judicial
Seguiran investigant el cas del xantatge a Torramadé
L'Audiència revoca l'arxivament del cas i ordena al jutjat que continuï indagant si Minerva Amador, exassessora d'UDC, hauria exigit 50.000 euros a l'alcalde de Salt per comprar el seu silenci
L'Audiència de Girona ha revocat l'arxivament del cas i ha ordenat al jutjat d'instrucció número 3 que continuï investigant el suposat xantatge que l'exassessora d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Minerva Amador va fer a l'alcalde de Salt i expresident de la Diputació, Jaume Torramadé, com un delicte de coaccions. Torramadé va recórrer contra la resolució que ordenava el sobreseïment provisional del cas perquè concloïa que no hi havia indicis d'un delicte d'extorsió. Segons la interlocutòria de l'Audiència, però, darrere la petició de 50.000 euros a canvi de no denunciar els suposats tocaments durant el sopar d'inici de campanya hi ha indicis de coacció i recomana que se celebri el judici.
La denúncia per extorsió que l'expresident de la Diputació va presentar contra Amador va ser la que va engegar el ventilador i va derivar en tot un serial polític i judicial que va acabar amb denúncies creuades als jutjats i la dimissió de Torramadé. L'alcalde de Salt va presentar la denúncia a mitjan novembre del 2012, pocs dies després que se celebrés el famós sopar d'inici de campanya al restaurant El Teatret.
A canvi de no denunciar
L'expresident sostenia que Minerva Amador li havia exigit 50.000 euros per comprar el seu silenci. A canvi, ella es comprometia a no denunciar (tal com finalment va acabar fent) els suposats tocaments que Torramadé li hauria fet durant i després de l'àpat. L'afer es va arribar a tractar en un dinar que es va fer al restaurant del Tir Olímpic de Sant Gregori. Allà, a més d'Amador i el seu marit, hi van assistir el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, i l'ara exassessor d'Unió Fidel Rincón.
El titular del jutjat d'instrucció número 3 de Girona va ordenar l'arxivament provisional de les actuacions perquè considerava que no havia quedat acreditada “la comissió d'una infracció penal”. En la instrucció, el jutjat va prendre declaració a Torramadé i Amador, va interrogar diversos testimonis (entre ells Amargant i Rincón) i va escoltar un fragment gravat de la conversa al Tir Olímpic.
El jutge va concloure que va ser Torramadé qui va fer una interpretació equivocada d'allò que va passar i va traduir en amenaça “el pacte de confidencialitat i de silenci” que es va intentar lligar. “Ens trobaríem en el marc d'una negociació, sense que quedi clar que Amador va fer servir expressament la denúncia com a instrument de pressió, o va ser un pacte de confidencialitat”, recollia la interlocutòria.
Causa recorreguda
Jaume Torramadé, junt amb el seu advocat Manel Mir, va presentar recurs contra el sobreseïment del cas interposant recurs d'apel·lació. Ara, l'Audiència ha resolt el recurs, ha revocat l'arxivament i ordena continuar la investigació com un delicte de coaccions. El magistrat considera que hi ha alguns indicis, sobretot la declaració del cap de protocol Josep Maria Amargant, que fan que sigui difícil concloure sense cap mena de dubte que no hi ha delicte. “La sala ha de concloure que la declaració del testimoni senyor Amargant fa que no ens sembli un d'aquells casos diàfans en què, sense la celebració del judici oral, es pugui determinar que la probabilitat que els fets poguessin ser constitutius de delicte ha quedat exclosa”, recull la interlocutòria, que exposa que “resulta impropi” el sobreseïment de les actuacions en seu d'instrucció i recomana resoldre el cas en un judici.
