Tots els productors de fruita catalans es poden beneficiar dels ajuts d'Agricultura per implantar xarxes anti-pedra

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat l'Ordre en què el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) convoca préstecs per la implantació de xarxes protectores contra les pedregades en explotacions de fruita dolça de Catalunya, corresponents al 2009. Com a principal novetat, a partir d'enguany podran demanar ajudes tots els productors i empresaris agrícoles d'arreu de Catalunya. L'any passat Agricultura va posar en marxa un pla pilot per la instal·lació de xarxes anti-pedra en sis comarques. Ara, el departament ha estès les ajudes, a les que ha destinat set milions d'euros, arreu del territori i a totes les varietats de fruita.

Amb la convocatòria d'ajuts pel 2009, el DAR aporta set milions d'euros per la línia destinada a atorgar préstecs per implantar les xarxes en explotacions de fruita. La primera convocatòria d'aquests préstecs es va dur a terme l'any 2008 amb caràcter de pla pilot a sis comarques amb un elevat risc de pedregada i amb explotacions de fruita de llavors, és a dir amb plantacions de pera o poma. La principal novetat de la convocatòria d'enguany és que Agricultura estén a totes les comarques de Catalunya i a totes les espècies fructícoles.  Amb aquestes ajudes, el DAR dóna continuïtat al pla per incentivar la instal·lació de les xarxes contra les pedregades per tal de preservar les produccions de fruita dolça. El departament i productors coincideixen en què les xarxes de protecció són l'estructura passiva més efectiva contra les pedregades, en comparació amb altres instruments de cobertura com les assegurances o les indemnitzacions. Estudis duts a terme també indiquen que les xarxes esdevenen un instrument per la millora de la qualitat i de les característiques organolèptiques dels productes. L'Institut Català de Finances (ICF) atorga aquests préstecs subvencionant el cent per cent dels interessos. La quantia màxima del préstec atorgat serà de fins al total de la inversió auxiliable, amb un màxim de 15.000 euros per hectàrea. Tot i les ajudes, des d'Agricultura asseguren ser 'conscients' que la instal·lació de xarxes anti-pedra 'comporta una despesa econòmica molt important per a les explotacions dels fructicultors'.  Els productors denuncien dificultats a l'hora d'obtenir els avals bancaris per poder rebre les ajudesEl responsable nacional del sector de la fruita dolça d'Unió de Pagesos, Raül Sales, tot i valorar positivament l'Ordre d'Agricultura, ha afirmat que els pagesos es troben amb 'dificultats importants' a l'hora d'obtenir els crèdits a interès zero i més davant l'actual situació econòmica. Sales ha explicat que els bancs exigeixen que els productors aportin un percentatge de la inversió com a aval per poder obtenir l'ajuda, el qual pot ser de fins al 3% del total de l'import sol·licitat. Aquest fet pot fer 'inviable' la inversió per part de molts pagesos, segons el responsable del sindicat. Com a requisits per poder sol·licitar els ajuts, cal tenir en compte que la superfície mínima a protegir ha de ser de mitja hectàrea i ha d'estar inscrita en el Registre de plantacions de fruita dolça de Catalunya. No podran rebre ajudes aquells productors que vulguin substituir o reposar les xarxes ja existents de la seva explotació ja que Agricultura vol incentivar els productors de fruita que encara no han apostat per aquest sistema de protecció. Les persones beneficiàries dels préstecs han de fer les actuacions i justificar-les, com a màxim, fins el 31 de maig del 2010, excepte les plantacions que tinguin una edat inferior als tres anys, les quals podran fer les actuacions objecte de préstec i justificar-les abans del 31 de desembre de 2012. Els productors podran presentar les seves sol·licituds d'aquí un mes, després de la publicació de l'Ordre al DOGC. El DAR va posar en marxa l'any passat un pla pilot en sis comarques catalanes amb major risc de pedregada -el Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, i el Gironès-. El DAR va rebre 41 sol·licituds per acollir-s'hi, la qual cosa representa que es van implantar al voltant de 200 hectàrees de xarxa. El Baix Empordà és la comarca que va presentar un major nombre de sol·licituds, mentre les que van demanar més superfície van ser el Pla d'Urgell, amb 71,77 hectàrees, i el Baix Empordà, amb 60,14.