La neteja del pantà de Flix centra l'escàndol d'Acuamed
Un dels detinguts va explicar davant el jutge que s'havia inflat el cost del projecte, que va passar dels 3,5 milions als 40
Hi ha tretze exdirectius que ja han passat a presó provisional i 35 imputats
L'escàndol d'Acuamed ha situat la neteja de l'embassament de Flix en l'epicentre de la polèmica en l'àmbit estatal. Dimecres el jutge Velasco, que instrueix el cas, va ordenar presó per als tretze detinguts, que, en declaracions al magistrat, van donar a conèixer dades que han posat de manifest les pràctiques de l'empresa pública que depèn del Ministeri d'Agricultura, institució a la qual també ha esquitxat el cas. Els detinguts van assegurar que Acuamed havia pagat 40 milions d'euros per projectes relacionats amb la neteja del pantà de Flix, quan el cost estimat, segons els tècnics, era de només 3,5 milions. Un dels detinguts va dir ahir, durant la compareixença, que els diners públics no són de ningú.
El sobrecost suposa un increment del 115%, que, presumptament, hauria beneficiat la concessionària d'alguns dels treballs, Fomento de Construcciones i Contratas, segons les primeres filtracions a peu de jutjat. La polèmica ha arribat a altes instàncies de l'Estat i, fins i tot, es planteja la creació d'una comissió d'investigació, tal com previsiblement reclamarà el grup parlamentari de Democràcia i Llibertat. El diputat al Congrés i alcalde de Tortosa, Ferran Bel, així ho va assegurar ahir en declaracions a aquest mitjà. A banda, Bel va aprofitar per assenyalar que, segons els tècnics consultats per l'Ajuntament, en els diferents projectes que Acuamed ha impulsat a la localitat no s'ha detectat frau.
L'escàndol, però, s'agreuja amb altres compensacions que rebien els acusats. Segons es va donar a conèixer dimecres, alguns dels pagaments es feien en espècie i s'incloïen regals tan sorprenents com ara viatges a Turquia i tractaments per fer injeccions de cabell, beneficis que suposadament obtenien els directius acusats de frau.
LA XIFRA
Una empresa amb llarga història a l'Ebre
El modus operandi d'Acuamed i també la manera com s'havia gestat aquesta empresa pública ja havien estat durament criticats pels agents ambientals de l'Ebre. L'empresa es remunta a l'embrió Transagua, que va canalitzar l'anunci del CPIDE de portar 560 milions d'euros entre el 2001 i el 2004 a través del transvasament. Anys després va passar a anomenar-se Acuamed, ja sota el mandat de l'exministra Cristina Narbona. Poc després es va fer l'anunci que la descontaminació de Flix acabaria revertint en una inversió de 200 milions d'euros.