El misteri dels caps tallats en pedra

Saber d'on vénen i quin valor cultural tenen els cinc caps tallats (esculpits) en pedra que la Guàrdia Civil de l'Estartit ha comissat és el repte que tenen els serveis d'arqueologia que els hauran d'estudiar i peritar.

L'existència de les figures la van descobrir els agents del grup fiscal de la Guàrdia Civil de l'Estartit, fent els rastrejos habituals a internet buscant possibles delictes. Tot bussejant per la xarxa van veure que en un web s'anunciaven unes peces tallades que la seva propietària posava a la venda per 750 euros. La Guàrdia Civil va localitzar la dona que havia posat les peces a la venda: una dona de Palafrugell que va explicar que els caps esculpits els tenia a casa des de feia 50 anys i que els havia trobat el seu avi entaforats en una paret i que ara ella els volia vendre perquè es canviava de casa i volia que les peces quedessin a la zona on el seu avi les havia trobat. Als agents de la Guàrdia Civil els van semblar poc creïbles els arguments de la venedora i també van trobar sospitós que vengués les peces per 750 euros, un preu massa baix en el cas que les peces fossin autèntiques i també poc elevat en el supòsit que es tractés d'un intent d'endossar per peces autèntiques unes pedres d'imitació.

De manera que els guàrdies van comissar les peces i se les van endur a la caserna de l'Estartit i van cridar els responsables dels museus d'Empúries i d'Ullastret perquè anessin a fer una primera inspecció de les peces. Els tècnics del museu, a partir d'una primera ullada, no van poder proposar cap hipòtesi sobre l'autenticitat de les peces, tot i que van observar que el tipus de pedra era similar a la que s'extreia de pedreres romanes i que la descalcificació i restes d'argiles eren similars a les que presenten les peces antigues. Res concloent, però, i ara s'està pendent que els serveis d'arqueologia facin un estudi detallat, que pot tenir una llarga durada, per intentar posar llum al misteri dels caps tallats que es venien per internet.

En el cas que es determinés que es tracta de peces històriques autèntiques i, per tant, patrimoni cultural, la dona que les posava a la venda s'arriscaria que li posessin dues sancions: una per no declarar la tinença de les peces a Patrimoni i una altra per no disposar del llibre de registre per anotar les transaccions i permetre que es tingui constància permanent de la ubicació del patrimoni històric.