Successos

Arxivada la denúncia per estafa contra l'exalcalde de Caldes Joaquim Arnó

 CDC diu en un comunicat que el jutge manté que el cas no té consistència

 L'ara cap de l'oposició afirma que “tot es tractava d'una revenja personal”

El jut­jat d'ins­trucció número 4 de Mataró ha decre­tat el sobreseïment de la que­re­lla pre­sen­tada el setem­bre pas­sat con­tra l'exal­calde i ara cap de l'opo­sició de Cal­des d'Estrac, Joa­quim Arnó (CDC), per un pre­sumpte cas d'estafa. En un comu­ni­cat fet des del grup muni­ci­pal, s'informa que el jutge ha argu­men­tat en el seu escrit que la denúncia no té cap con­sistència “i que en la seva sus­ten­tació hi ha altres moti­va­ci­ons (polítiques i de revenja per­so­nal) a part de les estric­ta­ment econòmiques”. El par­tit insis­teix que el docu­ment “des­men­teix amb rotun­di­tat la versió dels que­re­llants, que, un cop citats a decla­rar pel jutge, han posat en evidència ver­si­ons con­fu­ses i con­tra­dictòries”. CDC men­ci­ona Xavier Camps, mem­bre del seu par­tit i que havia for­mat part de l'exe­cu­tiva local, que apa­reix també en l'escrit del jutge però que no és cap dels que­re­llants, com a per­sona que hau­ria estat al dar­rere de la denúncia. “La sentència cita amb detall les seves mani­pu­la­ci­ons i fins i tot valora la inten­ci­o­na­li­tat política d'aques­tes”, recull el comu­ni­cat, que hi afe­geix que Joa­quim Arnó podria pren­dre acci­ons legals con­tra ell.

Els fets que es jut­ja­ven es remun­ten a l'any 2006, quan Joa­quim Arnó encara no era alcalde. Arnó va cons­ti­tuir la pro­mo­tora Matba 2006 SL i, segons l'escrit d'admissió del jutge, va pro­po­sar a tots els deman­dants –dos matri­mo­nis– la par­ti­ci­pació en un pro­jecte immo­bi­li­ari al muni­cipi de Sant Feliu de Guíxols. La finca es va adqui­rir per 204.344 euros i els que­re­llants van apor­tar un total de 60.000 euros, 30.000 cadas­cuna de les pare­lles. Anys després la cons­truc­tora va fer fallida i el 2011 va pre­sen­tar con­curs de cre­di­tors. Els deman­dants van anar a l'Ajun­ta­ment de Sant Feliu per infor­mar-se de la pro­moció i allà els van indi­car que si bé s'havia dema­nat un permís d'obres, la llicència s'havia arxi­vat el 2009. El cas va pas­sar als tri­bu­nals.

Res­posta con­tun­dent

L'exal­calde ja va denun­ciar al setem­bre que les acu­sa­ci­ons con­tra ell no tenien fona­ment i eren del tot fal­ses, i va recor­dar que prèvia­ment s'havia inter­po­sat un con­tenciós per la via civil que els deman­dants havien per­dut “i se'ls va con­dem­nar a pagar el cost del judici”.

Arnó va insis­tir en el seu moment i torna a dei­xar constància en l'escrit fet públic pel seu par­tit que el cas tenia una clara inten­ci­o­na­li­tat de per­ju­di­car la seva imatge pública quan es postu­lava com a pre­si­dent del Con­sorci de Pro­moció Turística Costa de Bar­ce­lona Maresme. “Sem­pre vaig dir que aquesta que­re­lla res­po­nia a una con­xorxa política a la qual els que­re­llants es van pres­tar, pro­ba­ble­ment enga­nyats, però no pas de manera inno­cent”, apunta, i hi afe­geix que “hi havia ganes de fer mal i no se n'han sor­tit”. El cap de l'opo­sició reclama que “tots els qui es van creure la denúncia i la van difon­dre sense pen­sar en si era certa o no, que ara difon­guin la sentència amb la mateixa inten­si­tat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.