Amb destí a cal mossèn

“En Kekeo em va suggerir si el podia portar a l'Estat espanyol. Suposo que a través d'un amic comú va saber que jo havia ajudat a venir aquí més gent.” En la seva declaració ahir com a testimoni pel crim del seu fillol, mossèn Jaume Reixach va recordar com va conèixer la víctima, Kekeo Moraes. L'hi van presentar en un viatge que va fer al Brasil, el 2010, quan el noi tenia 19 anys. “Hi vaig anar amb un amic brasiler i, a través seu, el vaig conèixer. El meu amic no em podia acompanyar sempre i li va demanar si ho podia fer ell. Com que en Kekeo s'havia quedat sense feina, li va prometre que li donaria una recompensa. Ja llavors, em va comentar que jo era com el pare que mai havia tingut. En 19 anys, només hi havia parlat dos cops.”

Quan el rector de Riells va tornar a Catalunya, va deixar diners a la víctima perquè es fes el passaport i, al llarg d'una temporada, n'hi va continuar enviant més: “Fins i tot, en algun moment, vaig pensar que m'estava enganyant i que realment no tenia la intenció de venir.” Però va ser cert i, una vegada aquí, Kekeo va conviure sempre amb el capellà al seu pis de Blanes, on la víctima va morir apunyalada presumptament per Eulogio Sol Lumalang, d'origen filipí. Segons Reixach, Eulogio no simpatitzava amb Moraes, però mai li van explicar que haguessin discutit. “En Kekeo m'havia comentat que l'Eulogio no li agradava, i per això intentava donar-li més diners, perquè tardés a tornar a passar per casa. Crec que va matar en Kekeo perquè estava allí al pis, però que en realitat va venir per tots dos. Mai vaig prometre a l'Eulogio que rebria la meva herència, malgrat que era una idea que ell tenia. Els favors que li feia no eren a canvi de res, només per principis. No és veritat, tal com ell sosté, que fossin a canvi de relacions sexuals i de substàncies estupefaents.”

A Lumalang, el capellà el va conèixer fa uns vint anys a Filipines, en un viatge que hi va fer amb un cosí seu. “Em va saludar a la sortida de l'hotel. No em va semblar estrany perquè anava previngut que anaven a la caça de turistes. El dia que marxàvem, em va demanar diners, mostrant-me una factura de l'electricitat. Li vaig donar el telèfon de casa i li vaig assegurar que faria el possible per ajudar-lo. Ja a Blanes, mai va viure amb mi. Últimament, estava malament econòmicament i em sol·licitava diners més habitualment. Em sentia com la seva presa.”

I, respecte al fatídic dia del crim, el rector va especificar que Lumalang va acudir per primer cop a casa seva a dos quarts de cinc de la tarda. Va dir que tornaria al cap d'una estona amb veu trista, però “no desafiant”. “Va aparèixer mitja hora després i es va quedar de nou a la porta. Duia una bossa de plàstic i mirava d'esquerra a dreta. Vaig veure com s'ajupia i rebuscava a la bossa. Quan es va aixecar i es va girar, vaig desconfiar perquè estava molt estrany. Vaig tancar la porta d'accés al menjador i hi vaig tenir un petit forcejament perquè va intentar entrar. Llavors, en Kekeo va alertar que Lumalang portava un ganivet. Crec que volia agredir-me. Va cedir la pressió sobre la porta i es va llançar damunt el meu fillol amb el ganivet. No sé si vaig fer bé de sortir per requerir ajuda, però vaig actuar instintivament.” A més del jutge, van ser presents en la declaració el lletrat de la família de la víctima, Pau Vila, i l'advocat del detingut, Jaume Pararols, qui sol·licitarà una segona reconstrucció dels fets.