Paraules vanes, ambigüitat legal i feina en va

aig veure publicades les dades que la Policía Nacional havia detingut al darrer any 1.450 persones en 462 operacions contra les xarxes d'explotació sexual i no vaig poder reprimir l'impuls de fer un comentari a través de Twitter per preguntar a veure quants macarrons veuríem condemnats i quantes d'aquestes operacions arribarien a judici. I vaig ser puta (en el sentit de llesta) fent aquesta piulada perquè al cap de poques hores em vaig assabentar que el jutjat de Figueres arxivava la causa contra una colla de gent que la policia havia detingut fa dos any en la gran operació Andròmeda, considerats uns grans rufians romanesos que tenien esclavitzades un parell de centenars de noies obligades a fornicar per força al club Lady Dallas, on les feien fitxar amb el dit i ni les deixaven apuntar el cul als tamborets per assegurar-se que tinguessin més ganes d'anar a jaure amb els clients quan ja no s'aguantessin dretes amb les sabates de talons exagerats que els feien posar. Això deia l'informe policial. Doncs després de dos anys, l'esclavitud que relatava la policia, el jutge i la fiscal no l'han vist reflectida en el codi penal i el gran sumari ja no serveix per a res més que per vendre a quilos el paper que va acumular. El suposat cap de la banda, Viorel Jantea, que ha resultat ser un home de gran sensibilitat musical, fa bolos amb el seu acordió a Romania i el Club Dallas continua funcionant a tot drap com sempre. Resumint: molta fressa i poca endreça. I fent-me un xic la puta m'atreveixo a aventurar que la gran majoria de les 462 operacions, que deuen tenir noms tan mitològics com el d'Andròmena, tindran un final similar. I mentre els jutjats van tombant causes, el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) envia un patracol per ensinistrar els periodistes a tractar amb tacte el tema de la prostitució i usar paraules que no ofenguin sobre el paper aquelles que al carrer són carn d'explotació sexual. Escriure“puta”, ni pensar-hi. Com a molt “meuca”, i millor “prostituta”, si no vols ser reprovat pels jutges del bon parlar. Molts miraments lingüístics a l'àmbit periodístic i poca exigència als legisladors perquè usin paraules clares per definir els límits del delicte i evitar que els rufians se'ls vagin escapant entre les línies de la llei per culpa de la seva ambigüitat.

V