El TS tanca el cas del gas

Que el monòxid de carboni és un gas extremament letal s'ha tornat a demostrar amb el cas de la parella que fa uns dies va morir dins d'un cotxe que tenia el tub d'escapament obturat a les Lloses. També es va acabar provant que el culpable de la mort d'una mare i els seus fills a Caldes de Malavella era el monòxid i no pas una acció voluntària de la dona com se sospitava primer. El monòxid, que provoca el que els forenses anomenen mort dolça, ha estat el protagonista d'un cas judicial que s'ha allargat deu anys i en què s'ha intentat dilucidar si existia responsabilitat penal o civil en una intoxicació massiva. El cas d'intoxicació per monòxid de carboni que el 6 de febrer del 2005 va causar divuit morts a la Todolella l'ha tancat definitivament el Tribunal Suprem, que ha desestimat el recurs de cassació de revisió de doctrina que van presentar els familiars de dotze de les víctimes per reclamar una indemnització de les administracions, l'Ajuntament i la conselleria de Turisme. Una reclamació que pujava globalment a 2.285.895,31 euros i que totes les instàncies judicials els havien negat. El Suprem, en una sentència contra la qual ja no es pot presentar recurs, també ha resolt que no es pot atribuir cap culpa a les administracions i que, per tant, no hi ha responsabilitat civil a cobrir. En tot el procés, el que era alcalde del municipi i l'asseguradora municipal, Mutua General de Seguros, eximida ara de qualsevol responsabilitat, han estat representats pel lletrat gironí Xavier Bonet.

El de la Todolella és un dels casos amb més víctimes per culpa d'intoxicació de monòxid. Divuit persones que celebraven una festa d'aniversari a l'alberg de Sant Cristòfol van morir per inhalació de monòxid de carboni procedent de la combustió d'unes estufes industrials usades en granges de porcs que els participants en la festa van posar al dormitori col·lectiu per escalfar-se. La tragèdia va causar que els afectats es manifestessin contra l'alcalde i els arrendataris de l'alberg i els reclamessin responsabilitats penals. El jutjat número 3 de Vinaròs va arxivar la causa el gener del 2008, ja que va considerar que no hi havia indicis d'infracció penal que es poguessin atribuir ni a l'alcalde del municipi, Alfredo Pedro Querol Plana, ni als arrendataris de l'alberg, Maria Pilar Trujillo Ortega i Diego Agut, que el fiscal i les acusacions particulars havien demanat imputar. Fiscal i acusadors van presentar recurs contra l'arxivament i, el setembre del 2008, l'Audiència va desestimar el recurs i va tancar la via penal. L'Audiència va resoldre que l'única responsabilitat en les morts era de les mateixes víctimes, perquè van ser elles les que van decidir posar les estufes que els van acabar causant la mort. Però, un cop tancada la via penal, els familiars de dotze de les persones que van morir a l'alberg van reclamar indemnitzacions a través d'una reclamació patrimonial a l'Ajuntament de la Todolella i a la conselleria de Turisme de Castelló de la Plana, que consideraven responsables de no haver vetllat per la seguretat dels estadants de l'alberg per les competències que els pertocaven. Cap de les dues administracions va atendre les reclamacions dels familiars, que van recórrer a la via del contenciós administratiu per exigir el pagament de les indemnitzacions. El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va resoldre el 2013 que no es podien atendre les reclamacions dels familiars de les víctimes perquè, encara que les administracions haguessin pogut cometre algun incompliment en relació amb les competències que tenien sobre el control de l'alberg, no es podia establir que existís cap relació de causalitat entre les presumptes infraccions i el resultat letal. El Tribunal Superior va establir que l'única causa del sinistre va ser la instal·lació de les estufes en un lloc que no corresponia, una acció només decidida i executada per les mateixes víctimes.

Els familiars de dotze de les víctimes no es van rendir i van presentar al Suprem un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, un recurs especial que el que pretenia era que la seva sentència es contrastés amb una altra que havia dictat el Tribunal Superior i que sí que feia responsable la conselleria de Medi Ambient i l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona, pel cas d'un menor que va resultar ferit per una explosió que es va produir mentre jugava en una parcel·la on s'acumulaven pólvora i material inflamable sense control. El Suprem conclou que el cas de la Todolella no es pot equiparar al cas de la Pobla de Vallbona, perquè en aquest segon es va considerar que l'administració tenia una part de responsabilitat en l'accident perquè no havia controlat els abocaments i, en canvi, en el cas de la Todolella, no es pot responsabilitzar l'Ajuntament per una acció de les víctimes només pel fet de ser titular de l'alberg. El cas queda tancat definitivament.