Els apicultors volen frenar els furts d'arnes i es personen com a acusació

Els apicultors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre volen posar fre al creixement constant d'uns robatoris que, asseguren, es poden convertir, a la llarga, en un “problema greu per a la subsistència del sector”, segons explica el president de la Cooperativa Apícola Tarragonina, Josep Maria Margalef. Cansats de tants robatoris, tant els apicultors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com els de la resta d'associacions catalanes del sector es personaran com a acusació particular en els processos judicials pel robatori d'arnes al camp, amb l'objectiu de frenar-ne l'escalada produïda durant els últims anys. I és que, tot i tractar-se d'un fenomen que històricament ha patit un sector centrat en un tipus peculiar de ramaderia extensiva i transhumant, que obliga a deixar les arnes disposades en camps oberts propers a les zones de floració, l'acumulació de casos durant els últims anys ha generat “alarma i preocupació”.

L'entitat, amb seu al Perelló (Baix Ebre) i que aplega els productors de la demarcació així com de comarques limítrofes –212 socis i 27.000 arnes censades en total–, va registrar durant el 2014 el robatori de 44 arnes i cinc nuclis. Una xifra que el 2015 es va disparar fins als dotze casos i les 275 arnes. L'últim d'aquests episodis va desembocar dimarts en la detenció, duta a terme pels Mossos d'Esquadra, d'un veí de Vinebre, amb residència també a Torrebesses (Segrià), a qui s'acusa d'haver-se emportat 72 arnes entre el 17 de desembre i el 4 de gener. Les caixes, propietat de dos apicultors del Perelló, van ser sostretes en quatre dates diferents de camps de Vinebre i la Torre de l'Espanyol.

Les imatges de vídeo enregistrades –que van gravar alguns dels robatoris i la matrícula del tot terreny utilitzat– i els seguiments efectuats pels dos afectats van permetre als Mossos d'Esquadra arribar fins al presumpte autor dels fets. En aquest cas, els apicultors ja han pogut recuperar les seves arnes, que havien estat dipositades en camps de Torrebesses i de les quals s'havia intentant esborrar –sense aconseguir-ho en tots els elements– la marca gravada amb foc que identifica els seus propietaris.