Per què no van identificar l’Ainoha?

“Ara, amb l’ADN, càmeres, mòbils, xar­xes soci­als i tota la tec­no­lo­gia i mit­jans poli­ci­als un cas com el de la noia de Port­bou, que van tar­dar 32 anys a posar-li nom, no es repe­ti­ria i se la iden­ti­fi­ca­ria de seguida.” És un mis­satge que se sol escol­tar en fòrums sobre crònica negra i cri­mi­no­lo­gia. La rea­li­tat des­men­teix aquesta màxima. La noia que va ser tro­bada pen­jada a Sant Julià de Ramis el 4 d’agost del 2018 (amb tècni­ques científiques, mit­jans tècnics, poli­ci­als, i xar­xes soci­als a dojo) no va ser iden­ti­fi­cada fins gai­rebé pas­sats set anys. I va ser gràcies a les emprem­tes dac­ti­lars (tècnica ja vigent el 1990) que es va saber gràcies a la Inter­pol que era Ainoha Ibi­eta Lima, una noia del Para­guai que feia anys que vivia a Cata­lu­nya.

Per què no es va iden­ti­fi­car abans el cadàver si les dades biològiques i antro­pomòrfi­ques de la difunta eren a les bases poli­ci­als i Ainoha Ibi­eta cons­tava als arxius poli­ci­als com a per­sona des­a­pa­re­guda a Bar­ce­lona i la foto del seu ros­tre havia estat difosa com a per­sona des­a­pa­re­guda per un cos­tat i com a difunta sense nom per un altre?

El nom d’Ainoha Ibi­eta Lima ja cons­tava a les bases de dades dels Mos­sos (el cos que por­tava la inves­ti­gació del cadàver sense nom de Sant Julià). El 15 de gener del 2018 Ainoha Ibi­eta va anar a la comis­sa­ria dels Mos­sos de l’Hos­pi­ta­let per denun­ciar que l’havien assal­tat pel car­rer i li havien esti­rat la bossa i se li havien endut el mòbil i la docu­men­tació. L’inci­dent també el va rela­tar a la seva amiga Lau Sana­bria, que resi­deix al Para­guai, amb qui des de lla­vors va poder tenir menys con­tacte perquè no tenia mòbil. L’estiu del 2018, a finals de juliol o prin­ci­pis d’agost, en el dar­rer con­tacte que van tenir les dues ami­gues, Ainoha va expli­car que s’havia que­dat sense diners i que tenia des­pe­ses per pagar. Lau li va acon­se­llar que tornés al Para­guai (la seva família li pagava el bit­llet) però Ainoha va dir que havia d’espe­rar a fer diners, que just lla­vors li havien ofert una feina. El 2 d’agost del 2018, el nom d’Ainoha s’ins­criu en una demanda d’infor­mació inter­na­ci­o­nal al cen­tre de coo­pe­ració poli­cial del Pertús. Per què la bus­ca­ven? Dos dies després Ainoha apa­reix pen­jada al galli­ner de Can Ciu­rana de Sant Julià de Ramis. Ningú la coneix allà. El 4 de setem­bre del 2018, just un mes després, els Mos­sos regis­tren la des­a­pa­rició d’Ainoha Ibi­eta Lima. L’abril del 2021 es publi­quen (pri­mer a la Ser i després a aquest diari) les fotos de la noia morta a Sant Julià de Ramis en un intent d’iden­ti­fi­car-la. L’octu­bre del 2022, els Mos­sos fan com­pro­va­ci­ons per si un cadàver loca­lit­zat pot cor­res­pon­dre a Ainoha Ibi­eta. Es des­carta. S’iden­ti­fica com una altra per­sona. L’abril del 2023, es torna a regis­trar als arxius dels Mos­sos la des­a­pa­rició d’Ainoha Ibi­eta Lima a Bar­ce­lona i es difon la seva imatge i les seves carac­terísti­ques a través dels car­tells de SOS Des­a­pa­re­ci­dos. El setem­bre del 2024, l’asso­ci­ació Vic­tims Abroad edita uns car­tells que difon inter­na­ci­o­nal­ment amb el ros­tre de la noia morta de Sant Julià de Ramis com seria en vida i les peces de roba que duia quan la van tro­bar, i els Mos­sos pas­sen les dades a la Inter­pol, que les publica a través del seu pro­grama Iden­tify Me. I el 3 de març la poli­cia del Para­guai va comu­ni­car que les emprem­tes eren les d’Ainoha Ibi­eta. Es podia haver iden­ti­fi­cat abans?