L'acusat del crim del fillol del rector “feia dies que molestava”

“Vaig veure com l'acusat, Eulogio Sol Lumalang, marxava de l'edifici. Caminava pel carrer molt lentament, sense parpellejar. Era com si estigués absent. Tenia una tovallola a sobre dels pantalons, que duia tacats de sang. Mossèn Jaume Reixach em va comentar després que l'Eulogio estava passant uns dies de bogeria, buscant problemes. El mateix dia dels fets al matí, el capellà havia trucat a la policia perquè ja l'estava molestant.” Aquesta és una part del relat que va prestar ahir a l'Audiència de Girona la responsable d'una pizzeria de Blanes situada al costat del bloc on viu Reixach, que en l'època en què va tenir lloc el fatídic succés era el rector de la parròquia de Riells del Montseny. A la sala de vistes de la secció 3a va arrencar ahir la tanda de declaracions dels testimonis citats en el judici pel crim d'Odycleidson Kekeo Moraes do Nascimento, un jove d'origen brasiler que havia estat afillat pel capellà, amb qui feia uns quatre anys que convivia. Per l'agressió mortal al noi, es troba en presó provisional Lumalang, un veí de Blanes procedent de les Filipines que fa més d'una vintena d'anys també va venir a Catalunya apadrinat pel mossèn, que en ocasions l'ajudava econòmicament.

El 5 de desembre del 2013 a la tarda, Reixach estava al seu pis quan Lumalang va atacar la víctima. El rector va marxar del domicili i es va dirigir a la pizzeria a sol·licitar ajuda. Tant la propietària del negoci com un client van explicar ahir que quan el capellà va entrar al restaurant “estava aterrit, vermell i descol·locat”. “Mai l'havia vist així. Mossèn Reixach és una persona serena. Aquell dia estava suant i molt nerviós. També em va cridar l'atenció que duia pantalons curts, en ple desembre. Per la seva cara i el seu estat ja vaig intuir que era greu. Em va demanar que truqués a la policia perquè hi havia un enfrontament entre el seu afillat i Lumalang, que portava un ganivet.” “No entenc per què el capellà va obrir la porta de casa a l'agressor quan feia dies que es queixava que els molestava”, va manifestar la propietària de la pizzeria, on Kekeo havia treballat dues temporades de reforç. Quan a través de la vidriera del local van observar Lumalang abandonant el bloc, “el capellà es va situar darrere la barra i es va ajupir per evitar que l'acusat el veiés”.

La declarant hi va afegir que Reixach li va dir que, últimament, Lumalang estava “molt gelós” de Kekeo i se li havia posat al cap que el jove “mantenia relacions amb la seva dona”. “Kekeo era superalegre i bona persona. Era tranquil i sa. Mai havia protagonitzat cap conflicte. Sentia Reixach com el seu pare. Tot i això, passat el temps, estava trist perquè el rector li havia promès que l'ajudaria a aconseguir els papers i no ho havia fet. Se sentia esclau de la situació, ja que havia de fer les feines de casa, anar a comprar i passar a l'ordinador els textos del rector.” A més, segons la dona, Kekeo feia el favor a Reixach d'anar-li a comprar un estupefaent que ajudava el rector “a concentrar-se a la nit, mentre treballava”, i, a parer de la declarant, “la discussió que hi va haver era una cosa entre Reixach i Lumalang, i Kekeo s'hi va trobar al mig”. Un veí que viu “paret amb paret” amb Reixach va aclarir que primer va sentir cridar el capellà i, després, passos, com si es desplacessin pel passadís. Va sentir cops i una veu “més tènue” que demanava socors, seguida d'un so estrepitós. I, finalment, una discussió entre el rector i un altre home, la veu del qual no reconeixia.