Successos

Crims sense càstig

IMPUNITAT Almenys vint-i-set casos d'homicidis perpetrats a les comarques gironines durant els darrers quinze anys no han estat resolts o bé els sospitosos gaudeixen d'impunitat perquè no se'ls ha trobat o no han estat acusats

Tot i que és evi­dent que, des del 1996, en què els Mos­sos d'Esqua­dra es van des­ple­gar a la demar­cació, el grup d'inves­ti­gació de les comar­ques giro­ni­nes manté un nivell alt de reso­lució de crims, alguns crims han que­dat impu­nes. En alguns casos la poli­cia ha iden­ti­fi­cat el cri­mi­nal però no l'ha pogut loca­lit­zar, en altres els sos­pi­to­sos han estat pre­sen­tats al jut­jat però s'han lliu­rat d'anar a judici perquè no s'ha aca­bat for­mu­lant acu­sació fis­cal en con­tra seva, en altres des­co­brir el cri­mi­nal és un autèntic mis­teri i en alguns fins i tot no ha estat pos­si­ble iden­ti­fi­car les vícti­mes. Els 27 casos següents són crims sense càstig.

El vigi­lant del Water World El pri­mer cas no resolt és el crim del Water World de Llo­ret de Mar, per­pe­trat la mati­nada del 5 d'agost del 1996. Uns assal­tants van tallar el telèfon, van des­tros­sar el sis­tema d'alarma i van lli­gar i emmor­das­sar els dos vigi­lants: Ela­dio Muga i Alberto Valentí. Valentí es va poder des­lli­gar i va anar a dema­nar ajut; quan va tor­nar es va tro­bar Muga mort, pro­ba­ble­ment a causa d'un atac de cor cau­sat per la situ­ació. El 1997 els Mos­sos van dete­nir qua­tre joves sos­pi­to­sos, però van que­dar lliu­res.

Atra­ca­dor tiro­te­jat La vigília de Nadal del 1996 un atra­ca­dor de gaso­li­ne­res, José Sala­zar Rodríguez, el Chi­qui, va morir tiro­te­jat dins d'un cotxe a Bla­nes. En relació amb aquest cas, els Mos­sos han detin­gut al llarg dels anys tres grups de sos­pi­to­sos amb supo­sats mòbils dife­rents –uns ale­manys, uns britànics i uns lla­dres autòctons–, però cap de les hipòtesis ha pros­pe­rat.

El mis­teri de Por­que­res Un dels casos que més mal­de­caps han donat als Mos­sos perquè no s'entén el motiu del crim és el del pro­fes­sor de gimnàstica de l'ins­ti­tut de la Bis­bal d'Empordà Bar­to­meu Cabe­llo. Cabe­llo va morir la nit de l'11 de novem­bre del 1998 d'un tret de car­ra­bina del 22 dis­pa­rat per un des­co­ne­gut empa­rat per les ombres de la nit men­tre la víctima era a la fines­tra de la casa on vivia, a Can Mor­gat de Por­que­res.

La màfia s'escapa Nes­sip­bai Nas­se­vov, àlies Almaz, un ban­dit extor­si­o­na­dor del Kazakhs­tan, va ser exe­cu­tat el 31 de maig del 1998 al seu xalet de Santa Cris­tina d'Aro per qua­tre enca­put­xats armats que par­la­ven rus i que, segons la versió del guar­da­es­pat­lles de la víctima, el van lli­gar, li van posar una bossa de plàstic al cap i li van estrènyer el coll amb una corda fins a matar-lo.

Vícti­mes sense nomDe difícil reso­lució és l'assas­si­nat de la pare­lla que va ser tro­bada morta al camí de l'ermita de Santa Llúcia de la Jon­quera el 7 d'abril del 2000. Encara no s'ha pogut deter­mi­nar la iden­ti­tat de les vícti­mes i això fa molt difícil tro­bar-ne els autors.

Des­a­pa­re­guda a Girona L'11 de gener del 2001 Maria Teresa Rubio Blanco va des­a­parèixer de Girona, on vivia. El 22 de febrer del mateix any el seu cadàver va ser tro­bat a Vila­nova del Vallès, però no va ser fins al 2007 que a través de l'ADN es va cer­ti­fi­car que era ella. Les sos­pi­tes poli­ci­als es van diri­gir cap a Josep Talleda, con­dem­nat per dos assas­si­nats, el d'una nena de 14 anys a Sant Hilari i el d'una pros­ti­tuta alba­nesa a Girona, perquè el dia de la seva des­a­pa­rició Rubio va ser vista amb Talleda i el lloc on va aparèixer el cadàver era al cos­tat d'una car­re­tera que en aque­lla època ell feia a diari. Però el jut­jat de Gra­no­llers no ha mogut fitxa i mai l'ha citat com a impu­tat.

Empre­sari tiro­te­jat Joan Tor­rell, un empre­sari de Pala­fru­gell amb ante­ce­dents poli­ci­als per explo­tació d'immi­grants i fal­si­fi­cació de moneda, va ser aba­tut a trets el 30 d'abril del 2001 a la sor­tida del res­tau­rant Mas dels Arcs, de Vall-llo­brega. Els Mos­sos van dete­nir la seva exdona, Irina Bli­nova, que l'acom­pa­nyava quan va ser tiro­te­jat. Bli­nova, supo­sada ins­ti­ga­dora, va que­dar en lli­ber­tat i es busca un supo­sat autor mate­rial, Ser­guei Tixt­xenko, que va ser loca­lit­zat a Rússia però no es va pre­sen­tar al jut­jat de la Bis­bal quan el van citar. Els Mos­sos d'Esqua­dra con­si­de­ren aquest crim poli­ci­al­ment resolt

El cri­a­dor de gats Mic­hel Domínguez, un cone­gut cri­a­dor de gats de raça que havia gua­nyat molts con­cur­sos, va ser con­vo­cat a una cita mor­tal el 26 de juny del 2002. De mati­nada, un amic el va tru­car al seu domi­cili d'Albons i Domínguez va anar a casa del seu amic, a Sant Pere Pes­ca­dor, on hores més tard la seva dona el va tro­bar mort d'un tret al cla­tell. El jut­jat de Figue­res manté vigent una ordre de recerca i detenció de Dome­nico Peretti i la seva com­pa­nya, Mar­tine Nicole Pelli­zari.

El cas de l'hotel Albons Josep Sabadí va ser assas­si­nat la mati­nada del 4 de gener del 2002, men­tre feia el torn de nit a l'hotel Albons. Els Mos­sos d'Esqua­dra van con­si­de­rar resolt el cas amb la detenció d'Enric Uranga, un jove de Cassà amb domi­cili a l'Escala, rela­ci­o­nat amb la víctima, a qui de vega­des havia subs­tituït en el torn de nit, i amb Rubén Ruiz, com­pany sen­ti­men­tal de la víctima. El jut­jat, però, va aca­bar arxi­vant el cas i, para­do­xes de la vida, ara el sos­pitós fa de taxista i sovint porta el fis­cal als esce­na­ris dels crims.

Cal­ci­nat a Vidre­res No se sap qui va matar Vir­gi­lio Cen­zano, un agent comer­cial con­si­de­rat un atra­ca­dor per la poli­cia que va ser tro­bat cal­ci­nat dins del cotxe el 22 de març del 2003 al camí de l'ermita de Caulès, a Vidre­res. Es dóna la cir­cumstància que Cen­zano va ser l'última per­sona amb qui va con­tac­tar Joan Vila­drich, un veí de Girona des­a­pa­re­gut des de l'octu­bre del 2002. La des­a­pa­rició de Vila­drich també és un mis­teri i podria ama­gar un altre crim.

Gam­bi­ans tiro­te­jats Els jut­jats de Girona no han arri­bat a veure mai cap sos­pitós, que els Mos­sos situ­a­ven a França, de l'assas­si­nat de Hami­dou Sowe i Madou Bal­deh, dos gam­bi­ans vin­cu­lats amb el nar­cotràfic que van ser tiro­te­jats dins d'un cotxe el 16 d'abril del 2003 en un camí de terra a Vila­da­sens.

Crim o acci­dent Josep Titos Mon­talbán, de 77 anys, va morir a casa seva, a Sant Feliu de Guíxols, de tres cops al cap. Tot i que ini­ci­al­ment es va pen­sar que havia cai­gut per les esca­les, els fami­li­ars van fer obrir una inves­ti­gació judi­cial perquè a la casa hi van tro­bar a fal­tar una planxa que podia ser l'arma del crim i algú va esbor­rar uns mis­sat­ges del con­tes­ta­dor del telèfon. El cas que­darà impute perquè Toxi­co­lo­gia va per­dre els pèls que s'havien d'ana­lit­zar per si per­ta­nyien a un sos­pitós.

La batussa de Salt Mai s'han acla­rit les cir­cumstàncies que van fer que Ali Laa­raj morís a l'hos­pi­tal el 6 de gener del 2004, qua­tre dies després que el tro­bes­sin apa­llis­sat a Salt. Els Mos­sos van dete­nir la mes­tressa del bar Tif­fany's, Najad Salih, com a ins­ti­ga­dora, però la seva par­ti­ci­pació en els fets no s'ha acre­di­tat.

El xinès eva­dit Els Mos­sos estan segurs que l'autor de la mort, el 24 de juliol del 2005, de la xinesa Chen Han Yang va ser el seu com­pany de pis Yuan Li Zhang. L'home, però, va fugir i ningú en va tro­bar cap ras­tre.

La dama del búnquer El 6 de març del 2005 va ser tro­bada morta al búnquer del Port de la Selva on vivia Adol­fina Lucía Favero, una dona suïssa de 62 anys amb un pas­sat tan mis­teriós com ho és el motiu del seu assas­si­nat. Els Mos­sos con­si­de­ren autor del crim un indi­gent ale­many, Bader Marco San­der, que va ser vist pel Port de la Selva dos dies abans del crim. Mai no s'ha pogut tro­bar San­der.

L'empre­sari assas­si­nat René Fer­ran, un empre­sari francès, va morir asfi­xiat al seu xalet de Roses. Els Mos­sos han inves­ti­gat tot l'entorn de Fer­ran, ori­gi­nari de Niça i amb nego­cis a Por­tu­gal, però el cas no s'ha acla­rit i no es des­carta que morís a mans d'uns lla­dres.

La des­a­pa­re­guda de Begur El cas d'Olena Gri­go­renko, la noia ucraïnesa des­a­pa­re­guda de Begur amb el seu xicot Iuri Kvost el 13 de juliol del 2006, ha pas­sat a con­ver­tir-se també en una inves­ti­gació per homi­cidi després que les anàlisis han apun­tat que l'ADN del cuir cabe­llut que va ser loca­lit­zat al mar el 17 de juliol pas­sat a Sant Feliu de Guíxols coin­ci­deix amb el del ras­pall de dents de la noia. El fet que un tes­ti­moni hagi anat a expli­car als Mos­sos que havia vist Iuri després de la des­a­pa­rició també ha fet can­viar l'enfo­ca­ment de la inves­ti­gació. Ara tot fa pen­sar que, en lloc de tenir dues per­so­nes des­a­pa­re­gu­des, hi ha una noia assas­si­nada i un sos­pitós eva­dit. La poli­cia ha com­pro­vat que en els deu dies poste­ri­ors a la des­a­pa­rició de la pare­lla, es van fer movi­ments ban­ca­ris.

El moto­rista mis­teriós El 17 de juny del 2007, Lluís Here­dia, un jove de 25 anys de Vidre­res, va morir apu­nya­lat al cos­tat de l'N-II a Cal­des de Mala­ve­lla per un moto­rista mis­teriós que va fugir en direcció nord. Un tes­ti­moni que pas­sava per la car­re­tera amb un altre cotxe va poder donar algu­nes dades de la moto del cri­mi­nal eva­dit, però de moment totes les recer­ques fetes, fins i tot a l'Estat francès, no han ser­vit per posar a dis­po­sició de la justícia cap sos­pitós.

El cadàver lli­gat al bosc Un home ale­many, iden­ti­fi­cat com a Huber­tus Peter Deek, va ser tro­bat mort, amb les mans lli­ga­des a l'esquena, al bosc de Can Rabassa de Bla­nes. Era el 25 de juliol del 2007 i qua­tre anys després no hi ha constància que s'hagi iden­ti­fi­cat cap sos­pitós del crim.

El nadó a l'abo­ca­dor El 21 de setem­bre del 2007, men­tre emba­la­ven les escom­bra­ries, els tre­ba­lla­dors de l'abo­ca­dor de Pedret i Marzà van des­co­brir el cos d'un nadó enmig de la brossa. Res se sap del seu ori­gen ni de qui l'hi va llençar.

Retrat robot del sos­pitós La mati­nada del 12 juliol del 2008 un veí de Llo­ret de Mar de 41 anys, Javier Quin­tana Ropero, va morir al pas­satge de la Creu després de ser apa­llis­sat per uns noctàmbuls que van fugir. Els Mos­sos, a través de tes­ti­mo­nis, van poder ela­bo­rar un retrat robot dels sos­pitós, que bus­quen a l'estran­ger.

El noi esquar­te­rat L'agost del 2008 va des­a­parèixer Jorge David Oli­ve­ras Oliva, un noi de Bla­nes de 32 anys. El 8 d'agost van tro­bar el seu cos esquar­te­rat en uns con­te­ni­dors del car­rer València de Bar­ce­lona, prop de la Sagrada Família. Els Mos­sos van loca­lit­zar l'esce­nari del crim, un pis pro­per al lloc on era el cos, i a Roma va ser detin­gut com a sos­pitós del crim Otta­vio Cuse­lla, però final­ment el jut­jat el va excul­par. El colombià John Jairo Taba­res Mora, prin­ci­pal sos­pitós del crim, va fugir i mai no ha estat loca­lit­zat. Fins ara, ningú ha pagat per la mort i l'esquar­te­ra­ment d'Oli­ve­ras.

La boti­guera apu­nya­lada El ves­pre del 13 de novem­bre del 2008, Mont­ser­rat Sánchez López, una depen­denta de la botiga Lipz­tig de Pala­fru­gell, va morir cosida a gani­ve­ta­des quan sor­tia de la feina i anava a bus­car el cotxe. Els Mos­sos han posat en aquest cas un zel extra­or­di­nari per des­co­brir l'assassí però el jut­jat és a punt d'arxi­var-lo sense haver des­co­bert el cri­mi­nal.

La dona dins del pou Una dona de Tor­dera que havia des­a­pa­re­gut, Isa­bel Gri­mal, va ser tro­bada morta, lli­gada de peus i mans, dins del pou de casa seva el 5 de desem­bre del 2008. Qui la hi va tirar és un mis­teri.

Pros­ti­tuta al canal El 16 de febrer del 2009, una pros­ti­tuta búlgara de car­re­tera, Vasirka Velikova Vanc­heva, va ser tro­bada assas­si­nada dins d'un canal de Santa Mar­ga­rida a Roses. Amb la detenció del seu pro­xe­neta, el búlgar Tamer Mus­ta­fov, els Mos­sos van con­si­de­rar que havien resolt el cas, però el jut­jat va arxi­var la causa i no s'albira cap pos­si­bi­li­tat que el cas es jutgi mai.

El car­nis­ser assas­si­nat Has­san Zam­bour, amo d'un locu­tori-car­nis­se­ria d'Empu­ri­a­brava, va ser assas­si­nat el 21 de gener del 2010 en un pis que també tenia a la zona. Aquest és un altre dels casos que, tot i que els Mos­sos con­si­de­ren resolts perquè tenen uns sos­pi­to­sos que han estat posats en recerca i cap­tura, han que­dat sense càstig perquè els cul­pa­bles no han estat detin­guts.

Dis­cussió de trànsit mor­tal També està iden­ti­fi­cat l'autor de la mort de Bac­hiri Benaissa, que va aca­bar estès a la car­re­tera sense vida després d'una dis­cussió de trànsit amb els ocu­pants d'una fur­go­neta. Des del moment dels fets es busca Bal­ta­sar Sánchez Rey, un veí de Figue­res que ha pas­sat molts anys empre­so­nat per vio­lació i que està en para­dor des­co­ne­gut. Es va dete­nir un noi que l'acom­pa­nyava, però va que­dar en lli­ber­tat.

Impunitat amb garantia judicial

Alguns dels crims han quedat sense càstig tot i que els sospitosos s'hagin assegut al banc dels acusats. És el cas, per exemple, de José Blázquez, que va ser jutjat per l'homicidi del cambrer de Platja d'Aro José Fuentes Cantano, trobat el 1999 enterrat en un bosc de Fitor. Blázquez no va ser condemnat per homicidi sinó per encobriment. També van ser condemnats només per encobriment Laurent Morcillo i Mohammed Ahmed Abdelkader Hammad, detinguts pel triple crim de Sant Julià de Ramis. En aquest cas, el fiscal ni tan sols els va arribar a acusar d'homicidi sinó que ja se'ls va processar directament per encobriment.

Tot i que en un percentatge molt petit, també s'han donat casos en què els sospitosos d'un crim han sortit lliures després de ser jutjats per un jurat popular. És el cas de Mounir Lahlimi i Samir el Omar, que van ser processats per l'assassinat a ganivetades d'un noi a Lloret de Mar però van ser absolts. Havien complert, però, 22 mesos i 11 dies de presó. El mateix va passar amb els sospitosos de l'assassinat de Vladimir Morozov a Lloret de Mar: la seva dona i els altres dos acusats van ser absolts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.