Judici pel cas d'un noi ofegat en una excursió

Els jutjats de Figueres van acollir ahir la vista oral pel cas de la mort d'un alumne de setze anys, d'origen marroquí, que es va ofegar al mar durant una excursió amb altres companys de l'institut, els quals van realitzar la sortida juntament amb tres professors. Els fets van tenir lloc el 14 de juny del 2013, en una platja de Castelló d'Empúries. El menor que va perdre la vida estudiava a l'institut Salvador Espriu de Salt. Arran del succés, la família de la víctima va denunciar el director del centre acadèmic i els docents que es van encarregar d'acompanyar 28 nois i noies de tercer d'ESO en una jornada que van passar a l'Alt Empordà, i en la qual tenien programades activitats aquàtiques. Els familiars del jove exerceixen l'acusació particular a través de l'advocat Joan Pere Zapata. El lletrat va manifestar que consideren que els denunciats van incórrer en una falta d'homicidi per imprudència lleu. Amb l'entrada en vigor del nou Codi Penal, però, les faltes van quedar despenalitzades. Paral·lelament, en matèria de responsabilitat civil, Zapata requereix que els seus representats siguin indemnitzats amb 277.000 euros pels danys morals soferts –un import que la fiscal fixa en 176.000 euros.

Dues professores i un professor van explicar que al matí els alumnes van practicar surf de vela i caiac amb monitors especialitzats. Al migdia van fer un descans i havien de reprendre les activitats a la tarda. Havent dinat, els estudiants van demanar als mestres si es podien posar a l'aigua perquè feia molta calor i no hi havia ombra. Tot i que aquest bany no estava previst, van autoritzar-los a remullar-se, amb la condició que cap d'ells s'apartés del grup i que no els cobrís l'aigua. Els professors no hi van veure risc, “ja que no feia vent ni onades”. De sobte, però, “set o vuit alumnes” van tenir problemes per sortir del mar. Segons un agent dels Mossos d'Esquadra, hi hauria pogut haver un corrent marí que els va desplaçar i quan van intentar dirigir-se a la sorra es van posar nerviosos en comprovar que allà on eren no tocaven de peus a terra.