successos
Absolt l’acusat d’abusar sexualment d’una dona fent-se passar per un altre a Salt
L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat d’abusar sexualment d’una dona a Salt la matinada del 21 de febrer del 2022. Les acusacions sostenien que el processat va entrar a l’habitació on la víctima acabava de mantenir relacions amb un home i, aprofitant que “no estava il·luminada” i que ella dormia, es va fer passar per l’altre per tenir sexe amb la dona. L’Audiència conclou que no hi ha proves que avalin la versió de la víctima, que el testimoni de l’home amb qui va tenir relacions primera fa descartar que no hi hagués suficient llum a l’habitació i que el processat tampoc podia saber que la víctima el confonia: “Va relatar que es va identificar només entrar a l’habitació i òbviament va pensar que la denunciant sabia qui era”.
La fiscalia l’acusava d’un delicte d’abús sexual amb accés carnal i sol·licitava 7 anys de presó, una petició a la qual es va adherir l’acusació particular. La defensa, encapçalada pel lletrat David Muñoz León, negava els fets i volia l’absolució.
“No ha quedat acreditat, amb la seguretat i certesa que requereix tot pronunciament penal condemnatori, que la matinada del 21 de febrer del 2022, l’acusat aprofités que la víctima estava a l’habitació després de mantenir relacions sexuals consentides amb un home per tenir-hi sexe contra la seva voluntat”, conclou la sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Daniel Varona.
Les acusacions situaven els fets en un pis de Salt. Al domicili hi havia un grup de sis amics i coneguts que havien decidit continuar allà la festa un cop la discoteca on havien coincidit va tancar.
Durant la nit, la víctima i l’amo del pis van anar a una habitació, on van tenir relacions sexuals “de forma consentida”. Després, ell va tornar a la sala d’estar amb la resta de gent mentre la dona es quedava al llit perquè “volia dormir una estona”.
Segons les acusacions, el processat va veure sortir l’altre home de l’habitació i li va demanar si hi podia entrar. Un cop dins l’habitació, i seguint el relat de la fiscalia, “va aprofitar que la víctima estava dormint i que l’habitació no estava il·luminada” per estirar-se al llit i començar a tenir relacions sexuals amb la dona.
Després, la va tombar de bocaterrosa i la va penetrar per via anal, fent cas omís de l’oposició de la víctima que li deia que parés. Finalment, la dona el va poder empentar i apartar. Va ser llavors quan va obrir la llum i es va adonar que a l’habitació hi havia l’acusat, i no l’home amb qui havia mantingut relacions prèviament aquella nit.
Absolució
La sentència l’absol i conclou que no hi ha proves que corroborin el relat de la víctima: “L’acusat va entrar a l’habitació poc després que en sortís l’altre home, sent així difícil que la víctima pogués estar tan profundament adormida com per no adonar-se que el seu acompanyant era un altre. Sobretot quan les condicions d’il·luminació de l’habitació no eren de foscor absoluta i la constitució dels dos és ben diferent”.
La sala admet que tots aquests elements es basen en la declaració de l’home amb qui havia tingut sexe en primer moment la víctima i conclou que té “credibilitat” perquè, com a testimoni, tenia l’obligació de dir veritat i no hi ha “cap motiu” que porti a pensar que podia mentir per encobrir l’acusat, de qui “no consta que fos amic íntim”.
El tribunal també exposa que no ha comptat amb altres “possibles elements de corroboració” com podrien haver estat les declaracions de terceres persones que haguessin vist “la reacció i l’estat de la denunciant” just després dels fets ni informes mèdics sobre possibles seqüeles psicològiques.
“En definitiva, no poden corroborar-se les manifestacions incriminatòries de la denunciant amb elements que les dotin de certa objectivitat”, conclou l’Audiència que afegeix que, encara que fos així, s’haurien enfrontat a un altre escull a l’hora de dictar una sentència condemnatòria, i és si l’acusat hauria pogut incórrer “en un cas d’error relatiu al consentiment”.
Aquí, la sala argüeix que el processat va assegurar que s’havia identificat quan va entrar a l’habitació i que “òbviament pensava que la denunciant sabia qui era”.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.
