El 112 no va activar els bombers per al rescat a les Llosses

Els efectius dels bombers van ser alertats de la trucada d'auxili dels dos joves localitzats morts dimecres al matí a les Llosses uns 25 minuts després que les víctimes donessin l'avís. Les víctimes, Mireia Pujols González, veïna de Manlleu, i Alfonso Picado Ortega, de Campdevànol, van perdre la vida intoxicats pel monòxid de carboni que es va concentrar al vehicle amb el qual van anar a la muntanya. Quan passaven dos minuts de tres quarts d'una de la matinada, Picado va trucar al telèfon d'emergències 112 i va comunicar que la seva acompanyant es trobava malament. Va manifestar, a més, que eren al camí de Llentes, que estaven dins del cotxe i que els era impossible moure l'automòbil perquè els havia quedat encallat en un bassal de fang. Van embarrancar al mig del bosc, en una zona de molt difícil accés, entre les Llosses i Campdevànol.

En un principi, el 112 va tractar essencialment el cas com una urgència mèdica i no va activar els bombers, sinó que tan sols va informar el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i els Mossos d'Esquadra. A la zona descrita pel noi, s'hi va desplaçar, entre altres mitjans, una ambulància de Campdevànol. Els sanitaris que s'hi van aproximar van constatar, però, que no podien accedir a la pista forestal pel seu mal estat. Quan van advertir d'aquesta dificultat, el 112 va contactar amb els bombers. El centre de control dels bombers de Girona va rebre l'avís quan passaven 10 minuts de les dues de la matinada. Van trucar al jove, però llavors ja no va ser possible parlar amb ell. Des de Girona, els bombers van alertar tant el parc de Ripoll com el Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE), que té formació específica en recerques i rescats en llocs de difícil accés.

Seguint el procediment habitual, en el supòsit que els bombers haguessin pogut parlar amb el jove, li haurien demanat que els enviés una geocalització a través del mòbil (la majoria tenen l'opció de “compartir la ubicació” des del WhatsApp). Una altra possibilitat hauria estat posar-lo en contacte amb els especialistes del GRAE, que parlant directament amb ell haurien pogut delimitar amb més precisió la localització on el vehicle va embarrancar (a 1,5 km del Mas Llentes). Davant la impossibilitat de comunicar-se amb les víctimes, però, la cerca es va fer sense cap coordenada clara. Els bombers de Ripoll, amb una furgoneta Kangoo 4x2, tan sols van aconseguir avançar uns 100 metres, i els GRAE d'Olot, amb un 4x4, quasi un quilòmetre. A banda, el trajecte cap al Mas Llentes el van iniciar per un camí que no era on es trobaven les víctimes.

El gruix de la recerca es va acabar fent a peu per les males condicions de la pista, que no permetia avançar als vehicles, i el terreny era ple de bassals de fang. A dos quarts de sis de la matinada, les tasques es van aturar, fins a la sortida del sol. Llavors, es va enlairar l'helicòpter dels GRAE, que va albirar el cotxe de les víctimes, i les indicacions que es van donar des del mitjà aeri van guiar els efectius que anaven a peu. Els bombers van trobar a tres quarts de deu del matí l'automòbil, amb els ocupants morts. Van perdre la vida intoxicats pels gasos del cotxe en haver engegat la calefacció, amb la mala sort que el tub d'escapament va quedar tapat mentre intentaven sortir del fang.