Societat
El governador del Marroc
Pere Navarro, l'exgovernador que va deixar bona petja a les comarques gironines, és homenatjat a Figueres per celebrar ara que se'n va a l'ambaixada de Rabat
Ja té fet el perfil de la societat marroquina
Pere Navarro. L'autèntic (no confondre'l amb el potencial candidat del PSC a les eleccions). El Pere Navarro que va ser governador civil de Girona entre el 1985 i el 1996 i director general de trànsit de l'Estat fins a l'any passat va ser homenatjat ahir a Figueres amb un dinar i molts afalacs. L'homenatge el va organitzar la Penya del Xai màgic, una congregació a la qual va pertànyer Navarro quan era governador i que té finalitats gastronòmiques i uns lemes ben estranys: els seus membres tenien prohibit parlar de política, de futbol i de dones durant les seves trobades. Per immortalitzar la trobada d'ahir es van editar un fulletons presidits per una fotografia de Navarro enmig de dos cavalls, o eugues (en la imatge no s'aprecia el sexe dels animals) en un escenari (les pastures de Rotjà) que demostra que si Navarro va deixar bona petja és perquè trepitjava tot el territori i es feia amb tothom. L'homenatge d'ahir, amb la presència de pagesos, polítics, empresaris, artistes... tenia com a finalitat aplaudir el “senyor” que tant va fer per les comarques gironines, en contraposició amb els “mals polítics” que només s'han preocupat de la capital, segons va glossar Ferran Prat, exalcalde de Vilamalla i gran amic de Navarro.
Jordi Comas, president de la Federació Organitzacions Empresarials Gironines (FOEG), va elogiar el Pere Navarro governador, perquè amb ell els empresaris van trobar un home assequible, molt diferent dels “virreis” de les èpoques anteriors. I va recordar que amb Navarro van veure caure les garites de les duanes a la frontera i van obrir camins cap a Europa. Comas va vaticinar que segur que, des del Marroc, Navarro els donarà un cop de mà, als empresaris d'aquí.
L'homenatjat va demostrar la seva gran capacitat d'adaptació als territoris, perquè fa quatre dies que ha ocupat el seu càrrec com a assessor del Ministeri de Treball a l'ambaixada de Rabat i ja va il·lustrar als assistents amb una rajada de dades sobre el Marroc i ja té elaborat un perfil propi de la gent del Marroc, on s'ha de distingir entre àrabs i berbers. Navarro ja té localitzat que al Marroc hi tenen seu vuit-centes empreses espanyoles i que, a part d'ell, hi viuen onze mil espanyols. Però dels 33 milions d'habitants que té el país, n'hi ha 3 milions que resideixen a l'estranger, i d'aquests, 270.000 són a Catalunya. Navarro ja té clar que l'economia del Marroc se sustenta pel turisme, els diners que envien els emigrants, l'agricultura, els fosfats que fabriquen i , encara que ho neguin, l'haixix. En pocs dies, Navarro, que sempre s'ha agafat la vida amb filosofia i bon humor, s'ha fet una composició simpàtica del tarannà dels marroquins. “Quan et diuen pas de probleme, segur que tens un problema. Si et contesten bien sur, segur que la cosa és improbable.” També ha detectat que els marroquins no saben dir que no. “Per això s'ha de vigilar molt el que els preguntes”, conclou.