judicial
Penes mínimes per als mossos que van estovar un estafador
Els dos agents han de pagar una multa de 720 euros per una falta de lesions per haver ajudat els propietaris de Grues Font a venjar-se de Justin Hapi, que els havia estafat 40.000 euros amb el truc dels bitllets tintats
La secció quarta de l'Audiència de Girona ha condemnat dos mossos d'esquadra i dos empresaris de Figueres per haver agredit un estafador que els havia entabanat 40.000 euros. Concretament, el màxim òrgan judicial condemna els agents Fausto Ricardo Hermida Pino i José Luis Cabrera Soriano a pagar una multa de 720 euros per una falta de lesions. La sentència també condemna els amos de Grues Font, Alejandro i Josep Maria Font Busquets, a un any i onze mesos de presó i els obliga a indemnitzar l'estafador Justin Hapi amb uns 6.000 euros. Segons el text de la sentència, els dos germans Font són culpables d'un delicte de detenció il·legal i d'un de lesions.
Reconeixent atenuants
Alhora els reconeix l'atenuant de confessió i de reparació de dany. Per acabar, l'Audiència ha absolt el ramader Jordi Cantenys Murrolla dels delictes de detenció il·legal, tortures i lesions.
Les penes que finalment ha imposat l'Audiència són mínimes respecte al que demanava el fiscal: catorze anys de presó per als dos mossos d'esquadra (Fausto Ricardo Hermida Pino i José Luis Cabrera Soriano), acusats de detenció il·legal, lesions i tortures; deu anys i mig de presó per als germans Alejandro i Josep Maria Font Busquets, acusats de detenció il·legal, lesions i amenaces, i vuit anys i mig de presó per a Jordi Cantenys Murrolla, amic dels germans Font, acusat de detenció il·legal i lesions.
Segons el text de la sentència, els fets van tenir lloc el 12 de març de 2010, quan els dos empresaris i els dos mossos van posar en pràctica el pla que havien ordit per venjar-se de Justin Hapi. Alejandro Font va quedar amb l'estafador en un bar de Figueres i, des d'allà, el va portar fins a la seu de la seva empresa, Grues Font, situada al polígon de Santa Llogaia d'Àlguema. Quan l'empresari i l'estafador van entrar a la sala de juntes de la nau, a dins els esperaven els dos mossos d'esquadra i l'altre propietari, Josep Maria Font. Allà, tot el grup va donar “un gran nombre de cops de puny i puntades de peu” a Hapi. Un cop apallissat, els dos germans van tornar a carregar l'estafador a la furgoneta i van enfilar l'N-II. Durant la ruta, Justin Hapi va obrir la porta posterior del vehicle, es va llançar a la calçada per fugir i un altre conductor el va auxiliar.
Les contradiccions i el seu historial no donen credibilitat a Hapi
La secció quarta de l'Audiència, en el text de la sentència destaca que les contínues contradiccions de Justin Hapi resten credibilitat a la seva declaració. I més encara quan hi ha una sentència de la mateixa Audiència de Girona que admet que Hapi hauria estafat 40.000 euros als propietaris de Grues Font, i el llarg historial delictiu que acumula el ruandès i que es pot constatar en sentències judicials i judicis que encara s'han de celebrar. És per això que la sentència descarta que els mossos i els dos empresaris lliguessin Hapi de peus i mans amb brides, que el torturessin arrossegant-lo amb una corda lligada al coll o bé que l'amenacessin cridant-li que el matarien i que era “un negre menys”. A més, en aquest punt també és on l'Audiència rebutja que el pagès hagués pres part en la venjança. De totes maneres, però, el tribunal sí que conclou que l'estafador va patir “realment i efectivament” diverses lesions, i que es va arribar a llançar des de la furgoneta en marxa. Per determinar-ho, la sentència s'aferra a les declaracions dels dos empresaris, que van admetre haver-se barallat amb Hapi a la nau. També té en compte la narració dels fets que va prestar l'agent Fausto Ricardo Hermida, que va declarar que Alejandro Font li havia dit que l'estafador els havia entabanat. Per acabar, la sentència també té en compte com a prova irrefutable la posició que aquell vespre marcava l'emissora GPS dels mossos, que els situava a prop de l'empresa Grues Font. En tot cas, els dos mossos, que van ser assistits pel lletrat Manel Mir, i els dos empresaris, defensats per l'advocat Carles Monguilod, han pogut esquivar una pena que variava entre els deu i els catorze anys de presó. Més ben parat ha sortit Jordi Cantenys –assistit per la lletrada Anna Salvanera–, sobre el qual queia una possible condemna de vuit anys de presó, però ha quedat absolt.
