Reclamen un deute milionari per antiguitats entregades en un mas de Cassà de Pelràs
L'antiga propietària de la casa s'enfronta a 5 anys de presó
Està acusada d'originar un perjudici de 961.000 euros al negoci on va comprar les peces
El fiscal demana 5 anys de presó per a Christiane Fraçois Gabriel Louseau, una dona de nacionalitat francesa que residia a Cassà de Pelràs, que està acusada de no haver pagat unes antiguitats i d'haver originat un perjudici de 961.665 euros a la societat mercantil on les va adquirir. Segons recull el ministeri públic en el seu escrit de conclusions provisionals, els fets es remunten pels volts del 20 d'octubre del 2003. La imputada va iniciar aleshores unes negociacions amb l'antiquari Pascal Denoyelle, que prestava els seus serveis per la galeria ART XIX S.A. Es tracta d'una societat mercantil domiciliada a Dudelange (Luxemburg), i que es dedica a la compravenda d'antiguitats. Fraçois li hauria manifestat a Denoyelle la seva suposada voluntat d'adquirir alguns mobles per al Mas Martí de Cassà de Pelràs, pertanyent al terme de Corçà. La mansió està en una finca de 13 hectàrees i en aquella època era propietat de l'acusada; si bé actualment pertany a l'expresident del Barça, Sandro Rosell. Es dóna la circumstància, a més, que entre la llarga història que envolta el mas també hi ha una recordada operació policial. Al gener del 2009, la Policía Nacional hi va detenir Juan Carlos Bosch Hernández, àlies El Patata, sospitós d'estar vinculat amb el crim del professor Bartomeu Cabello a Porqueres, si bé es va acabar descartant la seva relació amb l'assassinat.
Amb tot, la fiscalia manté que l'acusada i l'antiquari van arribar a un acord sobre el preu final d'una primera partida de mobles el valor dels quals pujava, en el seu conjunt, a 340.000 euros. El 5 de novembre del 2003 es van dur a la residència de la imputada els següents efectes: un escriptori cilíndric de l'època del rei Lluís XVI; una consola de quatre peus de final del segle XVIII; un parell de gerros de terracota del 1.900; una làmpada d'aranya d'estil Lluís XVI; un mirall daurat italià del s. XVIII; un rellotge de paret; una còmoda del s. XVIII; un pèndol; un parell de butaques del s. XVIII; un tapís d'Aubusson; un àngel musical i un quadre italià.
Compte sense fons
El 6 de novembre del 2003, el ministeri públic especifica que Fraçois va lliurar a favor d'ART XIX un xec sense fons per valor de 340.000 euros com a contraprestació pels objectes que presumptament li van ser entregats. Un dia abans, així mateix, va agafar per 90.000 euros un escriptori del s. XIX, que també va ser portat al Mas Martí. En aquest cas, la propietària es va comprometre a saldar la compra mitjançant dos pagarés de 45.000 euros cadascun que tenien com a data de venciment el 15 de febrer del 2004. ART XIX els havia de cobrar en un compte bancari que ella havia obert a l'entitat Catalunya Caixa, si bé de nou els va ser impossible per falta de fons.
Posteriorment, entre abril i maig del 2004 va adquirir un parell de querubins musicals del s. XIX, un quadre italià, peces de bronze daurat, adornaments de fusta i butaques de faig del s. XVIII. En la part final de l'escrit de conclusions provisionals, diu que la imputada també va rebre tot aquest mobiliari però tampoc va satisfer la compra a què s'havia compromès formalment.
El 18 de febrer del 2005 el deute que acumulava pujava a 483.100 euros. Com a mesura cautelar, el 20 de març del 2006, el jutjat d'instrucció 2 de la Bisbal d'Empordà va decretar que els mobles quedessin en el dipòsit judicial. Arran de la suposada conducta fraudulenta de l'acusada, ART XIX calcula que va tenir una pèrdua de 961.665,11 euros pel temps que els objectes van estar retinguts, per l'impagament dels xecs i pel desplaçament del material. Pel ministeri públic, els fets són constitutius d'un delicte continuat d'estafa, ja que creu que va actuar amb l'ànim d'enriquir-se sense haver tingut mai la intenció d'abonar els imports. A part de la pena de 5 anys de presó, el fiscal també li requereix una multa de 2.640 euros. Està previst que el judici se celebri el 3 de juny, a l'Audiència de Girona.
