El jutjat torna a investigar si els Ullastre van delinquir per quedar-se la casa del segrest
L'Audiència de Barcelona ordena citar com a imputats el matrimoni condemnat i la seva filla, ara mestressa de la casa
L'habitatge del número 8 del passatge Pujal de Sant Pere de Torelló, on Maria Àngels Feliu va estar tancada, en un cau del soterrani, durant 492 dies, va acabar essent propietat de Gemma Ullastre, filla del matrimoni condemnat pel segrest, després d'un seguit d'operacions i argúcies legals, sense que l'Audiència de Girona aconseguís embargar-la per fer front a les indemnitzacions imposades als condemnats. La història de la casa és complexa. L'habitatge el va comprar Ramon Ullastre el 1987 per un preu oficial de 4.253.080 pessetes. El 1999, quan Ullastre va ser detingut pel segrest, el jutjat d'Olot no va instar cap embargament però la casa ja l'havia embargada «la Caixa», després que Ullastre deixés de pagar la hipoteca. De fet, només havia pagat l'entrega del 5% (212.654 pessetes). Altres entitats també havien demanat l'embargament de l'habitatge perquè Ullastre l'havia posat com a aval de diversos crèdits que tampoc no va pagar. Curiosament una de les peticions d'embargament provenia de l'Ajuntament de Torelló, pel qual precisament Ullastre treballava com a vigilant, per impagament d'impostos municipals. El 5 de juliol del 1999 la casa va ser subhastada a Barcelona i va ser adquirida per Ponciano Díaz Pérez, un licitador professional que en va pagar vuit milions de pessetes, el doble del preu de sortida. L'Audiència de Girona ja se'n va malfiar i va sospitar que tot era un estratagema perquè Ullastre tornés a tenir el domini sobre la casa, i va anunciar que si ho comprovava l'embargaria. Però no va ser possible executar l'embargament.
El gener del 2008, quan l'Audiència de Girona va tenir constància que la casa havia passat a ser de la filla dels Ullastre, després que fos venuda pel licitador a una parenta llunyana i aquesta la revengués a Gemma Ullastre, va tornar a instar el jutjat de Vic perquè obrís diligències per possible aixecament de béns. El jutjat número 1 de Vic va arxivar les diligències el 27 de febrer del 2008 en considerar que no hi havia hagut delicte en el procés de transaccions de la casa i que si n'hi hagués hagut hauria prescrit perquè havien transcorregut més de 5 anys. El fiscal va presentar recurs i ara l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó i ha ordenat reobrir la investigació contra la família Ullastre per alçament de béns. L'Audiència considera que no hi pot haver prescripció perquè al registre de la propietat consta que la venda es va fer el 2007, i no pas el 2003 com mantenia el jutjat de Vic.
Ramon Ullastre, condemnat a 22 anys i quatre mesos de presó, i Montserrat Teixidor, condemnada a 18 anys i dos mesos, també havien d'indemnitzar Feliu amb 235.000 euros ell i amb 192.500 ella, però es van declarar insolvents. De fet, Feliu va renunciar expressament a cobrar les indemnitzacions però l'Audiència vol els diners per assumir les costes.
Vigilar que Guirado no posi els peus a Olot
Mentre a Osona, disset anys després del segrest, el jutjat encara té feina per aclarir la licitud de la propietat de la casa on va estar retinguda la víctima, a Olot, on sempre ha viscut i treballat Maria Àngels Feliu, els cossos policials que hi ha a la ciutat estan pendents per vetllar que Toni Guirado, l'exmunicipal condemnat, no incompleixi la prohibició de trepitjar el terme municipal. Els Mossos de la comissaria d'Olot i la Policia Municipal han rebut un comunicat de les autoritats judicials penitenciàries en què se'ls informa que Guirado ha obtingut el tercer grau penitenciari i que no pot acostar-se a Olot ni tampoc a Maria Àngels Feliu i a la seva família. Des que va obtenir el tercer grau, ja fa uns mesos, Toni Guirado només ha d'anar a dormir a la presó i durant el dia pot fer vida normal. Actualment, l'expolicia municipal s'està i treballa, durant el dia, en un negoci familiar del ram de l'hostaleria situat fora d'Olot, cosa que no li representa cap problema per complir amb els requisits imposats. L'Audiència de Girona li va imposar 22 anys i quatre mesos de presó i la prohibició d'acostar-se a Olot o als Feliu durant un període de deu anys un cop complerta la sentència. El mateix es va imposar als altres condemnats però Guirado era l'únic que era veí d'Olot.
El fet que s'hagi avisat els cossos policials d'Olot de la situació de semillibertat de Guirado i de les mesures privatives que té no és un cas excepcional. Els jutjats de vigilància penitenciària i les audiències ho acostumen a fer en aquells casos de persones que obtenen la llibertat i que tenen una ordre d'allunyament de les seves víctimes, com sol passar en casos de violència de gènere o de violacions.