El quadern negre
Tura Soler
Memòries de Sicília
L’assistència d’una delegació de Licodia Eubea a la Fira del Fesol de Santa Pau fa rememorar l’expedició que es fa fer a l’illa en autocar el 1989 per fer l’agermanament
La Fira del Fesol de Santa Pau d’aquest any ha comptat amb uns convidats excepcionals. Santo Randone, el sindaco (alcalde) de Licodia Eubea, i una delegació vinguda de la població siciliana agermanada amb Santa Pau des del 1989, quan s’hi van fer els actes oficials del gemellaggio. A partir d’un viatge d’aquesta cronista a Sicília es va saber que Santa Pau i Licodia tenien un altre element en comú, a part de la història que la població siciliana va estar sota el domini dels senyors de Santa Pau durant dècades, quan al segle XIV el rei Martí I va atorgar el títol de baró de Licodia a Hug de Santa Pau i que tots dos pobles tenen el seu “castell de Santa Pau” en desús pel seu mal estat. Tots dos pobles tenen el seu fesol genuí i particular. A Licodia tenen la cicerchia, que, segons va explicar Santo Randone, va ser un aliment de subsistència durant èpoques dures, com ara les postguerres, a Licodia com també ho era el fesol a Santa Pau abans que es convertís en un producte gastronòmic de luxe. De la cicerchia, que com el fesol ve d’Amèrica, va estar a punt de perdre-se’n la mena a Licodia, però la van salvar fent-hi anar llavors de Xile. Mentre el president de la DOP Fesols de Santa Pau, Lluís Sunyer, va explicar com els cultivadors d’aquí han lluitat i fet invents per poder mecanitzar el procés de cultiu i collita dels fesols, Randone va explicar que a Licodia Eubea es fa tot manualment i que en el seu cas la cicerchia és un producte que porten al cor i és símbol d’identitat i el defensen, però que no viuen de la seva comercialització. A Licodia viuen sobretot del cultiu del raïm de taula, de les taronges i de l’oli d’oliva. I mentre que a Santa Pau miren de collir tones de fesols per poder vendre, a Licodia produeixen 300 quilos de farina de cicerchia a l’any. Consum propi. Aquest any van compartir el patacò (el plat amb farina de cicerchia i cansalada) amb la gent que va ser a la degustació de la Fira del Fesol de Santa Pau. La degustació del producte germà i la presència dels germans sicilians va fer rememorar aquella llunyana expedició de santapauencs que van arribar a Licodia per Santa Margarida (festa major allà) del 1989 i hi va caure un xàfec providencial després de mesos de sequera. Aquesta setmana a Santa Pau la gent ha tret les fotos dels baguls dels records per rememorar aquella gesta, perquè un viatge amb autocar de Santa Pau a Licodia és tota una odissea. Una odissea recompensada per l’hospitalitat i generositat que els van dispensar a Licodia en un temps que Sicília tenia el jou del domini mafiós (poc temps després es va perpetrar l’atemptat que va matar el jutge Falcone). Dos anys després, quan vaig tornar a Sicília, vaig viure un fet singular a Palerm. La meva companya de viatge i jo dúiem a la motxilla la guia Trotamundos, que ens aconsellava un restaurant al centre de Palerm. Vam anar a l’adreça indicada a la guia i el número de carrer que tocava no existia. Se saltava. Al mig hi havia un solar. Vam donar voltes i més voltes per si miràvem malament. I al final vam preguntar. I resposta: “Sí, el restaurant era aquí. Ja no hi és. El van cremar, amb l’amo dins.” Records negres que no frenen les ànsies de tornar a Sicília, l’escenari de les aventures de l’entranyable comissari Salvo Montalbano, engendrat per un sicilià il·lustre, Andrea Camilleri.
