Judici per l'atropellament mortal d'un treballador del servei de neteja de Sils

Un veí de Riudarenes de 27 anys va ser jutjat ahir acusat de no haver prestat auxili a un operari del servei de la recollida d'escombraries de Sils, a qui l'imputat va atropellar accidentalment amb el vehicle. Els facultatius no van poder fer res per salvar la vida a la víctima, Vicenç Llorens Boada, que va morir unes hores després a l'hospital Trueta com a conseqüència de les lesions que va patir. L'accident es va produir el 14 de febrer del 2009 a la matinada, a la carretera GI-555, al terme de Sils. Segons va declarar el noi, Daniel Fernández, el fet que marxés del lloc del sinistre va ser perquè “no s'imaginava ni va ser conscient” que havia envestit una persona. L'endemà va veure la notícia al diari i va ser quan va intuir que “ell podria estar relacionat amb l'accident”. Per això, el pare de Fernández va trucar als Mossos d'Esquadra, els quals es van dirigir a casa seva per inspeccionar el cotxe. Un agent va admetre ahir que si el jove i la seva família no s'haguessin posat en contacte amb la policia per explicar que ell era qui anava al volant de l'automòbil, no l'haurien arribat a identificar. La fiscal, basant-se en aquesta circumstància, va apreciar-li l'atenuant de confessió. Inicialment, sol·licitava tres anys de presó per un suposat delicte d'omissió del deure de socors. En la recta final de la sessió oral, va modificar les seves conclusions i va rebaixar la petició fins a un any un de presó.

L'acusat va relatar que venia de Girona i anava en direcció a Sils, amb un Volkswagen Polo. “Hi havia boira, però no era espessa. Circulava a 60 km/h. Era de nit i no hi havia il·luminació a la carretera, on gairebé no hi ha voral.” En veure el camió, va pensar que aquest circulava en sentit contrari, ja que tot i que estava a l'altre carril, estava encarat en la mateixa direcció que Fernández. Després de l'impacte, es va aturar 150 metres més endavant i va mirar enrere. “Vaig veure els llums frontals del camió, que creia que estava en moviment. Si hagués sabut la magnitud, hauria parat sense cap dubte.”

Quan va passar el fatídic sinistre, la víctima i un company de feina feien un servei de recollida de les escombraries d'un contenidor, en un tram on hi ha dues cases. L'altre home era qui conduïa. “És una carretera molt estreta. Vam aparcar a l'esquerra, però mirant cap amunt. Així, si alguna persona picava contra el camió estàvem coberts, ja que treballàvem per la part del darrere. Teníem posats els llums, els intermitents i un focus; i dúiem l'armilla reflectora. El camió no ocupava tot el carril, sinó la meitat, més o menys.”

La víctima va baixar per la banda de la calçada. “Vaig sentir un cop sec i em pensava que era Llorens, que s'havia deixat els guants i havia tancat la porta fort. Vaig esperar una mica. En adonar-me que no reaccionava, vaig aixecar la vista i vaig veure un cotxe que girava a la rotonda.” A la zona, els agents van recollir un retrovisor i cristalls del Polo. I, pel que fa al camió, tenia danys en una peça protectora de la part del combustible i en una llanta davantera, i l'escala per pujar a la cabina estava desplaçada.

El camió ocupava part del carril esquerre, però no sobrepassava a l'altre sentit. Els Mossos sospiten que el Polo va envair el carril contrari. Com a causes més secundàries, van apuntar que el camió no estava en un lloc correcte, ja que hi havia un accés on els operaris haurien estat més salvaguardats; i era perillós que Llorens hagués baixat del camió quedant enmig de la calçada.

L'advocat de Fernández, Benet Salellas, en va demanar l'absolució. Va esgrimir que “el camió era molt a prop de la línia de separació dels dos carrils; i que no existeix un informe forense de les lesions que presentava la víctima”. Hi va afegir que a la calçada tampoc hi havia marques de frenada i que el company de feina va corroborar que va sentir un cop, però no va tenir la percepció que hi hagués hagut un atropellament.