Desestimen arxivar el cas del Parc Central de Tarragona
L'assumpte fa quinze anys que està en fase d'instrucció a l'Audiència, on el 1996 va passar a mans de la fiscalia anticorrupció
S'ha intentat seguir el rastre dels diners de la compravenda del solar on hi ha el centre comercial
Quinze anys d'una instrucció de la qual encara no es divisa el punt final. Aquest, sorprenentment, és el dilatat temps que fa que s'investiga el suposat escàndol urbanístic entorn de la compravenda dels terrenys on actualment hi ha el centre comercial Parc Central de Tarragona, situat a l'avinguda Vidal i Barraquer. La innegable lentitud judicial que arrossega l'assumpte va fer, fins i tot, que a final del mes de gener passat la fiscal anticorrupció de l'Audiència que porta el cas, María José Osuna, sol·licités a la jutgessa que l'instrueix que dictaminés si l'arxivava o si, per contra, el feia arribar a judici, tal com reclama Osuna. Segons ha pogut saber aquest diari, al final a aquesta investigació s'hi suma un nou capítol, ja que la jutgessa ha desestimat el sobreseïment que reclamaven els imputats i, per tant, la via penal continua oberta. De fet, si no hagués estat així, la fiscal ja va advertir que hauria presentat un recurs en contra perquè considera que darrere l'operació empresarial que van dur a terme presumptament els acusats “hi ha suficients indicis de delicte”. Com a conseqüència d'aquesta decisió, l'advocat de la defensa d'un dels processats va presentar un recurs, al qual també s'han adherit almenys dues de les altres parts demandades.
Un llarg recorregut
Per situar-se en l'inici d'aquest enrevessat procés mig caigut en l'oblit, cal retrocedir fins al 1991, quan l'empresa Metsport SL va comprar a diferents propietaris els terrenys on es va aixecar posteriorment el complex comercial. D'aquesta companyia, que més tard es va dissoldre, en formaven part els empresaris Miquel Colas i Lluís Carbonell Figueras, que van realitzar l'adquisició dels terrenys juntament amb la societat Taràntula Begeer: una companyia fantasma holandesa en què constava un administrador únic. Tots ells haurien aconseguit els solars per un total de 3,3 milions d'euros –és a dir, per ni més ni menys que 545 milions de les antigues pessetes–. El que resulta sospitós segons el ministeri públic és que dos anys després se'n van despendre i els van vendre al grup que havia d'edificar el Parc Central, per més del doble de capital –8 milions d'euros–. A partir d'aquest sobtat canvi de mans, que va anar lligat a un claríssim guany, el 1995 la fiscalia va sol·licitar que es reobrissin unes diligències que s'havien incoat un any abans, quan va aparèixer als mitjans un bombardeig de notícies que posaven en dubte la compravenda i qualificaven el negoci del “major escàndol urbanístic de la història de la ciutat”. Es va detectar, a més, que s'havia perdut el rastre de l'important botí i, per aquest motiu, el ministeri públic ha intentat trobar-ne el parador fins en nou països diferents.
Ja el 1996, la indagació es va traslladar a la fiscalia anticorrupció de Tarragona, que va iniciar una investigació per dissipar si s'havien produït delictes de frau fiscal, suborn i tràfic d'influències en la requalificació de la finca i la concessió de les llicències per part del consistori. La fiscalia, de fet, vol demostrar que l'operació va reportar un benefici per a càrrecs públics que eren a l'Ajuntament, que llavors governava Joan Miquel Nadal (CiU).
Com a punt clau, Metsport SL va vendre els terrenys a Erosmer Valencia SA, que eren els promotors del centre comercial. De les parts per aclarir, entre les dues companyies hi va fer de mitjancera la societat Las Pieles de España S A, que va obtenir una comissió d'1,2 milions d'euros i una altra d'1,5 que va sufragar la constructora Carbonell Figueras SA per mirar d'encarregar-se de l'edificació –al final, aquesta empresa no va construir el complex però, segons la investigació judicial, no va exigir recuperar els diners–. Amb tot, per aquest cas continuen imputats l'exregidor d'Urbanisme del consistori tarragoní Àngel Fernández, els empresaris Lluís Carbonell i Miquel Colas, i membres d'Erosmer Valencia i de Las Pieles de España.
