Auguris, prediccions, fatalitats

“Bon any.” “Bon any.” Aquest missatge, oral o per escrit, corre pertot arreu, gairebé per inèrcia, entre els dies de Sant Silvestre (darrer dia d’un any) i el de Sant Manel (primer dia de l’altre any), com un auguri que pretén conjurar la sort i dominar el temps que ens ve per davant.

Fem prediccions, com la popular i ancestral prova de la ceba per saber si el temps, el meteorològic, ens serà favorable o advers. Tothom sap que la ceba mai ens avisarà d’una tempesta tràgica com va ser, aquest any, la dana al País Valencià. Però no renunciem a creure en la màgia i tenim la necessitat de fer les nostres prediccions. I ara, per la ceba del bar de Can Puet de Santa Pau, ja estem informats que el 2025 serà un any plujós a la primavera, l’octubre i el novembre, i que podria ser que a la Garrotxa es veiés neu els dos primers mesos de l’any.

Però, mentre ens anem desitjant bons auguris i fent prediccions de faules, ens van passant per davant les fatalitats reals i demostrades que no podem esquivar per més bons pronòstics que maquinem. I, ho sabem perquè ho diuen les estadístiques, en aquestes dates d’intersecció d’anys, quan sembla que l’alegria és obligada, les tragèdies són més accentuades. Les violències són un plat habitual a les llars i també els suïcidis, sovint avivats pel desemparament i la solitud, l’epidèmia del segle XXI, com la va batejar el forense Narcís Bardalet. Abans d’acabar l’any, un ciutadà belga resident a l’Empordà es va penjar a Empuriabrava. I diumenge, la Carme, una dona d’Olot de 67 anys, es va matar llançant-se daltabaix de la paret de la presa de Susqueda.

Són alguns exemples de fatalitats, afegits a les tres persones mortes d’accident de trànsit, només en la nit de Cap d’Any. I sense oblidar els casos de persones desaparegudes enmig d’aquestes diades que semblaria que només poden irradiar felicitat. Continua en parador desconegut Dietlinde, Didi, Teixidor, la dona de 83 anys que va ser vista per darrer cop el dia de Sant Esteve al migdia, quan es va acomiadar de la família que feineja a l’olivet i se’n va anar caminant cap a casa seva, al centre de Garriguella. S’han fet intenses recerques i rastrejos pels volts de la població i, fins i tot, s’han mirat les càmeres de fototrampeig (per enregistrar fauna salvatge) per si alguna l’ha captada. Però no s’ha trobat cap rastre de la dona que viu a cavall entre Alemanya i Garriguella.

I també continua desaparegut Joan Martín, l’home de 67 anys de Cardedeu que va ser vist per darrera vegada caminant per la carretera de Dosrius, a prop de la gasolinera BP. En Joan, conegut al poble perquè sempre ronda pel centre i sol xiular, anava vestit amb una jaqueta de xandall vermella amb ratlles negres a les mànigues, uns pantalons de color gris fosc i gorra i guants de llana de color negre. Se’l pot identificar perquè va coix. L’Ajuntament i els Mossos han fet una crida per si algú té alguna pista i també s’han fet batudes amb helicòpters i drons, però no se l’ha trobat.

La Didi i en Joan s’afegeixen a la llarga llista de desaparicions que mai no podrem vaticinar però succeeixen.