Assaltat i desarmat

Desemparat i totalment desprotegit és com se sent Göpf Lehmann, el ciutadà suís de 70 anys, que al novembre del 2013 va ser víctima d'un assalt a casa seva, a Calonge. Aquella nit estava endormiscat a la butaca mirant la televisió quan va ser brutalment atacat per uns lladres violents que van accedir al seu domicili, situat al carrer Ronquillo, en una zona emboscada a darrere del celler Eugeni. Lehmann, que de jove havia estat boxejador, es va revoltar quan els lladres el van lligar amb cinta americana i va acabar ben estomacat. Els assaltants, que duien una pistola i un ganivet, van reaccionar violentament contra la víctima: li van ventar un cop al cap amb la culata de l'arma, li van fer un tall profund a la cara i el van tirar a terra i li van ventar coces. Només van arreplegar un telèfon mòbil de la víctima i la llibreta del banc, d'on no van poder extreure diners.

Des de llavors, Lehmann està lluitant per sentir-se segur a la seva pròpia casa. De moment, no ho ha aconseguit. La seva prioritat és tenir una pistola i, per això, vol un permís per arma curta. Primer ho va sol·licitar a la Policia Local de Calonge, que després el va remetre a la Guàrdia Civil. Però aquest permís és gairebé impossible d'aconseguir, perquè es dóna a determinades persones la seguretat de les quals perilla extremadament. És per això que, quan es va presentar davant la Guàrdia Civil, el personal de l'institut armat li va denegar el permís. A canvi, però, li van oferir el permís per arma llarga. Però no ho va trobar gaire operatiu: “Què volen, que em passegi pel jardí de casa amb una arma de cacera, no és gens còmode i, a més, quina imatge donaria als veïns?”, assegura Lehmann.

Ja que no en pot fer servir una de debò, almenys exigeix que li tornin les sis armes que li van comissar els Mossos d'Esquadra. Göpf Lehmann és antiquari i es dedica a vendre les peces per mercats de segona mà de les comarques gironines. Al gener del 2013 tenia exposades sis escopetes de col·leccionisme al mercat de Parlavà. Allí dos agents de la policia catalana li van demanar els papers de les armes, però com que no els tenia, les hi van comissar. “Eren armes històriques, que no funcionaven, eren de decoració”, lamenta el ciutadà suís. Ja fa dos anys que hi va al darrere, i tampoc ho ha aconseguit. Les ha reclamades a la Guàrdia Civil de Palamós, on estan emmagatzemades, però fins que no ho resolgui el jutge no en podrà disposar. És per això que també ho ha reclamat al jutjat de pau de Calonge, als jutjats de la Bisbal i els de Sant Feliu de Guíxols. Però diu que l'estan torejant. “M'envien d'un lloc a l'altre sense que em donin cap solució, no paro de donar voltes i em tenen marejat”, assegura. “Això és impensable a Suïssa, allà les parets de moltes cases estan plenes d'armes decoratives i no ve la policia a requisar-les”, lamenta. “Ho explico als meus amics suïssos i se'n fan creus, de la situació que estic vivint”, explica.

Així doncs, sense permís d'armes, sense cap escopeta que pugui disparar, amb l'única defensa de tres gossos dòcils i, a més, sense tenir la certesa que hagin detingut els lladres que el van atonyinar, va demanar auxili a la Policia Local de Calonge perquè facin més patrullatge pel seu veïnat. “La seva resposta va ser que, en la mesura que puguessin, farien vigilància per la zona”, explica Lehmann. L'home afirma que viu en una zona privilegiada i “en un paradís, però un paradís per als lladres”. Ja n'està fart, d'aquesta incertesa, perquè cada dos per tres tenen robatoris en cases veïnes. És per això que ja ha posat la casa a la venda per anar-se'n. Però amb la crisi, els preus han baixat i no hi ha cap comprador que arribi al preu mínim que ell exigeix. L'accés a la casa gairebé només és possible amb tot terreny, però l'Ajuntament, segons diu, no l'arregla al·legant que es una urbanització privada. “I jo pago molts impostos, per la casa”, exclama. De moment, continua a la casa, i quan s'asseu al sofà on va ser brutalment assaltat, a prop hi té un ganivet ben esmolat i ben amagat i una escopeta de balins. Són les úniques armes legals que pot tenir, per si tornen els lladres.