La telefonia i les càmeres fan tancar 9 dels 20 punts de guaita
vigilància ·
L'aparició de la telefonia mòbil i la precarietat d'algunes de les instal·lacions de les torres de vigilància han precipitat la clausura
Els bombers disposen des d'aquest estiu a Girona d'una càmera de vídeo permanent al santuari dels Àngels
Està previst que durant l'hivern s'hi puguin instal·lar un mínim de dos o tres més
La tecnologia a fi de bé o no tant sempre acaba guanyant la batalla a la tasca humana. I més encara quan toquem el ram dels serveis d'emergències. És el cas de les torres de guaita o de vigilància que anys endarrere formaven part del paisatge boscós del territori. Ara poc a poc alguns dels guaites van baixant de les torres. Uns perquè s'han quedat sense feina perquè han anat tancant les torres, i els altres s'asseuran en un sala on des d'una petita pantalla i amb aire condicionat controlaran els boscos a través d'una càmera de vigilància.
Pel que fa al primer cas, el Departament d'Interior del govern català ja fa cinc anys que ha anat reduint gairebé a la meitat el nombre de punts de guaita a les comarques gironines. De la vintena que hi havia a la demarcació els últims anys, ara tan sols funcionen onze. Els nou restants s'han clausurat per diferents motius. Alguns per raons estratègiques, d'altres perquè no complien ni els més mínims requisits de les normatives laborals. Per exemple, al punt de guaita de Sant Pere de Rodes, a Llançà, la caseta tan sols feia dos metres quadrats, i era impossible que una persona s'hi estigués d'11 del matí a les 8 del vespre. Un altre exemple era a Can Mundet, la torre de guaita que hi havia a Maçanet, que estava situada en un turó a més de 1.000 metres d'altura i l'única manera d'accedir-hi era a peu. Igual passava a Santa Magdalena, a Figueres, que estava en un turó i el bisbat els deixava la clau perquè hi poguessin accedir.
La tasca dels forestals
Un altre dels motius que ha portat Interior a clausurar les torres de guaita és la telefonia mòbil. Aquesta eina ha fet que molts ciutadans, voluntàriament i de forma espontània, truquin al 112 per alertar de qualsevol situació d'emergència. Tant és així que els primers avisos d'incendis a través de torres de guaita han disminuït fins al 5%. La immensa majoria es fa ara a través del telèfon mòbil. Així, els punts de vigilància serveixen ara per verificar qualsevol avís.
Per últim, i no menys important, la tasca diària que realitza l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) facilita, i molt, la feina als Bombers de la Generalitat. A les Gavarres, per exemple, els ADF envien cada dia la ruta que fan els efectius, i avisen i col·laboren en qualsevol situació d'emergència.
No només la telefonia mòbil ha facilitat la tasca de la detecció d'incendis. Al santuari dels Àngels, a Girona, s'està efectuant una prova pilot i s'ha instal·lat una càmera de videovigilància que controla el massís de les Gavarres fins les illes Medes, passant per part del Pla de l'Estany i la Selva. Una càmera de precisió que arriba fins allà on l'ull humà no arribava, i a més a l'instant. Aquesta càmera treballa les 24 hores –té visió nocturna– i els 365 dies l'any. Faci fred o calor. L'aparell i la seva instal·lació ha costat prop de 6.000 euros, i el manteniment suposa una despesa de 400 euros mensuals. Afortunadament, aquest estiu no s'ha hagut d'utilitzar gaire sovint, ja que la temporada està sent molt plujosa. En tot cas, aquestes darreres setmanes s'ha pogut detectar un parell de columnes de fum sense que el foc anés a més.
Efectiu i a un cost baix
Les màquines treuen feina a les persones, però alhora també donen comoditats i efectivitat. Les càmeres suposen un cost molt baix, i un rendiment molt alt. Alhora, el guaita que perd la feina a la torre pot assumir des d'una sala la tasca de vigilància, però aquest cop a través de la pantalla.
En posaran més a l'hivern
Experts en cartografia del centre de comandament de Bellaterra estan treballant amb un mapa on es detecten les zones fosques del territori. Això facilitarà la instal·lació de més càmeres. Si la prova dels Àngels funciona bé, al llarg de l'hivern s'ha previst posar-ne un mínim de dos o tres.
La de Girona no és la primera
La càmera que està instal·lada als Àngels no és l'única a Catalunya. N'hi ha tres en zones boscoses de Tarragona i una altra a l'helicòpter dels bombers de Bellaterra. En l'últim cas, la tecnologia que fa servir és tan precisa com la de Trànsit, que permet veure el cargol d'una roda d'un cotxe.
Primavera plujosa equival a més risc
Les pluges abundants de la primavera han fet que els boscos gironins tinguin una vegetació molt ufanosa. La humitat i la verdor encara es manté, però el perill arribarà quan la calor hagi assecat tota aquesta vegetació, segons explica el cap d'Agents Forestals de la Garrotxa, Josep Vilar. De totes maneres, Vilar considera que no es pot abaixar la guàrdia, i recorda la campanya de prevenció que s'ha dut a terme, com cada any, pel que fa a la neteja de les zones de seguretat de les carreteres, corredors de les línies elèctriques i urbanitzacions, entre d'altres mesures. Per la seva banda, Joan Montserrat, enginyer tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat a uns quinze quilòmetres de distància del santuari en línia recta, considera que aquest és un punt estratègic molt bo perquè es domina la zona de pineda mediterrània, que és molt perillosa per als incendis perquè es propaga fàcilment. En opinió del tècnic, l'experiència ha demostrat que un punt de vigilància permanent com aquest és “molt important” per poder avisar al més aviat possible en cas d'incendi. “Un foc es pot extingir fàcilment si es detecta ràpidament, però si es tarda temps, sobretot en sectors d'aquestes característiques, on bufa la tramuntana, el foc s'estén més i per tant és molt més difícil de controlar”, va considerar Joan Montserrat.
El guaita del santuari del Mont vigila tres comarques
El santuari de la Mare de Déu del Mont, a 900 metres d'altura, és un punt estratègic a la demarcació de Girona. Disposa d'un punt de guaita que ha de concentrar la vigilància de tres comarques: l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. El terreny a vigilar és molt muntanyós, hi ha zones on els guaites no en fan prou amb la vista. “Us comunico una possible columna de fum, massa forestal, blanca, no gaire intensa, una mica dispersa, no fa vent, a llevant de Cistella, aproximadament a un quilòmetre, canvi”. Aquest era l'avís que donava el 7 de juliol passat Xavier Borruel, un dels dos guaites que treballen des del santuari de la Mare de Déu del Mont. De forma instantània es va rebre l'avís a la centraleta, que va demanar les coordenades per enviar-hi una dotació de bombers. Aquesta és la vint-i-unena campanya que cobreix Borruel i l'experiència li deia que podria tractar-se de la pols procedent dels treballs d'una màquina agrícola, però el fum tenia un “comportament irregular” i no es podia descartar un incendi. Al cap d'una estona, però, es va confirmar que era una falsa alarma.
