Susqueda: errors venials i capitals

Car­les Mon­gui­lod, el lle­trat que repre­senta els pares de Marc Hernández i Paula Mas, ha pre­sen­tat un escrit al jut­jat de Santa Coloma de Far­ners en què exi­geix que rec­ti­fi­quin i posin cor­rec­ta­ment el nom de la noia assas­si­nada en la diligència que ordena fer una prova peri­cial per com­pro­var si el telèfon de la noia podia haver estat situat a la zona on van aparèixer les peces de caiac. Mon­gui­lod retreu que no han posat ni un sol cop bé el nom de la noia, que en la diligència surt un cop com a “Paila Mas” i un altre com a “Paula Mas Bruna Pruna”. Mon­gui­lod exposa que l’error ha oca­si­o­nat “un lògic males­tar a la família de la víctima” i exi­geix que en les pro­pe­res reso­lu­ci­ons facin el favor d’escriure bé el nom de la difunta Paula Mas Pruna.

No és l’únic error o lap­sus d’escrip­tura que es pot tro­bar al llarg del sumari del cas del doble crim per­pe­trat el 2017. En un pas­satge es fa referència a l’Opel Zafira de les vícti­mes que va ser tro­bat al “fons del mar” quan el vehi­cle era dins de l’embas­sa­ment a la zona de la raco­nada de la Mun­tada. No al mar.

Un altre error: el jut­jat va dema­nar al CAP de Cam­brils que els envi­es­sin l’informe de salut de Paula Mas. Van con­fon­dre Cam­brils (Baix Camp) per Cabrils (Maresme), que és on resi­dia la noia. Quan els va arri­bar la res­posta del CAP de Cam­brils que els infor­mava que no tenien cap paci­ent regis­trada amb la iden­ti­tat que els dema­na­ven, es van ado­nar de l’error i lla­vors van repe­tir la petició al CAP de Cabrils, que era on tocava.

Aquests tres errors deno­ten que els ope­ra­ris de l’admi­nis­tració de justícia, que tant de rigor exi­gei­xen en els seus escrits i en el seu llen­guatge, també fallen, però al cas de Sus­queda hi ha hagut altres errors, que poden ser un lap­sus de tecleig, que no són tan veni­als i que han tin­gut con­seqüències greus per a la inves­ti­gació. Els Mos­sos van dema­nar que es fes el con­trol de les tru­ca­des dels telèfons de les vícti­mes i per això van pas­sar els números d’IMEI cor­res­po­nents, però pas­sats uns dies les com­pa­nyies els van res­pon­dre que en el cas del telèfon de Paula Mas no s’havia pogut fer el con­trol perquè l’IMEI que els van pas­sar tenia 14 xifres, quan n’havia de tenir 15. I també, en data del 6 d’octu­bre del 2017, les ope­ra­do­res els van dir que no havien res­post a la seva petició perquè havien detec­tat que hi havia ano­ma­lies en el número de diligència, ja que en algun moment s’esmen­tava la 420/217 del jut­jat número 3 de Santa Coloma quan la cor­recta era la 312/2017 del jut­jat número 2, que és el que final­ment va assu­mir la causa. També hi va haver un altre error en la petició, ja que es dema­nava la inter­venció per només 48 hores quan havia de ser per set dies. I la con­seqüència de tot ple­gat és que quan es van haver esme­nat tots els errors, les ope­ra­do­res de tele­fo­nia van res­pon­dre que ja no guar­da­ven les dades dema­na­des perquè havia pas­sat més d’un any, el període que tenen obli­gació de guar­dar-les. Con­seqüència: no s’han pogut tenir unes dades de tru­ca­des i mis­sat­ges que podien ser clau. Aquests errors són capi­tals.