Successos

El quadern negre

Tura Soler

La mala sort de l’Evaristo

És evident que el temps sempre juga en contra de les persones desaparegudes

Evaristo Ortiz Sierra, veí de Salt, malalt d’Alzheimer, estava desaparegut des del 30 d’octubre i diumenge uns caçadors van trobar un cadàver que oficialment encara no està identificat, però tothom sap que és ell. Evaristo és mort. Com ho solen ser moltes persones que consten com a desaparegudes. Però en el cas de l’Evaristo la mala sort (a part de la negligència d’algun sanitari) ha influït en el tràgic final de la seva desaparició.

Va ser mala sort que el dia 30 d’octubre l’Evaristo sortís de casa seva havent-se tret del canell l’aparell localitzador que la seva família tenia la prevenció de posar-li en cas d’una eventual i possible desorientació deguda a la seva malaltia. Sense el rastrejador no li podien seguir el rastre. I va ser mala sort que sortís per la porta sense que la seva dona ho veiés. No havia passat mai. Semblava que la sort s’havia posat al costat de l’Evaristo quan aquella mateixa tarda un conductor el va veure caminant per l’autopista i es va aturar perquè va pensar que necessitava ajuda i en veure’l desorientat va avisar els Mossos i el SEM, que van optar per traslladar-lo al Santa Caterina. Havia tingut sort, el duien a un lloc segur. Això semblava. Però no va ser així. Ningú va vetllar el pacient i l’Evaristo va sortir per la porta de l’hospital i va tornar a desaparèixer.

L’endemà, un conductor que era mosso d’esquadra i estava fora de servei es va fixar en un home que caminava pel voral de la carretera a Vidreres. Hi va parlar i l’home, que duia el jersei de ratlles tan característic de l’Evaristo, va dir que anava “a casa, a Salt”. El conductor el va advertir que anava en direcció contrària i va anar a fer la rotonda per anar-lo a trobar i assistir-lo, i llavors ja no el va veure. Un altre cop de mala sort. Un altre testimoni, un pagès, va alertar que havia trobat un home estirat en una paret i que li va dir que estava cansat i que volia anar “a Catalunya”. Devia ser l’Evaristo, que no sabia llegir ni escriure, però quan deia Catalunya es referia a casa seva, perquè la família viu a la plaça Catalunya de Salt. El dissabte dia 2 també van avisar que l’havien vist sota el pont de la rotonda de l’entrada de Maçanet de la Selva. Allà hi ha unes càmeres, però són mòbils i just a l’hora que deien que hi havia l’home estaven girades cap a l’autopista i no es va poder comprovar que fos ell. Altre cop mala sort. I també el dissabte dia 2, en Lluís de Can Pubrich de Riudarenes va veure un home que feia a peu la pujada de casa seva i va pensar que era un boletaire. L’endemà, quan va veure la foto de l’Evaristo al Facebook, el va reconèixer i llavors va córrer a avisar emergències, que van mobilitzar mitjans de tota mena per buscar-lo però ja no el van trobar. Quina mala sort que en Lluís no hagués vist el dia abans els cartells de petició d’ajuda per trobar l’Evaristo, que és segur que va sobreviure almenys tres dies després de la seva desaparició de l’hospital Santa Caterina. El cas posa en evidència la importància de difondre com més aviat millor les imatges de les persones desaparegudes. Com més gent n’està al cas, més augmenten les possibilitats que algú l’hagi pogut veure. I les possibilitats de tenir sort de trobar viu un desaparegut. El temps sempre juga en contra de les persones desaparegudes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.