Amador aporta una gravació per desmentir les coaccions

L'exas­ses­sora d'UDC a la Dipu­tació de Girona Minerva Ama­dor va pre­sen­tar ahir una altra denúncia con­tra l'actual alcalde de Salt i expre­si­dent de la Dipu­tació, Jaume Tor­ra­madé, a qui acusa d'haver-la denun­ciat fal­sa­ment per coac­ci­ons a la comis­sa­ria dels Mos­sos, el 16 de novem­bre del 2012. Per des­men­tir que ella hagués exi­git mai diners a canvi de guar­dar silenci sobre els pre­sump­tes toca­ments que Tor­ra­madé li va fer en el sopar de mili­tants d'UDC i CDC al res­tau­rant El Tea­tret de Girona el 8 de novem­bre pas­sat, Ama­dor va incloure en la denúncia una gra­vació. L'enre­gis­tra­ment, que ella va fer, cor­res­pon a part d'una con­versa amb el cap de pro­to­col de la Dipu­tació, Josep Maria Amar­gant. La tro­bada va tenir lloc el 15 de novem­bre del 2012 al res­tau­rant Tir Olímpic de Girona i, segons Ama­dor, es va tirar enda­vant a volun­tat de Tor­ra­madé. A part de Minerva i Amar­gant, hi van assis­tir el marit d'Ama­dor, Josep Bravo, així com l'exas­ses­sor d'UDC Fidel Rincón.

En la denúncia de Tor­ra­madé a Ama­dor hi consta que, si bé quan ella va deci­dir aban­do­nar les seves tas­ques al par­tit pels supo­sats toca­ments no va reque­rir cap recom­pensa econòmica en una pri­mera tro­bada amb Amar­gant, “hau­ria recla­mat 50.000 euros” en la segona. Minerva veri­fica que en la pri­mera es va limi­tar a dema­nar que la dei­xes­sin tran­quil·la, i afe­geix que les gra­va­ci­ons que va efec­tuar al res­tau­rant Tir Olímpic evi­den­cien que no va pro­fe­rir ame­na­ces i que qui feia pro­pos­tes per tro­bar una solució con­sen­su­ada era Amar­gant, com a per­sona de con­fiança de Tor­ra­madé. I, res­pecte als 50.000 euros, exposa que és el càlcul de la indem­nit­zació que li per­to­ca­ria pels més de 2 anys que encara li que­da­ven de con­tracte, però nega que fes xan­tatge per recla­mar-los.

Acom­pa­nyada del seu advo­cat, Joa­quim Bech de Careda, Ama­dor va pre­sen­tar ahir la denúncia con­tra Tor­ra­madé per un delicte de falsa denúncia al Palau de Justícia de Girona. Jun­ta­ment amb l'escrit, hi ha 4 folis amb la trans­cripció d'un tros de la con­versa que va gra­var:

AMAR­GANT: A mi els par­tits m'impor­ten tres collons. El que no es pot és dis­pa­rar d'aquesta manera. Si dis­pa­reu, escolta, jo marxo i que dis­pa­rin ells i els seus advo­cats.

MINERVA: Jo no he dis­pa­rat.

AMAR­GANT: No m'has dei­xat ni par­lar. M'has començat a dir: “Sí que has gra­tat a la meva vida.” M'has fal­tat. Estàs massa ner­vi­osa.

BRAVO: No són ner­vis. És que vostè li està dient que si el pare, que si la mare, que si jo tre­ba­llo amb pneumàtics.

AMAR­GANT: Per­doni. Ni vostè ni ella m'han dei­xat aca­bar de dir. No m'hi jugo res, aquí. Ho he dit abans.

BRAVO: Ens dis­cul­pem.

RINCÓN: Si con­ti­nueu amb aquesta acti­tud, val més que ho dei­xeu per un altre moment perquè la cosa està molt tibant. Esteu par­lant de coses per­so­nals i no de la substància de l'acord.

MINERVA: Jo demano dis­cul­pes si per­so­na­litzo.

AMAR­GANT: Si et pot sal­var algú, sóc jo. Això tin­gueu-ho clar. L'únic. Si no, et fotran en un jut­jat, et car­da­ran en un mer­der i veuràs el que et pas­sarà. Perquè el poder té aques­tes coses, eh... Ensor­rar algú de mala manera.

MINERVA: Podem començar la con­versa com la vam dei­xar dilluns?

AMAR­GANT: Sí, però pri­mer tru­caré a en Ber­loso –advo­cat i asses­sor a la Dipu­tació–. Que faci el favor de no ficar-se més en les nego­ci­a­ci­ons. Si no, em cagaré en algú gros. A par­tir d'ara, només par­les amb mi. Fem aquest tracte?

RINCÓN: Depèn. El par­tit la va venir a veure.

AMAR­GANT: A mi me la sua el par­tit. A mi m'importa la per­sona. Al par­tit li importa el seu bon nom, no el d'ella. O sor­tim d'aquí arre­glant-ho o havent-ho reben­tat tot.

RINCÓN: Hem de sor­tir arre­glant-ho.

AMAR­GANT A BER­LOSO –a qui va tru­car per telèfon–: No mogueu ni un sol dit. Estic parant la topada de la denúncia. Que ningú, ningú, creu-me, ningú la tru­qui. Només parlo jo; perquè si no, pas­saré l'informe a Bar­ce­lona que a aquesta senyora l'estan pres­si­o­nant, l'estan mani­pu­lant.

AMAR­GANT: Accep­ta­ran els dos anys i mig o tres que puguis tre­ba­llar. Cobrant el que estàs cobrant ara. No has de tenir cap por. Con­ti­nuaràs cobrant els 1.400 euros igual.

MINERVA: Accep­ta­rien el docu­ment?

AMAR­GANT: Deixa'm mani­o­brar. Dinem i anem par­lant. Aquest pri­mer que m'ha tru­cat és un advo­cat de Bar­ce­lona. Li he dit que no ha de fer abso­lu­ta­ment res, que avui arri­ba­rem a un bon acord. Depèn del que jo li digui, es posa­ran en marxa ells o no. Jo em penso que no s'hau­ran de posar en marxa, que no faran res que no hagin de fer.

MINERVA: Vull con­ti­nuar com abans, però amb unes mínimes garan­ties.

AMAR­GANT: Els dos anys i mig que et que­den de legis­la­tura seguiràs en la mateixa situ­ació labo­ral a la Dipu­tació, sense haver d'anar a tre­ba­llar a Unió men­tre hi hagi en Tor­ra­madé. Ja m'han dit que sí a la pro­posta. Aquesta ja et va bé, no? Perquè són 1.400 euros que et cauen cada mes del cel, eh?

MINERVA: Fins l'altre dia, tu i jo no ens coneixíem.

AMAR­GANT: D'acord, però et vaig dir que t'aju­da­ria.

MINERVA: M'has de donar el dret a des­con­fiar.

AMAR­GANT: Matem el tema. Dos anys i després a l'atur?

MINERVA: D'acord, d'acord.

AMAR­GANT: I després a l'atur.

BRAVO: Ja ho veu­rem. Pot­ser en Jaume marxa.

[...]

AMAR­GANT: Fa molts anys que em dedico a tapar mer­ders. Em bellugo ràpida­ment. Si demà tens una que­re­lla cri­mi­nal no sé com te'n sor­tiràs...

MINERVA: Honest, honest.

AMAR­GANT: No m'has dema­nat la meva opinió?

MINERVA: Sí. Me l'has donada i, a més, molt sin­cera.

AMAR­GANT: Si fos d'ells, ho faria molt dife­rent.