Un metge que té bona lletra
Carles Martín Fumadó, metge forense, ha posat els seus coneixements científics al servei de la novel·la negra i ha publicat «Nits», un obra fictícia d'intriga amb escenaris, personatges i situacions calcats a la realitat
Carles Martín Fumadó (Sant Cugat del Vallès, 1975) és llicenciat en medecina per la Universitat Autònoma de Barcelona, metge forense titular de l'Institut de Medecina Legal de Catalunya i ara exerceix a l'Hospitalet de Llobregat, expert en criminalitat i seguretat pública per la Universitat de Màlaga, màster en medecina forense per la Universitat de València, diplomat en estudis avançats de psiquiatria i actualment secretari de l'Associació Catalana de Metges Forenses i secretari de redacció de la Revista Española de Medicina Legal. Un currículum tècnic i científic que no apaivaga la seva afició per les lletres i la literatura. Sempre li ha agradat escriure i no en tenia prou amb el munt de paperassa que a diari han d'omplir en els informes medicolegals, que no són només informes d'autòpsies, ja que el 95% de la feina dels forenses es fa amb vius i no pas amb morts. Un dia, mentre circulava en cotxe per la ronda de Dalt, va sentir per la ràdio que Interior convocava els primers premis Crims de Tinta de novel·la negra. Va decidir presentar-se a la convocatòria i crear una novel·la que expliqués com treballen els forenses de casa nostra. Que no tenen res a envejar als forenses televisius del C.S.I. i semblants. «En el nostre dia a dia veiem casos que si sortissin a la televisió podries pensar que són inventats», exclama Martín Fumadó. Només de sentir-lo parlar (ara ja es prepara per participar en un congrés de psiquiatria forense que es farà al juny a Alacant) es nota que està enamorat de la seva feina i que l'apassiona, igual que li passa a en Claudi, el protagonista de la seva novel·la, teixida a partir de busques de realitat per configurar una apassionant trama de ficció amb altes dosis d'intriga. Amb Nits, una història de crims, assassins i misteri, conclosa se'n va anar a concurs. El premi el va guanyar un mosso, Carles Pastor, amb La mala dona, però Nits va quedar finalista, posició que no li suposava la publicació. Martín Fumadó no es va rendir i va optar per preguntar a Paco Camarasa, llibreter especialista en novel·la negra que havia estat part del jurat i li va preguntar si la seva obra era prou bona per veure la llum i si valia la pena que s'esforcés a buscar una editorial. Camarasa el va animar i no va costar gaire que la lletra de metge passés a lletra de motllo a través de l'editorial La Busca.
Preparada per al cinema
I l'edició escrita encara no era a les llibreries, que l'escriptor novell ja havia rebut una proposta del director i guionista Santiago Lapeira (Assalto al Banco Central) per dur la seva novel·la al cinema. Nits ja és a les estanteries de les llibreries i Lapeira ja té a punt el tràiler del que ha de ser la futura pel·lícula.
Fumadó està satisfet amb el seu èxit. Sobretot de veure com l'escena en què relata com es fa una autòpsia ha agradat molt als lectors. Prova que la lletra de metge és entenedora i apassionant. Vist l'interès del públic, Carles Martín ja ha començat la seva segona novel·la. Amb aquesta segona obra el metge escriptor compta amb la valuosa col·laboració del seu padrí de bateig, que pot ser un bon padrí literari, ja que es tracta del guionista Lluís Arcarazo, l'autor del guió de Salvador, la pel·lícula basada en l'execució de Puig Antich. Els consells d'Arcarazo li han servit perquè li ha donat la fórmula per intercanviar l'ordre d'algun dels capítols per obtenir més ritme en la trama. Ara per ara, l'argument d'aquesta segona novel·la també és un misteri.
Ficció amb pinzellades de realitat
Nits (vegeu-ne reproduïda la portada) és una obra totalment fictícia però la realitat s'hi deixa veure per tots costats. El protagonista viu a Sant Cugat del Vallès, com Martín Fumadó, i pateix, com l'autor, els efectes del temut mosquit tigre. Els personatges de ficció, el mosso investigador, la jutgessa, la companya del forense... podrien ser reals. I els casos que investiga el forense de ficció deixen entreveure petits detalls que recorden els crims reals. La manera com Claudi va trobar el cadàver dins d'un bagul té similituds amb el cos, fet un embalum, del fotògraf Pere Gispert, que Carles va haver d'analitzar. El cas que, assegura, més l'ha impactat de tots els que ha vist en la seva carrera. I la marca de l'arma del crim que Claudi detecta durant una autòpsia no recorda la manera de l'atiador del foc que es va trobar a faltar a la casa de l'empresari Joan Alsina, assassinat a Sant Cugat?
