Les assassines silencioses
El forense de Ripoll i Puigcerdà Jaume Rusell cataloga 51 plantes d'alta toxicitat que creixen al Pirineu oriental
La tora és la més tòxica i ha causat morts
Són molt perilloses i arriben a ser mortals, però no ho semblen. Almenys 51 plantes que creixen i floreixen en abundància a tota la zona del Pirineu oriental i d'altres de més planes de Catalunya són altament verinoses. El forense dels jutjats de Ripoll i Puigcerdà Jaume Rusell Fosses, màster en medecina forense per l'hospital Clínic de Barcelona, ha elaborat un extens estudi (que li ha valgut una puntuació d'excel·lent) sobre les plantes més verinoses que viuen entre nosaltres. Rusell, que aprofita els caps de setmana que no té guàrdies judicials per rastrejar el territori a la recerca de les plantes verinoses, ha localitzat 51 plantes altament tòxiques, totes ja referenciades des de temps immemorials, però algunes molt dificultoses de trobar. El seu repte per a la primavera que ve es trobar Papaver alpinum, una varietat de Papaver, de la família dels cascalls i adormidores, que se sap que es va veure el segle passat però que encara no està referenciada.
Rusell, gran coneixedor dels efectes letals de les plantes i investigador criminal com a forense, no ha detectat, ara per ara, cap cas de mort per enverinament d'alguna de les plantes que ha identificat com a assassines. Però una col·lega forense del jutjat de Puigcerdà, Pilar Pellegero, sí que va determinar, el 1995, el cas d'una mort per emmetzinament de tora (Aconitum), la més mortal de totes les plantes que habiten entre nosaltres. Una família d'excursionistes van confondre la tora amb api silvestre (confusió fàcil quan la tora encara no ha florit) i la van posar en una amanida. Tota la família va resultar greument intoxicada i va ser ingressada a l'hospital de Puigcerdà. El pare de família va morir i l'informe forense va resoldre que la tora havia estat la causant de la mort, tot i que les anàlisis de tòxics van donar negatiu. Però no és estrany, perquè l'acònit (el tòxic letal de la tora) no deixa rastre a l'organisme i no es detecta a les anàlisis. Una circumstància que la podria convertir en l'arma idònia per al crim perfecte. Rusell té documentat un cas de Vilafranca del Penedès en què una perruquera va ser condemnada a nou anys de presó per l'assassinat del seu home per acònit. La sentència exposava: “en els mesos de desembre del 1982 i gener del 1983, la processada va donar vàries dosis d'acònit barrejades amb aliment a la víctima [...]. Els efectes neurològics i cardíacs van despistar en un primer moment els metges, fins que un metge de capçalera va recordar el relat que Plató fa de la mort de Sòcrates en els seus diàlegs”. Si no hagués estat pels coneixements històrics del metge, la mort hauria pogut passar per natural i la perruquera s'hauria lliurat de la condemna. La troballa de mates d'Aconitum a casa seva va ser clau per determinar que es tractava d'una mort homicida. La tora, que pot causar la mort en minuts, ja era utilitzada pels hindús fa 3.600 anys: untaven les puntes de les fletxes perquè les armes fossin més mortals.
LES FRASES
Els estralls de l'estramoni i l'heroïna per a la mainada
Tura SolerLa Datura estramonium, l'estramoni o herba talpera, ben abundosa a camps d'arreu, és coneguda des de l'antiguitat clàssica i a l'edat mitjana se l'associava a la bruixeria. Eren temps en què es pensava que un ungüent d'estramoni, mandràgora i belladona feia volar les bruixes. En l'actualitat, les ànsies de volar ha portat a la mort més d'un noctàmbul que ha consumit mescles amb l'atropina. Dos participants en una festa clandestina de musica rave a Getafe (Madrid) va morir, el 24 d'agost del 2011, i l'autòpsia va concloure que la causa va ser un còctel d'atropina (substància que conté l'estramoni), MDMA, alcohol i haixix que les dues víctimes s'havien pres voluntàriament. Una intoxicació massiva, en aquest cas no voluntària, per estramoni es va produir el 2006 a Folgueroles (Osona), segons té documentat Jaume Rusell. Les víctimes van ser 450 vaques d'una explotació ramadera del poble. La culpa va ser que en els cereals i farratges que es van triturar per fer el pinso del bestiar es van barrejar plantes d'estramoni. Les vaques van deixar de donar llet (van perdre més d'un 50%) i van estar setmanes malaltes. Les analítiques que es van fer als laboratoris de toxicologia de la UAB van confirmar que els animals patien intoxicació per estramoni.
Els alcaloides que conté l'estramoni ( hiosciamina, escopolamina, atropina...) poden provocar depressions severes, convulsions, arrítmies, alteracions vascular i, al final, la mort. L'escopolamina, coneguda com burundanga, és incolora, inodora i insípida, cosa que permet un ús mal intencionat (posant-lo als gots d'amagat) i, com que provoca pèrdua de la memòria i anihilació de la voluntat, ha estat utilitzada per lladres, segrestadors i agressors sexuals per perpetrar els seus crims. Rusell explica que en la Segona Guerra Mundial, els membres dels serveis d'intel·ligència alemanys la utilitzaven a l'hora d'interrogar suposats espies.
No es pot parlar de plantes tòxiques, segons remarca Rusell, sense dedicar un capítol als Papaver, el cascall i les roselles o gallerets, les plantes que contenen l'opi, una substància que, al llarg de la història, ha estat objecte de guerres, conflictes, annexions territorials... Diverses investigacions han demostrat que en el paleolític, l'edat del ferro, ja es consumien aquestes plantes anomenades adormidores. Les anàlisis a dos cadàvers trobats en les excavacions de les mines de Cal Tintorer, a Gavà, van demostrar la presència en les restes de Papaver somniferum. Encara que ara resulti paradoxal, fins a l'any 1912, la farmacèutica Bayer comercialitzava el seu xarop d'heroïna fent propaganda anunciant-lo com un bon remei contra la tos i perquè la mainada dormís tranquil·la.
La llista de plantes verinoses és llarga. Vegeu-les als requadres següents.
Mortals però també curatives
Totes aquestes plantes tòxiques, remarca el forense Rusell, poden ser mortals depenent de la dosi i de la combinació amb què s'ingereixin. Però també tenen les seves facultats terapèutiques. Per exemple, el teix (Taxus baccata) és molt verinós per la taxina, un alcaloide que conté, que produeix hipotensió, depressió i després la mort. Un general de Cèsar August, Catuvolcus, ja es va suïcidar bevent una infusió d'escorça de teix. Ara, també s'ha descobert, però, que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, té propietats contra els càncers d'ovari, pell, mama i còlon. El problema és que es necessiten molts quilos d'escorça per obtenir petites quantitats de taxol i que el teix, un arbre que pot arribar a viure 4.000 però que creix molt a poc a poc, no és gaire abundós i a Catalunya és una espècie en regressió. Jaume Rusell proposa que les administracions replantegin les seves polítiques forestals i que es proposin repoblar de teixos les àrees territorials que es considerin més adequades per a aquesta espècie.
