Successos

Des de Damasc

Rússia marxa de Síria

La fugida d’Al-Assad és també la dels seus aliats, i les tropes russes es preparen per abandonar la seva preuada base militar mediterrània

Israel continua bombardejant punts militars a territori sirià mentre les noves autoritats de Damasc ho denuncien en una carta a l’ONU

La nova rea­li­tat a Síria, amb la cai­guda del règim de Bai­xar al-Assad i l’apa­rició d’un govern interí lide­rat per un grup fona­men­ta­lista islàmic, pro­voca l’entu­si­asme, la incer­tesa o el temor en les dife­rents comu­ni­tats que for­men el país. Però, men­tre la con­fi­gu­ració i les volun­tats de les noves auto­ri­tats roma­nen una incògnita, el sor­gi­ment d’aquest nou sta­tus quo ja té impli­ca­ci­ons sobre el ter­reny.

El dic­ta­dor ender­ro­cat s’ha ser­vit, els dar­rers anys, dels seus ali­ats rus i iranià per man­te­nir-se en el poder. L’acord per­me­tia a Mos­cou i a Tehe­ran des­ple­gar for­ces a Síria i tenir-hi presència mili­tar, que, de vega­des, espe­ci­al­ment pel que fa als rus­sos, tenia l’apa­rença d’una ocu­pació del ter­ri­tori. Ara, la fugida d’Al-Assad és també la dels seus ali­ats. El Krem­lin –que tenia un gran interès a tenir accés al mar Medi­ter­rani a través de la costa siri­ana que li ofe­ria Al-Assad– es pre­para per mar­xar de Síria i no tor­nar-hi. A Latakia, una ciu­tat medi­terrània de majo­ria ala­uita –una de les mino­ries de país que, de manera gene­ral, donava suport a Al-Assad, també ala­uita–, imat­ges satèl·lit mos­tren la mobi­lit­zació de for­ces aèries rus­ses per repa­triar helicòpters i altres equi­pa­ments mili­tars, sug­ge­rint una reti­rada defi­ni­tiva.

Men­tre això passa, les tro­pes isra­e­li­a­nes coman­da­des per Herzi Halevi –i Ben­ja­min Neta­nyahu en última instància– con­ti­nuen metra­llant ter­ri­tori sirià. La mati­nada de dis­sabte, més d’una set­mana després de la cai­guda d’Al-Assad, van llançar més de 40 bom­bar­de­jos als afo­res de Damasc. Un d’aquests atacs, part d’una ope­ració més gran per eli­mi­nar la capa­ci­tat mili­tar del país, va caure a l’inte­rior de Damasc, fent tre­mo­lar por­tes i cor­ti­nes en un radi de quilòmetres.

Des de la fugida del ja expre­si­dent sirià, Israel ha llançat cen­te­nars de míssils con­tra Síria, on també és pre­sent mili­tar­ment, més enllà dels alts del Golan. El pri­mer comen­tari dels nous líders de l’Orga­nisme per a l’Alli­be­ra­ment del Lle­vant (Hayat Tah­rir al-Xam o HTS, en àrab) ha estat amb una carta adreçada a l’ONU en la qual denun­ci­a­ven els atacs isra­e­li­ans a la sobi­ra­nia de Síria. Encara que Israel diri­geixi els seus atacs con­tra punts mili­tars de l’exèrcit que lide­rava Al-Assad, molts siri­ans con­si­de­ren aques­tes acci­ons un atac con­tra tot el poble de Síria, ja que és un exèrcit aixe­cat amb les apor­ta­ci­ons dels con­tri­bu­ents.

Síria es troba –almenys, segons els nous líders isla­mis­tes d’HTS– immersa en una tran­sició política que ha d’aca­bar duent a alguna mena d’elec­ci­ons, segu­ra­ment el març del 2025. Però hi ha dub­tes que res d’això s’acabi con­cre­tant. Tot i que els nous esta­dants del palau pre­si­den­cial evi­ten, ara com ara, dir ni fer massa res, sabe­dors que l’ale­gria gene­ral per l’ender­ro­ca­ment d’Al-Assad els fa sor­tir ben parats, ja hi ha fric­ci­ons entre les parau­les i els fets.

El govern inclu­siu i la soci­e­tat igua­litària que aquest grup diu anhe­lar no es veu, almenys de moment, reflec­tit en el govern interí que han cons­truït per pilo­tar el país fins a la fase següent. Tant Moham­med al-Bai­xir, nou pri­mer minis­tre de Síria, com Moham­med Gha­zal, nou gover­na­dor de facto de Damasc, venen del govern interí i isla­mista que l’HTS ha tin­gut a Idlib, un encla­va­ment rebel al nord-oest de Síria con­ver­tit per aquesta orga­nit­zació en una mena lloc d’apre­nen­tatge abans de fer el salt a la cate­go­ria naci­o­nal. Hi ha qui creu que la supo­sada volun­tat inclu­siva de l’admi­nis­tració s’hau­ria de veure reflec­tida en la con­fi­gu­ració dels líders.

Aquests dub­tes es poden veure en el com­por­ta­ment d’algu­nes mino­ries. Diven­dres, dese­nes de milers de per­so­nes van assis­tir a con­gre­ga­ci­ons mul­ti­tu­dinàries a Damasc. En canvi, els tre­ba­lla­dors d’un petit hotel de la capi­tal, natu­rals de Latakia, van optar per abs­te­nir-se’n.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia