successos
El TSJC confirma cinc anys de presó per a l’autor d’una violació a Empuriabrava
El TSJC ha confirmat la pena de 5 anys de presó per a l’home que va violar una dona en un apartament d’Empuriabrava el 10 de maig del 2018, segons recull l’ACN. La sentència tomba el recurs que va presentar la defensa i subratlla que tot i que ells mantinguessin una relació, ja fos “afectiva o merament sexual”, això no donava “carta blanca” al processat per forçar-la al sofà del pis. Més encara, quan ella li va dir explícitament que no volia tenir-hi relacions perquè no s’havia rentat. L’alt tribunal català també rebutja que, durant el judici a l’Audiència, el processat intentés fer passar el sexe “imposat per força” per una suposada fantasia de la víctima.
El cas es remunta al maig del 2018. Aleshores, el processat, Raphaël Poulille, havia anat a passar uns dies amb la víctima a Empuriabrava, en un apartament que era propietat del seu pare. La violació va tenir lloc cap a les dues de la tarda del dia 10 de maig. Segons recollia la sentència de l’Audiència de Girona, Poulille va tornar de passejar el gos i va trobar-se la dona asseguda al sofà. Allà mateix li va començar a fer tocaments i, tot i que ella va dir-li que no volia mantenir relacions, li va abaixar la roba, la va estirar damunt el sofà i la va acabar penetrant “en contra la seva voluntat”.
La sentència va condemnar Poulille per agressió sexual i li va imposar 5 anys de presó i 5 de llibertat vigilada. A més, va prohibir-li acostar-se a menys de 300 metres de la víctima ni tampoc comunicar-s’hi durant 10 anys i li va imposar una indemnització de 10.000 euros.
La defensa, però, va decidir recórrer contra la sentència i va presentar recurs davant el TSJC. Ara, després de més de cinc anys després dels fets, l’alt tribunal català l’ha desestimat i ha confirmat íntegrament la pena que va dictar l’Audiència de Girona. Entre d’altres, l’advocat de Poulille sostenia que, durant el judici, la traducció havia estat “deficient” i posava en dubte el relat de la víctima, representada per l’advocat Benet Salellas, dient que havia incorregut en diverses contradiccions durant la seva declaració.
El TSJC, però, tomba punt per punt tot allò que qüestionava la defensa. D’entrada, subratlla que no aprecia “cap dèficit” amb la traducció -acusat i víctima són francesos- que hagués pogut “induir a error” el tribunal. A més, el TSJC subratlla que al recurs l’advocat de Poulille no qüestiona el nucli central del cas: la negativa d’ella a mantenir-hi relacions, que el mateix processat va admetre saber. “Precisament, aquesta resposta és summament rellevant perquè suposava un límit que no podia traspassar”.
No dona “carta blanca”
La sentència també conclou que el relat de la víctima va ser “persistent” i “fiable”. A més, subratlla que encara que acusat i víctima tinguessin una relació, “fos afectiva o merament sexual”, això no suposa “que existís una espècie de carta blanca per mantenir relacions sexuals”. Per altra banda, entrant ja en el dia dels fets, el TSJC conclou que Poulille sabia amb “claredat meridiana” que ella no volia tenir-hi sexe, perquè li va dir explícitament, i que, tot i això, ell va acabar forçant-la.
En paral·lel, l’alt tribunal català també rebutja que el processat intentés “justificar” la violació fent-la passar per una suposada fantasia sexual de la víctima. “Els comentaris, aquí, sobren; no hi ha cap prova que ens trobem davant una fantasia, sinó tot el contrari, davant una relació sexual imposada per força”, subratlla el TSJC.
Finalment, la sentència tampoc no veu “estrany ni il·lògic” que, després de la violació, tots dos sortissin a passejar el gos i l’endemà tornessin amb cotxe cap a França. Aquí, el TSJC recorda que ella es trobava “fora del seu país, en un domicili que era propietat del pare de l’acusat, sense mitjà de transport, sense conèixer l’idioma i sense amics ni coneguts”. A més, asseguren que durant el trajecte de tornada ella no va obrir boca i que, tan bon punt van arribar a destí, va anar a denunciar els fets davant la policia.
La sentència del TSJC no és ferma i s’hi pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS).