L'aventura de l'Ànton acaba bé

Miraculosament, va sobreviure a una caiguda de més de 200 metres des del Puigsacalm, s'ha recuperat d'una manera sorprenent de les greus ferides que va patir i ja comença a fer vida normal, i anhela poder tornar a practicar la seva gran afició, l'hoquei. L'Ànton, ja fora de l'hospital, ha escrit, amb un xic d'ajuda de la seva mare, una carta per explicar la seva aventura i mostrar l'agraïment a tots els que l'han ajudat, des del rescat fins a la recuperació. La carta textual:

“Sóc l'Ànton, el nen de 12 anys de Caldes de Malavella que el passat dia 30 de desembre va patir un accident molt greu en caure del Puigsacalm i haver de ser rescatat per l'helicòpter dels bombers i equips especialitzats. Tant jo mateix com els meus pares, en Xevi i la Carme, voldríem donar les gràcies a les persones que han fet possible, amb la seva intervenció en algun moment o altre, que actualment m'estigui recuperant de manera satisfactòria. Així, en primer lloc, a la meva tia Montse i al meu cosí Eudald, amb qui vaig anar d'excursió al Puigsacalm, i que quan vaig caure van reaccionar de manera ràpida perquè els serveis d'emergència poguessin ajudar-me. En segon lloc, als tres excursionistes, en Manel, l'Andreu i en Jordi, que, arriscant-se molt, van baixar fins on havia caigut per assistir-me i dir als equips de rescat on era; i, per descomptat, a les persones que aquell dia eren al cim de la muntanya i que van donar suport a la meva tia i al meu cosí. En tercer lloc, voldríem donar les gràcies a tot el personal de pediatria de l'hospital Josep Trueta de Girona que tant a l'UCI com a la planta em va curar i cuidar, a part de donar suport als meus pares en uns moments molt complicats. Per descomptat, volem donar les gràcies a la meva escola, la Salle Cassà, tant a l'equip directiu, com als mestres i els meus companys, que en tot moment ens han donat suport i que ara mateix em faciliten la reincorporació al màxim; i també a la gran família del SHUM de Maçanet, el club on jugo a hoquei sobre patins, i de manera especial als components de l'equip aleví B, que m'ajuden a tirar endavant perquè saben que el meu desig és poder tornar a jugar amb ells.

Una de les professores de quan era petit, que em va veure a l'UCI l'endemà de l'accident, va dir a la meva mare que, si ens haguessin dit que al cap de menys d'un mes podria començar alguna horeta a l'escola, no ens ho hauríem cregut: i ho estic fent! Gràcies a tots els que ens esteu donant suport!”