solc assistir perquè sortosament m’hi conviden és la festa patronal de la policia local de Calonge. L’acte té les seves peculiaritats que el fan atractiu i entretingut. L’escenari el fixen al Park Hotel San Jorge, a la frontera amb el municipi de Platja d’Aro i amb unes vistes al mar espectaculars, on al final els assistents poden gaudir d’un suculent àpat de pica-pica. Tenen un gran poder de convocatòria i s’hi veuen uniformes de tots els colors i de tots els cossos armats que existeixen: policies locals, Mossos, agents de la Policía Nacional, Guàrdia Civil, alts comandaments de l’exèrcit, càrrecs de tota mena, polítics... L’acte va ser amenitzat amb la interpretació d’una soprano. Ja ho va dir el cap de la policia, Carles Rosselló, que no volien avorrir el públic amb un ball de dades i números sobre els resultats de l’activitat policial que ja van analitzar en la junta de seguretat que se celebra abans de l’acte. Dades que, segons va dir, eren per lluir-les perquè els resultats eren bons. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, tampoc es va entretenir a donar dades, tot i que va remarcar que la seva policia havia passat un any difícil i que els havia posat a prova en diferents ocasions. Per exemple, tot i els esforços esmerçats, no han pogut trobar el viticultor del poble Joan Rosselló, desaparegut des del 30 de març. “Sembla mentida però la gent, en lloc de venir a relaxar-se en un poble turístic com el nostre, s’excita i crispa per la mínima”, va remarcar l’alcalde, que ha impulsat que Calonge s’hagi omplert de llibreries i s’hagi fomentat la cultura, com també es fomenta la viticultura amb la producció d’uns vins genuïns. Citant El petit príncep (“No s’ha d’apagar la llum de l’estrella dels altres només perquè brilli la nostra”) Soler va esperonar els seus policies a continuar treballant amb “disciplina, professionalitat i mà esquerra i un plus de discreció” i en col·laboració amb altres cossos. L’alcalde, amb el seu plus d’humor, també va voler lloar els “dos Albertos, encara que vagin sense gavardina”, els dos regidors a qui els toca treballar amb la policia local. Albert Ros, el regidor de Mobilitat, el seu “alter ego”, company al govern municipal des del 2003. I l’altre, Alberto Mas, “un regidor que sap que juga a camp contrari (és del PP) i que té en el seu haver no haver guanyat mai ni una sola moció de les que ha presentat, i a més és de l’Espanyol”, va ironitzar Soler. I Alberto Mas no va avorrir en el seu discurs davant la policia, dient que si l’any passat havia fet servir el terme àngels adreçat als policies, aquest any havia triat el terme dimoni per referir-se a la classe política. Va dir que passava vergonya per l’acció de la classe política (encara que ell en formi part) per la gestió de la dana. Va apostar perquè els polítics deixin actuar els professionals i es limitin a dotar-los de les eines. I va fer seva l’expressió de Quim Torra, “un polític als meus antípodes”, per instar els policies a reclamar més mitjans. “Apreteu, apreteu!”, va instar.

I a part dels discursos obligats, es van entregar reconeixements. Però ben pocs. Tres. Al comissari de la Policía Nacional Leoncio Martínez, que s’ha jubilat; al cap de la policia local de Palamós, Josep de Monteys, i al cap regional de trànsit dels Mossos, Joan Costa.