No fem innocentades

Avui és 28 de desembre. Dia dels Sants Innocents. En aquests moments, quan les notícies falses, mentides o fake news com molts s’emmarranen a dir-ne són el pa de cada dia que envaeixen internet i xarxes socials ara avivades per la IA (intel·ligència artificial), resultaria una temeritat que els mitjans mantinguéssim aquella tradició del segle passat que consistia a incloure una notícia falsa enmig de totes, com un joc de complicitat amb el lector, oient o televident, que havia d’endevinar quina era la llufa. Aquest diari va ser dels primers de deixar de publicar innocentades el 28 de desembre, després que patíssim l’efecte bumerang i publiquéssim com a veritable una notícia sobre la instal·lació de calefacció soterrada al carrer València de Camprodon, que molt enginyosament ens va endinyar el llavors alcalde Mingo Pairó (que encara ara riu). Això va ser el 1990, i des de llavors no hem fet més innocentades. Vam aprendre la lliçó. Els periodistes només hauríem d’explicar veritats. Però sembla que a la gent li resulta difícil només veure veritats.

El 28 de desembre del 2000, quan ja feia 10 anys que havíem erradicat les innocentades, vam publicar un tema titulat: “Un home de 67 anys mor a casa seva a Girona mentre estava sota els efectes de les pastilles Viagra” i subtitulat: “Uns 75.000 homes a tot l’Estat prenen habitualment les píndoles contra la impotència.”

Una veritat com un temple, que va generar una allau de trucades de lectors que deien que ja havien descobert la innocentada del dia. I vinga desmentir que no era mentida. Surrealista.

El 28 de desembre del 2018, se’m va acudir que, com que tenia una primícia, valia més que la pengés ràpidament perquè si no encara em passarien al davant. “L’Audiència de Girona deixa en llibertat Jordi Magentí”, publico a través de Twitter. I aviat van saltar les reaccions. Piulades de gent, molts col·legues periodistes, que preguntaven si l’alliberament de l’home que feia 303 dies que havien empresonat pel doble crim de Susqueda era la innocentada del dia. Em costa d’entendre que la gent es pensi que juguem falsejant les dades d’un cas tan greu. Ja que ha sortit el tema, aprofito per recordar que ja fa sis anys de l’alliberament de Jordi Magentí i que el cas continua empantanegat a l’espera que els investigadors dels Mossos aportin un seguit de diligències que fa anys que els reclamen i que encara no han arribat al jutjat de Santa Coloma. I ja que hi som, aprofito també per avançar que aquest diari disposa d’una informació interessant i inaudita del cas de Susqueda, i que no la publiquem avui perquè no fos cas que algú pensés que és una innocentada. Ja hi haurà dies millors.