L'exmestressa del Mas Batlle de Quart, absolta d'estafa
No va enganyar una parella que li va encarregar el banquet de casament ja que creia que no seria desnonada del restaurant
Va buscar alternatives perquè es fes el convit i no deixar-los a l'estacada
L'Audiència de Girona ha absolt d'un delicte d'estafa a Concepció Feliu Lajustícia, que havia estat administradora de la societat que gestionava el restaurant Mas Batlle Paradís. L'establiment està situat a la carretera dels Àngels, a Quart. Va ser denunciada per la via penal per un matrimoni que li va encarregar el seu banquet de casament, que estava assenyalat pel 30 d'abril del 2011. L'empresària no va arribar a organitzar el convit, ja que va haver de deixar el negoci perquè acumulava impagaments del lloguer i la van desnonar del restaurant. El tribunal, però, conclou que no s'ha demostrat que el fet que no comuniqués a la parella que estava immersa en un procés judicial de desnonament “no va ser amb l'objectiu d'obtenir un benefici patrimonial il·lícit”.
El judici es va fer el passat 18 de novembre. En la vista, Feliu va ser defensada per l'advocat Carles Mascort. La fiscal, en les seves conclusions definitives, va demanar dos anys de presó per a la processada per un presumpte delicte d'estafa i que indemnitzés el matrimoni amb 19.082 euros. Una petició que, finalment, s'ha tombat. Segons es considera provat en la sentència, el 14 de gener del 2011, la parella va firmar un contracte amb Feliu per tal que s'encarregués del convit del seu enllaç al Mas Batlle. Aquell dia li van entregar 500 euros i, el 4 de febrer, 5.000 més (unes quantitats de diners que van perdre, ja que no els les va retornar).
En aquella època, pesava sobre l'empresària una demanda per impagaments del lloguer que li va interposar la propietària. Per aquest fet, el 28 de gener del 2011 es va dictar una sentència, en què s'establia que Feliu tenia com a data màxima el 15 de febrer per treure les coses del local i abandonar-lo.
El tribunal creu que va ocultar al matrimoni l'existència de la demanda perquè, en tot moment, “va actuar amb la creença que arribaria a un acord amb la propietària de la finca, que trobarien una solució i que no la desnonarien”, fet que finalment no va poder aconseguir. “En el judici, no va quedar suficientment acreditat que Feliu pensés enganyar el matrimoni. Tot i que va signar el contracte amb ells el 14 de gener i que just un dia abans li havien notificat el desnonament, no tenia l'obligació de comunicar-los aquesta circumstància. Pensava que se'n sortiria, que no es produïra el desnonament el 15 de febrer perquè en el supòsit que la sentència fos condemnatòria hi presentarien recurs; volia utilitzar la fiança de 12.000 euros per pagar mensualitats endarrerides i va intentar obtenir diners amb els seus socis.”
“No pretenia incomplir”
El tribunal manté que “la conducta de l'acusada no constitueix una estafa perquè aquest delicte té com a element essencial l'engany”. “Quan va firmar el contracte per organitzar el banquet, no tenia la intenció d'incomplir les seves obligacions; i posteriorment va buscar alternatives per assegurar que se celebrés el convit, bé sigués al Mas Batlle o en algun restaurant proper”. En la seva declaració, a més, la propietària del Mas Batlle va dir que, des que va formular la demanda fins que va sortir la sentència del desnonament, “Feliu tenia interès a buscar una solució”. “Amb els seus socis, intentaven fer front als deutes, o almenys així m'ho comunicava ella. Fins al dia del desnonament, si haguessin pagat, els hagués deixat seguir amb el negoci”.
Feliu va deixar a l'estacada 13 parelles de nuvis. El 2012, el jutjat mercantil de Girona va condemnar-la a indemnitzar als matrimonis afectats amb un total de 27.500 euros (que són els diners que, en conjunt, li havien avançat) i a compensar cada parella amb 1.000 euros. Arran del perjudici, però, un dels matrimonis no en va tenir prou a recórrer a la via civil i va demandar Feliu per la via penal.