Filla de mare desapareguda

La Sandra recorda que un dissabte d’abril del 1978, quan ella tenia 5 anys, la seva mare va agafar el cabàs amb ampolles buides i se’n va anar a comprar. No la va veure mai més. La mare es deia Francesca Boix, i era de ca la Llúcia de Sant Hilari. A la Sandra li van dir que la mare l’havia abandonat, que havia marxat amb un camioner, i quan el pare o altres parents la volien mencionar li deien “aquella” o “la bruixa”. La Sandra Farràs Boix va créixer amb aquest missatge de l’abandonament, que la va deixar tocada, però es va haver de conformar, per força. Ella mantenia l’esperança que la mare tornés i quan li demanaven què volia per Reis, sempre responia que no volia res. “Només porteu-me la mare”, els deia. Però la mare no va tornar, i quan ella va tenir 18 anys va marxar del poble i va formar una família, i la seva sogra també li mantenia l’esperança dient-li que potser algun dia tornaria, que podia ser viva i probablement havia marxat perquè no estava bé amb l’home, el pare de la Sandra. La sogra, que també va patir un calvari familiar, sempre ha sigut com una mare per a la Sandra. “Es pot dir que he tingut tres mares, la meva, la tia que em va cuidar i la meva sogra”, recorda la Sandra. Va ser quan va veure el capítol de Crims sobre Josep Talleda, condemnat per l’assassinat de Montse Àvila, la nena de Sant Hilari que era amiga de la Sandra, que ella ho va acabar de veure del tot clar. Va entendre que la seva mare, que ajudava Talleda al seu taller de torneria, no l’havia abandonada, sinó que havia sigut una víctima més de l’assassí en sèrie Talleda. El matrimoni Talleda, que tenia dues filles, i la família de la Sandra, el pare, la mare, el germà i ella, eren amics i anaven plegats a la platja. Són records de la seva infantesa que encara té ben presents. Com també recorda com la Montse, la nena assassinada, que només era un any més gran que ella, li havia explicat que en Pitu, en Talleda, li havia promès que li compraria un ciclomotor. Però la Montse, que també ajudava al taller d’en Talleda, mai va tenir el ciclomotor promès. I quan la Montse va aparèixer assassinada, la Sandra recorda que llavors policies i periodistes van anar a picar a la porta de casa seva per fer preguntes. El crim de la Montse va fer recordar el misteri de la seva mare, i unes cartes que havien arribat a casa seva després de la desaparició i que es van atribuir a Josep Talleda, tot i que ell sempre ho va negar. Com ho negava tot. La Sandra recorda que una carta adreçada a la Francesca Boix deia que si el deixava la mataria. La Sandra veu possible que la seva mare mantingués una relació amb Talleda i, conscient dels abusos sexuals que el torner feia a les germanes Àvila, sempre s’ha preguntat per què a ella, adolescent com les altres, mai la va assetjar. Per la relació amb la seva mare? Ara, el missatge que ella vol llançar és que s’honori el record de la seva mare considerant-la una víctima de la violència de gènere. Té clar que és morta, però li agradaria trobar-la per tancar el dol. Ha decidit que anirà a la policia a demanar que li agafin mostra d’ADN per si mai es troba coincidència amb algun cos no identificat. Va llegir que havien trobat unes restes vora el pantà de Susqueda, per allà on se sap que Talleda anava a posar flors... Ara l’esperança és trobar-la morta.