La sala de plenes de l’ajuntament de Blanes es va convertir dijous al vespre en l’escenari de la presentació de dos llibres de crònica negra, Sense pietat i Sense càstig, que recullen dos cruents assassinats mai resolts que es van perpetrar a Blanes: el del nen de 9 anys Fermí Villegas i el de la noia de 17 anys Silvia Cobo. Els autors dels dos recopilatoris criminals, Jordi Grau i Tura Soler, van tenir com a presentador de l’acte l’intendent Josep Palouzié, excap de la Policia Local de Blanes i, per tant, bon coneixedor de la història de la seguretat a la població, que va mostrar bona sintonia i complicitat amb el públic que va omplir la sala normalment reservada per a afers i resolucions polítiques, i aquest cop destinada a recordar fets criminals, històries periodístics i anècdotes policials. El que va quedar demostrat va ser que la gent de Blanes encara té ben viu a la memòria el cas de l’assassinat d’en Fermí Villegas, el nen que el 12 de maig del 1980, aviat farà 45 anys, va agafar la bicicleta sortint de l’escola per anar a collir fulles de morera i no el van trobar fins dos dies més tard prop de la Tordera, assassinat i violat. En la presentació dels llibres hi eren presents un bon grup de nens que el 1980 anaven a classe a l’escola Sagrada Família i que, ara que ja passen dels cinquanta anys, no han oblidat aquell dia que el seu company i amic va desaparèixer. Llavors ells també eren nens, però van sortir com els grans a rastrejar camps i boscos per intentar trobar en Fermí. Un agent de policia, més jove, que com a molt era un nadó el dia del crim, va aportar també el seu record relacionat amb el cas. Quan ell era nen, els pares no el deixaven rondar i jugar per la zona de la Plantera, advertint-lo que era perillós, perquè hi rondaven homes dolents que segrestaven i violaven nens. El que li va passar a en Fermí Villegas, sense que mai s’hagi arrestat ni condemnat el culpable, un cas que ha deixat la sensació amarga que ja havia manifestat el pare d’en Fermí, que una mà poderosa emparava “l’home brut, covard i mesquí” per no deixar atrapar el criminal. Jordi Grau va pronunciar aquella repetida frase de pretès consol: “Esperem que allà on no ha arribat la justícia dels homes i hi arribi la justícia divina.” Un vaticini que no consola l’entorn proper a la família Villegas; no el consola perquè tenen el convenciment que a ells els persegueix la malastrugança, tot recordant que el pare d’en Fermí, que clamava justícia per al seu fill va morir de manera sobtada i estranya poc temps després del crim i que un oncle del nen, germà de la mare, també ho va fer en un “estrany” accident de cotxe. Així costa creure en la justícia, ni en la divina.