Clam per la reobertura del 4-F arran de ‘Ciutat morta'
L'emissió acaba amb una concentració a la plaça Sant Jaume, on s'exigeix que s'investigui de nou el cas
ERC i ICV-EUiA s'afegeixen a la petició i el PSC diu que ho respectarà si la fiscalia decideix actuar
L'emissió del documental Ciutat morta la nit de dissabte al Canal 33 no va deixar ningú indiferent. El canal va aconseguir una audiència mai vista, amb una quota del 20% amb 569.000 espectadors –la quota mitjana és de l'1,6%–. La ràbia d'alguns espectadors va ser tal que, després de la pel·lícula que narrava el procés judicial conegut com el 4-F, una manifestació convocada a les xarxes socials va acabar de matinada a la plaça Sant Jaume amb mig centenar de persones reclamant la reobertura del cas. Xavier Artigas, codirector del documental, va assegurar que encara s'han de resoldre molts interrogants, com recollia ahir La Directa, i es va preguntar: “Com pot ser que els agents condemnats per tortures tinguin jubilacions vitalícies de fins a 1.800 euros? Ens ho ha d'explicar Xavier Trias.”
L'alcalde va recordar que el 2006 ell estava a l'oposició a l'Ajuntament de Barcelona, governat llavors pel PSC, ICV-EUiA i ERC, i va declarar: “En aquell moment vaig ser crític amb el desplegament que va fer la Guàrdia Urbana aquell 4 de febrer.” Tot i que es considera “un defensor a ultrança” del cos. Trias va lamentar que “es vulgui estendre una pàtina d'ombra sobre tot el cos arran del 4-F”. L'alcalde es va queixar que es vulgui posar al mateix sac el conjunt de la Guàrdia Urbana amb “la suposada actitud d'uns agents concrets” –amb referència als policies als quals es va atorgar el paper de principals testimonis del cas, segons denuncia el documental, quan han estat condemnats per tortures–. I va assenyalar que la pensió vitalícia respon a la baixa per malaltia que els agents han aconseguit a través d'un tribunal. “L'Ajuntament no hi pot fer res”, va assegurar.
La picabaralla política es va dirimir, especialment, a la xarxa social de Twitter. Ada Colau va reclamar que el PSC “respongui pels greus fets que mostra Ciutat morta, i ERC i ICV-EUiA han de trencar el seu silenci”. El grup municipal d'ICV-EUiA i el candidat d'ERC en les municipals, Alfred Bosch, van demanar que es reobri el cas i s'investiguin a fons els fets, mentre que el PP va exigir que si algú té proves noves les presenti al jutjat. El candidat socialista a l'alcaldia, Jaume Collboni, va recordar que es tracta d'un cas ja jutjat, però va afegir: “Si hi ha indicis i la fiscalia decideix investigar, ho respectarem.”
Algunes d'aquestes reaccions van ser criticades pels que recordaven que ERC i ICV-EUiA governaven a l'Ajuntament el 2006. El periodista Albert Martínez, que intervé en els cinc minuts censurats per ordre judicial, va etzibar a l'ecosocialista Ricard Gomà que el 2007 ja se'ls va demanar la reobertura del cas sense que llavors ICV-EUiA “no mogués un dit”.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
Acte el dia 6 contra els “muntatges judicials”
R.M.B.El 6 de febrer es farà un acte a les Cotxeres de Sants amb què es vol recordar el procés que va acabar amb cinc joves a la presó acusats d'haver deixat un policia urbà tetraplègic “basant-se en el testimoni d'uns policies que avui estan a la presó, entre altres acusacions, per haver mentit en un altre judici”, segons assenyalen fonts de la CGT, convocant de l'acte.
Entre d'altres, parlaran Rodrigo Lanza, un dels joves que van ser condemnats i que, com la resta, sempre ha defensat que tot va ser un muntatge policial i judicial que va acabar amb cinc innocents a la presó. Un dels quals, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís.
La CGT de Barcelona afirma que aquest és “un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura”, però que “no és un exemple aïllat perquè la repressió s'ha endurit”.
