Condemnat per la captura de missatges del mòbil de la dona

Accedir i apoderar-se d'uns missatges de contingut privat que estaven al telèfon de la seva parella, de la qual es trobava en tràmits de separació, ha suposat una pena de dos anys i mig de presó a un veí de Guils de Cerdanya. La sentència va ser dictada el passat 28 de juny pel jutge substitut del jutjat penal número 4 de Girona. Segons es considera provat, els fets es remunten al 22 de desembre del 2014. L'acusat estava al domicili on vivia amb la seva companya sentimental i, “amb l'ànim de menyscabar la intimitat de la dona”, va agafar el mòbil d'ella i hi va entrar, introduint la clau. Va descarregar-se un fitxer que estava guardat en el correu electrònic, en el qual hi havia una fotografia on sortia la denunciant amb un home i diversos missatges de l'aplicació Line –similar al Whatsapp.

El jutge ressalta que l'acusat va actuar sense que la seva esposa en tingués coneixement i, per tant, “sense el seu consentiment”. No ha quedat provat, en canvi, que l'home “fes difusió ni cedís aquests missatges entre terceres persones ni que cometés aquesta acció amb l'objectiu de perjudicar la integritat psíquica de la parella o ocasionar-li un temor”. La dona va estar quinze dies de baixa laboral amb posterioritat a aquest episodi, si bé “tampoc ha quedat acreditat que fos com a conseqüència d'aquesta situació ni que hagi patit un especial sofriment o dany”.

El jutge, no obstant això, li ha imposat dos anys i mig de presó com a autor d'un delicte de descobriment i revelació de secrets i una multa de 3.240 euros, així com la prohibició de comunicar-se o apropar-se a menys de 100 metres de la seva exparella durant tres anys i mig; mentre que l'ha absolt d'un delicte d'amenaces greus. En la resolució judicial, s'indica que l'acció de l'home no va ser “una mera tafaneria ni una visió fugaç o momentània del contingut privat”, sinó que “va capturar el document, de tal manera que se'n va quedar un suport material”. S'afegeix que cap tipus de relació paternofilial, matrimonial o contractual podria suposar una circumstància absolutòria en casos d'aquestes característiques. “La dimensió familiar de la intimitat no autoritza un dels cònjuges a violar aquest dret fonamental que, com a persona, té l'altre cònjuge. Es tracta de drets bàsics de l'ésser humà. Sota cap concepte s'ha d'entendre que es renuncia a la privacitat pel fet de contraure matrimoni”, deixa pal·les el jutge.

La sentència ha estat condemnatòria perquè es creu, doncs, que aquest dret es va vulnerar perquè hi va haver un apoderament o una intercepció d'un document personal: una acció que se sanciona sense necessitat que es faci efectiu el descobriment de secrets. En aquest cas, precisament, el jutge creu que l'home no tenia la intenció der fer-ne una difusió pública, sinó que el seu objectiu era aportar aquest contingut privat en la demanda de divorci que va presentar. “Adjuntar aquesta documentació al procediment de divorci no constitueix una divulgació de secrets, en tractar-se d'un procés de publicitat restringida, que acostuma a quedar entre les parts, els seus respectius lletrats i els professionals que integren l'òrgan judicial. No hi ha proves que indiquin que tingués la intenció que els papers arribessin més enllà d'aquest àmbit concret.” Amb tot, l'acusat ha presentat un recurs contra la sentència, el qual està pendent de resolució. El recurs ha estat formulat per l'advocat Marc Molins. Malgrat que no va ser el lletrat que va portar la defensa de l'imputat en el judici, va rebre aquest encàrrec professional després que es va emetre la sentència condemnatòria.