Punt divers
Súria celebra les Caramelles 2010 amb sol i novetats
El bon temps ha acompanyat la celebració de les Caramelles de Súria, després que el Diumenge de Pasqua del 2009 quedés una mica deslluït per la pluja. L'edició d'aquest any també presenta novetats, com l'edició d'una guia didàctica adreçada als escolars de 3 a 12 anys, on s'explica els trets més significatius d'aquesta tradició. 'Volem que les Caramelles es visquin també des de l'escola' ha declarat a l'ACN la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Súria, Encarna Mata. També s'ha organitzat per primera vegada la Fira de Caramelles, que mostra 'els ingredients clàssics i típics de les nostres Caramelles, com el vestuari, calçat i altres estris' ha comentat Mata.
Més de mig miler de caramellaires participen en aquesta edició, que compta a més, amb una nova colla, la novena que hi ha a Súria. 'Amb aquesta colla, les Caramelles segueixen estan vives perquè augmenten' comenta la regidora. La nova colla caramellaire està formada per la Coral Sòrissons, de l'Escola Municipal de Música, que en la darrera edició ja van interpretar algunes peces del seu repertori durant el Diumenge de Pasqua, encara que fora del programa oficial. Les altres colles participants han estat Altatxu, Colla Gran de l'Agrupació Sardanista, Colla Infantil de l'Agrupació Sardanista, Colla Juvenil del Foment Cultural, Colla Infantil del Foment Cultural, Coral l'Esplai, Societat Coral La Llanterna i Trabucaires del Tro Gros.La tradició caramellaireLes caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. Els instruments més habituals d'acompanyament són la trompeta, el clarinet, el violí, l'acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal o el tamborí. De fet, el mot 'caramella' prové del nom d'un instrument semblant a l'actual gralla, que en l'antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons.La dansa és també una part intrínseca de les Caramelles. A més de les cançons, les diferents colles ofereixen balls tradicionals, ja sigui amb coreografia pròpia o inspirada en danses d'altres territoris dels Països Catalans.Entre les figures de cada colla, hi ha la de les 'lloques'. Són caramellaires que s'encarreguen de recaptar els donatius voluntaris que es donen en senyal d'agraïment per l'actuació de les colles. El donant diposita l'aportació en un cistell engalanat amb cintes o cascavells, i rep a canvi un full amb les lletres de les cançons interpretades. També estan els 'Ballesters', caramellaires que fan arribar flors a les persones que segueixen la festa des dels balcons i finestres. L'obsequi el fan arribar gràcies a la seva habilitat l'ús de les ballestes, estris de fusta extensibles de gran llargada que permeten superar distàncies i alçades en un instant.Fa més de 400 anys que Súria celebra cada Setmana Santa la cantada de Caramelles. Així ho constaten els primers documents que parlen d'aquesta tradició a la població bagenca, que daten de finals del segle XVI i que esdevenen de les més antigues documentades a Catalunya. Es tracta d'una festa basada en la tradició que malgrat tot s'ha anat adaptant als nous temps. En aquest sentit, un punt d'inflexió fonamental el van marcar els anys 70, quan les Caramelles van deixar de ser exclusivament per a homes i van passar a ser mixtes. Gràcies a la introducció de la dona en aquesta celebració ancestral les colles caramellaires s'han multiplicat per quatre, passant de les dues que hi havia fa quaranta anys a les nou actuals.Aquesta obertura de les Caramelles ha afavorit que famílies senceres s'hi impliquin, fent que la tradició vagi passant de generació en generació, de manera que en una mateixa colla s'hi poden trobar pares i fills, avis i nets, i que any rere any augmenti el nombre de persones que se sumen a les colles. En aquest sentit les persones més grans simbolitzen el lligam amb la tradició; els joves, qui aporten la seva frescor, i els petits, representen el futur.
Més de mig miler de caramellaires participen en aquesta edició, que compta a més, amb una nova colla, la novena que hi ha a Súria. 'Amb aquesta colla, les Caramelles segueixen estan vives perquè augmenten' comenta la regidora. La nova colla caramellaire està formada per la Coral Sòrissons, de l'Escola Municipal de Música, que en la darrera edició ja van interpretar algunes peces del seu repertori durant el Diumenge de Pasqua, encara que fora del programa oficial. Les altres colles participants han estat Altatxu, Colla Gran de l'Agrupació Sardanista, Colla Infantil de l'Agrupació Sardanista, Colla Juvenil del Foment Cultural, Colla Infantil del Foment Cultural, Coral l'Esplai, Societat Coral La Llanterna i Trabucaires del Tro Gros.La tradició caramellaireLes caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. Els instruments més habituals d'acompanyament són la trompeta, el clarinet, el violí, l'acordió, el contrabaix, la guitarra, el clarinet, les gralles, el flabiol, el timbal o el tamborí. De fet, el mot 'caramella' prové del nom d'un instrument semblant a l'actual gralla, que en l'antiguitat acompanyava la interpretació de les cançons.La dansa és també una part intrínseca de les Caramelles. A més de les cançons, les diferents colles ofereixen balls tradicionals, ja sigui amb coreografia pròpia o inspirada en danses d'altres territoris dels Països Catalans.Entre les figures de cada colla, hi ha la de les 'lloques'. Són caramellaires que s'encarreguen de recaptar els donatius voluntaris que es donen en senyal d'agraïment per l'actuació de les colles. El donant diposita l'aportació en un cistell engalanat amb cintes o cascavells, i rep a canvi un full amb les lletres de les cançons interpretades. També estan els 'Ballesters', caramellaires que fan arribar flors a les persones que segueixen la festa des dels balcons i finestres. L'obsequi el fan arribar gràcies a la seva habilitat l'ús de les ballestes, estris de fusta extensibles de gran llargada que permeten superar distàncies i alçades en un instant.Fa més de 400 anys que Súria celebra cada Setmana Santa la cantada de Caramelles. Així ho constaten els primers documents que parlen d'aquesta tradició a la població bagenca, que daten de finals del segle XVI i que esdevenen de les més antigues documentades a Catalunya. Es tracta d'una festa basada en la tradició que malgrat tot s'ha anat adaptant als nous temps. En aquest sentit, un punt d'inflexió fonamental el van marcar els anys 70, quan les Caramelles van deixar de ser exclusivament per a homes i van passar a ser mixtes. Gràcies a la introducció de la dona en aquesta celebració ancestral les colles caramellaires s'han multiplicat per quatre, passant de les dues que hi havia fa quaranta anys a les nou actuals.Aquesta obertura de les Caramelles ha afavorit que famílies senceres s'hi impliquin, fent que la tradició vagi passant de generació en generació, de manera que en una mateixa colla s'hi poden trobar pares i fills, avis i nets, i que any rere any augmenti el nombre de persones que se sumen a les colles. En aquest sentit les persones més grans simbolitzen el lligam amb la tradició; els joves, qui aporten la seva frescor, i els petits, representen el futur.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.