tribunals
La defensa de l'acusat de matar onze ancians a Olot demana llibertat vigilada
El lletrat de Vila sol·licita que la mesura s'allargui un màxim de 20 anys
Diu que tenia una “alteració psíquica” i percebia els seus actes com a bons
L'advocat Carles Monguilod, que porta la defensa de Joan Vila –l'auxiliar de geriatria de La Caritat d'Olot que va matar onze ancians de la residència entre l'agost del 2009 i l'octubre del 2010–, argumenta en el seu escrit de conclusions que el seu client accepta el relat dels fets del ministeri públic, que l'acusa d'onze delictes d'assassinat. El lletrat recorda, però, en favor del seu client, que les seves accions han quedat acreditades fonamentalment “gràcies a la confessió” que va efectuar de manera voluntària tant davant dels Mossos d'Esquadra com del jutjat d'instrucció número 1 de la capital garrotxina, que porta la causa. Destaca, a més, que va cometre els crims en percebre, “erròniament en alguns casos”, que la qualitat de vida de les víctimes estava molt deteriorada, ja que “es tractava de persones d'edat avançada i amb un estat de salut precari”. Per tot plegat, Monguilod sol·licita que l'imputat quedi en llibertat vigilada durant un màxim de 20 anys com a autor d'onze delictes d'assassinat, amb un eximent complet de responsabilitat. A part d'aquesta mesura de seguretat, la defensa vol que Vila segueixi un tractament mèdic, que es presenti periòdicament al lloc on el jutge o el tribunal estableixi i que també tingui l'obligació de comunicar qualsevol canvi de residència o de lloc de treball.
“Entregat a la feina”
Monguilod afegeix que, fins al moment que es van començar a desencadenar les morts, Vila havia estat “un cuidador exemplar”, que “estava totalment entregat a la seva feina” i que “sempre estava disposat a ajudar els ancians que estaven al seu càrrec”. “Patia una alteració psíquica que li feia pensar que la seva conducta era bona moralment. Per això, no creia que les seves accions mereixessin cap retret i, fins i tot, l'alteració psíquica li va provocar que no tingués sentiment de culpa ni que tampoc se'n penedís.”
El fiscal, Enrique Barata, demana 194 anys per a Vila. Qualifica les morts dels ancians d'assassinats amb traïdoria per la circumstància de debilitat i indefensió que tenien per la seva avançada edat i poca mobilitat; i com que l'acusat havia de vetllar pel seu benestar, li tenien confiança. Per això, Barata considera que no dubtaven a prendre's els medicaments o les pocions de productes càustics que els donava en la dosi justa per causar-los la mort, però assegurant-se que els seus actes no es descobrien.
Per als tres últims assassinats, de Paquita Gironès Quintana, de 85 anys; Montserrat Guillamet Bartrolich (88) i Sabina Masllorens Sala (87), mortes el 17, el 16 i el 12 d'octubre del 2010, el fiscal exigeix una condemna de 22 anys per cadascun dels crims perquè li aplica una circumstància agreujant d'acarnissament. En aquests tres casos es va comprovar que havien mort per ingesta de productes càustics, cosa que els va causar una dolorosa agonia i un patiment innecessari. En canvi, per als altres vuit crims, la fiscalia demana que s'apliqui a Vila l'atenuant de confessió i que se'l condemni a 16 anys de presó per cadascun dels assassinats. A banda, les indemnitzacions que proposa el fiscal per als familiars de les víctimes, i que haurà d'assumir La Caritat i la seva assegurança, pugen a 530.000 euros.