El periodista Miquel Macià analitza a 'Vic, de l'opulència a la crisi' l'evolució la ciutat durant la darrera dècada
CATALUNYA CENTRAL
El periodista Miquel Macià (Vic, 1957) acaba de publicar Vic, de l'opulència a la crisi (Nel·la Edicions, 2009). En aquest llibre, escrit en llenguatge periodístic, l'autor alterna el reportatge i les reflexions sobre la capital osonenca amb les entrevistes amb personatges destacats en diferents àmbits. El periodista retrata en aquest volum l'ultima dècada, en què la ciutat ha viscut anys de "festa major econòmica" que actualment "agonitza". Aquest llibre forma part d'una trilogia en què Macià analitza l'evolució de la ciutat osonenca integrada fins ara per La transició política a Vic (1970-1980) i La Catalunya catalana. Política, cultura i negocis a Vic, publicats ara fa vint anys i deu, respectivament.
Macià destaca que l'arribada de la immigració procedent del Tercer Món "ha canviat el paisatge ciutadà". Aquest fet ha provocat "un canvi" de les relacions econòmiques, perquè una part "essencial" de la classe treballadora "clàssica" ha hagut de viure amb una "alta" precarietat laboral i amb la "incapacitat" de poder exercir drets bàsics com el vot. Macià diu que aquesta situació de tenir un "proletariat que ni tan sols pot votar" no l'haurien pogut ni imaginar "ni en els seus millors somnis" els burgesos vigatans "dels anys 30".
Aquest panorama de prosperitat econòmica de la darrera dècada ha estat propiciat, segons l'autor, per elements com la facilitat en la concessió de crèdits bancaris, les hipoteques, l'arribada de fons europeus o els diners que ha rebut la ciutat per premis de loteria. Per Macià, aquest fet ha provocat que s'hagi viscut en un "miratge de prosperitat molt destacat" que ha fet que hi hagués una "opulència" que estava "molt per damunt" de la realitat de les estructures productives de la zona.
El periodista osonenc també destaca al llibre que una part de la burgesia ha "abdicat" de participar en la vida pública de la ciutat, igual que les classes mitjanes. En el cas de la burgesia, segons Macià, en aquesta darrera dècada no s'ha observat "cap símptoma de recuperació de la seva intervenció en la vida cívico-cultural" de la ciutat. Al contrari, diu, "que en la intervenció urbanístico-econòmica", on ha estat "més present que mai", però sempre de "portes endins". Aquesta manca d'implicació en entitats i associacions ha portat que algunes d'aquestes entitats entressin en crisi.
Al llibre s'hi analitzen aspectes com el procés de relleu de l'anterior alcalde, Jacint Codina, la capitalitat de la ciutat, l'ascens de Josep Anglada i Plataforma per Catalunya i l'evolució de la Universitat de Vic des que va ser reconeguda oficialment pel Parlament de Catalunya. La tercera entrega d'aquesta trilogia inclou entrevistes amb persones com l'alcalde de Vic Josep M. Vila d'Abadal, el regidor Xavier Solà, el sindicalista Cesc Poch, els capellans Josep M. Riba, Lluís Rocaspana i Josep Seguranyes, l'empresari Eudald Domènech, l'historiador Jordi Figuerola i el rector i fundador de la Universitat de Vic, Ricard Torrents.
