Successos
L'estafador busca taxi
Un noi es feia passar pel delegat d'una asseguradora i demanava als taxistes que compressin bitllets d'avió per a uns suposats clients que haurien de dur a l'aeroport
Els afectats pagaven els bitllets a un empleat d'una agència, que en realitat també era l'acusat
N'hi ha 13, entre les quals a Palafrugell i a Figueres
“Mentre fas el servei no para de trucar-te. Et porta d'un lloc a l'altre perquè tinguis el cap ocupat”
Miguel Duran i Braulio. Són les dues identitats falses que utilitzava habitualment un veí de Tarragona a l'hora de contactar amb taxistes d'arreu de Catalunya, als quals ha aconseguit estafar en total més de 8.000 euros. Tretze víctimes han reconegut fotogràficament l'acusat, que va ser detingut el 21 de febrer. Els afectats són de Figueres, Palafrugell, la Seu d'Urgell, Tremp, Lleida, Solsona, el Vendrell, Tortosa, Amposta i Salou. El sospitós, a qui consta un llarg expedient, sempre seguia el mateix modus operandi: al principi parlava per telèfon amb els taxistes fent-se passar pel responsable d'una companyia asseguradora i els oferia que entressin a formar part de la seva cartera de clients. En el cas d'una professional de la demarcació de Girona víctima de l'engany, li va trucar el dia 12, a quarts de sis de la tarda. Li va dir que es deia Miguel Duran i que era el delegat de zona d'una mútua. Va demanar a la dona si volia col·laborar amb l'empresa, tot indicant-li que tenia un encàrrec urgent. “Com que treballem per a asseguradores, no vaig sospitar. Estava ben informat dels preus, i parlava amb tanta naturalitat! Sabia com anava el servei. Inicialment, t'ho facilitava tot. Vaig acceptar en calent perquè em requeria una pràctica que és habitual”, relata la denunciant. En concret, li va sol·licitar que es dirigís a l'aeroport del Prat i que, amb els seus diners, comprés uns bitllets d'avió amb destinació a Tenerife per a dos clients que en realitat tampoc existeixen –eren per a un home en cadira de rodes i un menor d'edat–. Li va donar les dades personals dels passatgers ficticis i li va encomanar que tres dies després els recollís per dur-los a la terminal. L'estafador acordava amb els taxistes que, amb posterioritat, la mútua els pagaria íntegrament el preu dels bitllets, així com un tant per cent de més per la gestió i per haver avançat els diners.
La taxista va “sortir corrents” cap al Prat i va parlar amb les noies de la finestreta de la línia aèria. Un cop allà, però, l'acusat li va canviar els plans. Va comentar-li que els bitllets estaven bloquejats perquè ja els havia reservat el treballador d'una important agència de viatges d'un centre comercial de Gavà i que, per tant, anés allí a buscar-los. “No parava de trucar-me. M'anava portant d'un lloc a l'altre. No vaig desistir per no perjudicar ni deixar a l'estacada els clients que creia que havia de portar a l'aeroport dilluns de la setmana passada. Em tenia ben marejada. És una estratègia que feia servir perquè tingués el cap ocupat. Si hagués tingut la intuïció uns moments abans!”, lamenta.
La dona va agafar el taxi i, mentre s'adreçava a Gavà, va entrar en acció l'altre personatge interpretat pel mateix acusat: en Braulio, l'empleat de l'agència de viatges. També per telèfon, va comunicar a la taxista que no es podia quedar esperant-la més estona a la feina perquè havia de portar el seu fill a entrenament i, a més, li va assenyalar que ja no trobaria ningú perquè l'agència tancava a dos quarts de vuit del vespre. Per tal d'arreglar l'imprevist i que ella fins i tot acabés pensant que li feien un favor, en Braulio li va manifestar que havia imprès en paper els bitllets del viatge i li va proposar de quedar a l'avinguda Constitució de Castelldefels per donar-los-hi. Quan es van trobar al carrer, l'acusat li va entregar els falsos bitllets i la taxista li va lliurar a canvi l'import que valien, que pujava a 700 euros. “Era fosc i l'intercanvi va ser ràpid. El vaig veure només uns dos minuts. Burra de mi! Feia un negoci rodó! Poc després de donar-li els diners, me'n vaig malfiar i vaig pensar que m'havien estafat. Em va venir una mala sensació a la panxa i aquella nit no vaig dormir. L'endemà li vaig trucar, però no contestava. El codi QR dels bitllets era invàlid i el localitzador et remetia a una pàgina de la Wikipedia. El que ha fet amb el col·lectiu de taxistes és una vergonya. Li vaig donar més diners dels que havia guanyat durant el mes!” Les víctimes, a més, quan es posaven en contacte amb l'asseguradora perquè els enviessin la factura o per reclamar, els responien que la mútua no havia contractat aquesta prestació. L'afectada sospita que l'acusat va obtenir el seu telèfon a internet, on també es detalla que fa trajectes de taxi urgents, viatges a l'aeroport, missatgeria i serveis a particulars i a empreses.
L'investigat s'expressava en castellà i, quan feia de Braulio, parlava amb accent sud-americà. “És moreno i té una alçada i una complexió normals. Anava ben vestit i afaitat. Realment, semblava el treballador d'una agència de viatges.” Finalment, el 21 de febrer, va tornar a trucar a un taxista al qual havia estafat 700 euros feia quatre dies, i la víctima va alertar els Mossos. El taxista va dur a terme la ruta i, un cop al lloc de destinació, agents de paisà van arrestar el noi per tretze delictes d'estafa. A part de Castelldefels, també se citava amb els perjudicats a Gavà i al Prat de Llobregat. Es va comprovar que li constaven cinc ordres de crida i cerca emeses de diferents jutjats i cossos i forces de seguretat de l'Estat per haver comès el mateix frau. L'acusat, de 32 anys i de nacionalitat espanyola, va passar dos dies després a disposició del jutjat de guàrdia de Gavà, que va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
L'afectada que va narrar ahir a aquest diari l'episodi sofert, hi va afegir que hi va haver dos detalls que també la van fer ser conscient del parany: els correus electrònics que li va transmetre l'imputat eren d'un compte de Gmail particular i tampoc li va trucar des d'un telèfon de la mútua, sinó d'un mòbil que començava per 631. Admet que mentre realitzava el servei va pensar que el noi “era un inepte” per les voltes que li feia fer, si bé ell li va justificar que feia poc que s'encarregava del contacte amb els taxistes. Li va explicar que al treballador que abans s'ocupava d'aquests tràmits l'havien acomiadat perquè es quedava comissions i que ell assumia la seva tasca en espera que contractessin algú per rellevar-lo.