Mentides que són delictes de veritat
La mentida és, en el nostre sistema judicial, un dret de l'acusat per defensar-se davant de la llei. La mentida, en canvi, és un delicte per als testimonis, de les causes judicials, sempre que es descobreixi, és clar. I delicte també és denunciar un delicte inexistent (simulació de delicte) ja
si sigui per obtenir un
benefici, com ara cobrar
de l'asseguradora, desviar l'atenció d'una investigació judicial, per revenja o per causar un perjudici a altri. En temps de crisi, les simulacions de delictes i les falses denúncies, i les falsedats davant de les assegurades augmenta.
Els casos de simulació de delictes detectats pels Mossos a Catalunya s'han doblat en qüestió de dos anys. El 2011, se'n van detectar 719 i el 2013, 1.397. Cobrar de les asseguradores és un dels objectius primordials de la gent que falseja accidents o delictes. Al mes d'abril, a Girona es va detectar un cas excepcional: un pakistanès que es va tallar dos dits amb un tallant de cuina per cobrar unes pòlisses per accident domèstic de fins a 122.000 euros per poder muntar un negoci. Fa pocs dies un veí de Rosselló (Segrià) es va amputar una cama per intentar cobrar l'assegurança d'entre 15.000 i 200.000 euros per accident laboral.
Dues mutilacions extremes, però també es va autolesionar per donar més credibilitat a la seva denúncia l'amo d'un bar de la Cellera de Ter que el maig del 2013 va assegurar que un lladre l'havia atacat amb un ganivet i l'havia lligat i deixat inconscient al bar. Era mentida i tot era per cobrar de l'asseguradora. Sense lesionar-se, l'amo d'un pub d'Empuriabrava també va denunciar el 2011 el saqueig del seu local però els Mossos van descobrir la falsedat i va acabar detingut.
Els casos més freqüents de denúncies falses darrerament són els de les persones, moltes vegades joves, que denuncien que els han robat el telèfon mòbil perquè, com que tenen una assegurança, pretenen aconseguir que els donin un aparell nou i millor.
Un clàssic del denunciant fals és el cas de l'home que es gasta més diners del compte en casinos o sales de joc o que inverteix un dineral en algun prostíbul i que intenta amagar la desfeta econòmica a la família denunciant que li ha robat la cartera i les targetes de crèdit. També hi ha qui prova de desentendre's d'un accident anant a denunciar que li han robat el cotxe. I no es mencionen tant perquè s'han convertit en una mena de tabú els casos de les denúncies falses per maltractaments o agressions sexuals, tot i que en pocs d'aquests casos la denunciant acaba responent davant de la justícia.
Els turistes, que solen ser víctimes dels lladres
de temporada, acudeixen també a la picaresca i alguns aprofiten abans de marxar cap al seu país per denunciar el robatori d'algun objecte que tinguin assegurat. I així intenten
cobrar de l'asseguradora presentant el comprovant de la denúncia quan arriben al seu país.
Però, tot això, la policia ho sap, ho vigila i també adverteix als denunciants de les conseqüències de fer denúncies falses.
Rètols d'avís
A les sales d'espera de les comissaries dels Mossos d'Esquadra, un cartell adverteix que simular un delicte i presentar una denúncia falsa són constitutius de delicte, tal com estableix el Codi Penal en els articles 456 i 457. Aquest és el primer avís que rep una persona que està a punt de fingir que ha estat víctima d'un fet delictiu que mai ha viscut; normalment robatoris amb intimidació a la via pública i robatoris amb força a la llar.
L'altra advertència, la rebrà pocs minuts després. Si l'instructor dels Mossos que està prenent declaració detecta incoherències en el relat i té la sospita que es troba davant d'una simulació de delicte, informarà a la falsa víctima que és a punt
de cometre un delicte i aquesta es podrà fer enrere i canviar la versió. En aquest cas, l'engany quedaria exempt de responsabilitat penal. Ara bé, si es prossegueix amb la mentida, els Mossos iniciaran una investigació que podria culminar amb una sentència judicial, antecedents i una multa de sis a dotze mesos.
Les incoherències en les declaracions i els moviments dels comptes corrents o dels objectes suposadament sostrets són alguns dels elements que activen la sospita.
Casualitats sospitoses
També, les estranyes casualitats. Aquest és el cas de la persona que denuncia, per exemple, cinc estrebades en un any. “Estadísticament és sospitós”, valora el sergent Dani Ruiz, del grup central d'oficina d'atenció al ciutadà. Quan, a la base de dades, hi consta que una mateixa persona ha estat víctima d'un delicte en diverses ocasions, els Mossos s'ho miren amb recel. Ruiz també exposa a tall d'exemple el cas del denunciant que, quan portava en efectiu 10.000 euros, “sense cap motiu aparent, justament li han fet una estrebada o justament ha tingut un accident”: “I quan veus que la declaració trontolla, acabes dient: massa coses li han passat a vostè el mateix dia.”
Un cop s'ha presentat la denúncia, la unitat de la investigació de la comissaria pot iniciar el procés per comprovar la veracitat del delicte, buscant testimonis, registrant els moviments o demanant les gravacions de càmeres.
LES XIFRES
Opinen que no existeix el delicte simulat perfecte
ACNSegons un estudi d'ICEA (Investigació Cooperativa entre Entitats Asseguradores i Fons de Pensions), les asseguradores van experimentar l'any passat un total de 151.995 intents de frau a l'Estat, un 2,4% més amb relació al 2012. El frau que es va destapar el 2013 ascendeix a prop de 412 milions d'euros. Pel coordinador de polítiques contra el frau i director d'anàlisi i estudis d'Unespa (Associació Empresarial de l'Assegurança), Miguel Ángel Vázquez, és una “prioritat” perquè, el frau “comès per una persona no honrada, l'acaben pagant la resta d'assegurats i també és
un factor de competitivitat per a les empreses”.
Intentar enganyar una companyia per cobrar els diners de l'assegurança és una vella pràctica que ha vist, però, com creixia el pes del defraudador oportunista en els darrers anys. A part del frau per falsos robatoris, també s'han incrementat els fraus en les assegurances personals, com ara d'accidents, de vida o de salut. “Invalideses o malalties que, en realitat, no ho són i, en casos molt exagerats, morts que tampoc ho són”, assenyala Vázquez.
Tant Ruiz com Vázquez no creuen que existeixi el “delicte simulat perfecte”. “Si existís, és clar que nosaltres no ho sabríem”, somriu Vázquez, que afegeix: “Però qualsevol frau té una traçabilitat.” “És molt difícil no deixar traces a la vida real, que no és la de les pel·lícules ni la de les sèries de televisió. I darrere d'aquestes traces hi ha personal expert i uns protocols molt ben definits”, diu Vázquez.
“Sempre hi ha algun detall que pot revelar la mentida: la implicació d'una persona, la versió d'un testimoni, la gravació d'una càmera. No tot es pot controlar”, afegeix el sergent Ruiz. Vázquez apunta que les asseguradores tenen a l'Estat “la mala fama d'antiquades” i “pot haver-hi gent que pensi que és fà-
cil d'enganyar-les”. “És al contrari: les companyies d'assegurances estan altament tecnificades.”
En aquest camp, l'entorn digital i de les xarxes socials s'ha erigit en un aliat diligent per detectar el frau. Les fotografies publicades a les xarxes socials poden ser molt traïdores per als potencials defraudadors. S'han trobat persones que llueixen els objectes que els haurien sostret o que participen en una cursa atlètica poc després d'haver tingut un accident.