tribunals
Deneguen investigar els telèfons dels comensals del sopar del cas Torramadé
L'Audiència de Girona considera que l'anàlisi dels terminals vulneraria els seus drets
Es practica l'audició als jutjats d'una gravació aportada per Amador
La secció tercera de l'Audiència de Girona ha desestimat que s'efectuï el buidatge dels telèfons dels assistents al sopar d'inici de la campanya electoral que es va celebrar el 8 de novembre de l'any passat al restaurant El Teatret, on l'expresident de la Diputació i actual alcalde de Salt, Jaume Torramadé, va fer presumptes tocaments a l'aleshores assessora d'UDC, Minerva Amador. Aquesta prova l'havia sol·licitat l'advocat d'Amador, Joaquim Bech de Careda. El titular del jutjat d'instrucció número 2, que porta la denúncia de l'exassessora a Torramadé pels suposats abusos sexuals, va denegar en primera instància l'anàlisi de les trucades i dels missatges dels comensals. Contra aquesta resolució, Bech de Careda va presentar recurs a l'Audiència, que ha emès una interlocutòria pronunciant-se en la mateixa línia que el jutge. Amb relació a aquest darrer document, el lletrat de Torramadé, Manel Mir, va explicar que l'Audiència considera que “no aportaria res de nou” i “vulneraria els drets fonamentals dels titulars dels terminals”. Per Mir, aquesta decisió els fa ser “optimistes” de cara a un dels pròxims passos, en què el jutge ha de decidir si tanca la instrucció i envia el cas a judici o bé l'arxiva.
Una conversa “cordial”
Al jutjat d'instrucció número 3 es va practicar ahir l'audició d'una conversa que Amador va gravar d'amagat, i amb la qual pretén demostrar que no va exigir 50.000 euros a canvi del seu silenci a Torramadé, que la va denunciar per extorsió. Va fer l'enregistrament en un dinar al restaurant El Tir Olímpic, de Sant Gregori, on també hi eren el seu marit; el cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, i l'exassessor d'Unió Fidel Rincón.
A excepció d'Amargant, tots van reconèixer la seva veu en l'audició. El cap de protocol va indicar que “sí que ho podria ser”, però va matisar que “tècnicament” no se sent gaire bé. Va criticar, a més, que “de les tres hores i mitja que es va allargar l'àpat”, Amador només aportés tres talls que en total duren tres minuts i set segons: “Amb la selecció d'aquests trossos, el diàleg s'ha tret de context. No se sent quan el marit d'Amador va dir que volia els 50.000 euros al comptat. S'hauria de reproduir la gravació íntegra. És una manipulació pura i dura.” Bech de Careda, en canvi, va manifestar que els extractes evidencien que la conversa va ser “completament cordial i amable”: “En cap moment Amador va coaccionar. Es tractava d'un acord consensuat que oferia Amargant” en nom de Torramadé.
