“No van patir”

“Els missatges d'Anne Germain ens han convençut.” És la sensació que els va quedar a Joaquima Ruiz i a la seva filla Meritxell –les familiars dels constructors Joan i Àngel Tubert assassinats per Pere Puig en un bar de la Canya el 2010– després del seu pas pel programa Más allá de la vida de Tele 5, on la mèdium britànica contacta amb els difunts. Un do o una sensibilitat especial que acompanya la vident des de la seva infància, que ha anat desenvolupant i que es dedica a explotar en l'àmbit televisiu. La participació de les olotines va ser retransmesa ahir a la matinada, just després que també estiguessin al plató Bárbara Rey i Julio Salinas. Un cop el presentador, Jordi González, va recordar breument al públic aquell “tràgic” 15 de desembre en què el veí d'en Bas també va matar “a sang freda” dos empleats de la CAM d'Olot, la vident es va dirigir a Joaquima i li va detallar que el primer que li volia demanar el seu marit Joan era que “no plorés”. “Diu que sempre eres la que somreies. Els únics dies que t'havia vist plorar era de felicitat, com pel naixement dels fills. Sap que estàs enfadada pel que va succeir, però la ira no fa per la teva personalitat. Tu ets qui feies sentir bé tots els altres.”

Després del repàs de vivències familiars, com per exemple quan es reunien tots junts a la cuina, Meritxell –filla de Joan Tubert i germana d'Àngel– va explicar que havien decidit assistir a aquest espai televisiu per les seves ànsies de certificar que no van patir i aconseguir quedar-se amb “més pau i tranquil·litat”. Malgrat tenir “aquest dubte”, Germain els va corroborar el que “ja es pensaven”: que tot el tiroteig “va passar molt ràpid”, que “no van sentir gens de dolor” i que tot i que la resta de clients que aquell matí esmorzaven al bar van reaccionar ràpidament per ajudar-los, “ells ja havien partit”. Un alleujament que encara va anar més enllà, ja que els va especificar que Àngel “necessitava” transmetre'ls que “estan bé”, “a gust”, que és hora que elles comencin a viure “la vida de nou” i que el seu fill petit “necessita tornar a escoltar rialles”.

Germain es va adreçar posteriorment a Meritxell, a qui va fer saber que el seu germà Àngel “feia tots els possibles perquè el sentissin”. Quan va escoltar aquestes paraules, la mare va reaccionar immediatament, i va contestar que “sí”. “A vegades, quan sóc a la cuina sento sorolls, em giro i sembla que tinc algú al darrere. Miro, ja que pressento que és alguna cosa. Ara sé què és.”

Ja en la recta final, González els va preguntar com es trobaven, i Meritxell va respondre que almenys marxaven sabent que “no van sofrir” i que, dins de tot, “estan bé”.

La seva intervenció, però, va seguir al backstage, on les càmeres van enregistrar com van donar les gràcies a la vident, i van aprofitar per fer-li les dues últimes preguntes. En la primera, li van demanar si podia sol·licitar a Joan on era la clau de la caixa forta perquè no la trobaven, i Germain els va revelar que era “a la part del darrere d'un calaix, on ja havia deixat algunes claus en altres ocasions” i, per acabar, els va assegurar que Joan i Àngel estan “molt orgullosos d'elles”, responent al neguit de si “estaven actuant bé”.