Sense rastre
Els Mossos tenen detectats 299 casos de persones que han desaparegut
Es presenten unes 3.000 denúncies l'any, però un 96% són absències de poques hores
Cristina Vergua Vera, Hodei Egiluz Díaz, Ana Eva Guasch Melis, Óscar Martínez Ramos, David Piella Baldrich, Maria Poch Colomé, Irene Rigall, Josep Maria Cusell, Baltasar Rodríguez, Ievgueni Komlik, Olena Grigorenko, Alison i Maria José Benítez... Són noms que amaguen un misteri. Són només alguns entre els de centenars de persones desaparegudes, sense que se n'hagi trobat cap rastre ni rebut cap notícia des de fa prou temps, alguns anys, perquè es consideri una desaparició inquietant. Els Mossos reben cada dia una mitjana de vuit denúncies per desaparicions de persones, cosa que representa que al llarg de l'any es denuncien unes 3.000 desaparicions a Catalunya.
Però en la gran majoria dels casos, un 96%, segons destaca l'inspector cap de la unitat central de persones desaparegudes, Jordi Domènech, la persona desapareguda torna pel seu propi peu, sana i estàlvia i el cas queda tancat. En aquest 96% s'hi inclouen les escapades de casa d'adolescents àvids d'aventures nocturnes o bé les fugides temporals d'adults per una enrabiada familiar o alguna relació secreta. Són casos que no preocupen l'equip format per sis agents dels Mossos que cada dia crivellen les denúncies i s'ocupen d'investigar els casos de desaparicions no voluntàries que es cataloguen com a inquietants perquè darrere amaguen una acció criminal, ja sigui un homicidi o un segrest. En l'estadi entremig entre les desaparicions voluntàries i les forçoses queden les desaparicions sense causa aparent que, a mesura que avança la investigació, s'han d'acabar posant en una casella o l'altra. “Els desapareguts sempre han estat els grans oblidats”, remarca el caporal Santi López.
Actualment als arxius dels Mossos, sense comptar els casos heretats que queden als arxius de la Guàrdia Civil o la Policía Nacional, consten 299 desaparicions que no estan aclarides. 92 corresponen a l'àrea de Barcelona, 68 a la zona metropolitana nord, 35 a les Comarques Gironines, 14 a Ponent, 41 a la zona metropolitana sud, 4 als Pirineus, 14 al Camp de Tarragona, 2 a les terres de l'Ebre i 21 estan denunciades a la unitat central dels Mossos. Són 299 misteris sense resoldre.
Fa poc, gràcies a la troballa de part de les restes de la víctima que casualment va fer un pescador, han resolt la desaparició de Dani Rodao, que va desaparèixer el 2010 quan feia una ruta en bicicleta per la Costa Brava. La identificació s'ha pogut fer a través de l'ADN i els Mossos, un cop comunicada a la família, han arxivat l'afer a la casella de les morts per accident. La creació el 2010 d'un banc de dades d'ADN dels familiars de persones desaparegudes, compartit per tots els cossos policials, i la unificació de criteris a l'hora d'agafar les denúncies de desaparicions facilita la tasca dels investigadors. Aquest intercanvi de dades també va ser útil a l'hora d'identificar el cadàver que va ser trobat al mar a Ciutadella (Menorca) i que va resultar ser el d'una dona de Vilanova i la Geltrú que havia caigut al mar al Garraf i que va ser arrossegada pels corrents fins a Menorca. A la denúncia s'havia fet constar les característiques d'una arracada que la Guàrdia Civil de Menorca va comprovar que era igual que la que duia el cos trobat. Una altra mort accidental. Però sobre la taula de la unitat central de persones desaparegudes hi ha diverses desaparicions que s'investiguen com a homicidi.
Com la de Pietat Moya, la veïna de Mataró desapareguda el 4 de juliol del 2014. Tenen tan clar que ha estat assassinada que van detenir el seu exhome, Mohamed, que ha estat empresonat. Però no troben el cos. Els Mossos han rastrejat la zona on sospiten que l'homicida, jardiner, podria haver enterrat el cadàver, amb l'ajuda d'un georadar, una eina que els cedeix Luis Avial Bell, el mateix que ha treballat en la recerca del cos de Marta del Castillo, que ha servit per trobar la sepultura de Miguel de Cervantes i també el cos enterrat dins d'un bidó en una finca de Lloret de Mar d'Ana Maria Martos, que va estar desapareguda durant nou anys. Pietat Moya, però, continua desapareguda.
Actualment, els Mossos de la unitat de desapareguts també continuen treballant activament en el cas de Rudolfh Meurer, el veí de Pals desaparegut el 13 de febrer del 2012, just quan es preparava per viatjar a Tailàndia. En aquest cas, els investigadors disposen del cadàver (el va trobar un veí en un marge a Begur, amb el cap per un costat i el cos per un altre) i van poder practicar l'aixecament del cadàver i la inspecció de l'escenari, diligències que són crucials per a la investigació, però, en aquest cas, ara per ara encara no han posat cap sospitós a disposició judicial.
Les darreres setmanes s'ha afegit als casos inquietants el de Caroline del Valle, una jove de 14 anys de Barcelona que està en parador desconegut des de la matinada del diumenge 15 d'abril, quan sortia de la Zona Hermètica de Sabadell, una àrea d'oci, amb uns amics. Cap a les cinc de la matinada anava amb una colla de menors i tots plegats van plantar a córrer quan una patrulla dels Mossos els va cridar l'atenció. Els amics diuen que la van veure córrer i la van perdre de vista. No se n'ha sabut res més. La seva mare pensava que s'havia quedat a dormir a casa d'una amiga, tal com li havia dit per WhatsApp.
Ni creure en vidents ni no creure-hi
La participació de vidents en la recerca de persones desaparegudes no és un fet estrany, ja que en moltes ocasions les famílies, davant la manca de notícies i la desesperació, intenten trobar la solució a través de gent que té dots d'endevinador. I alguns vidents de renom de Catalunya han ofert el seus servis als mossos de la unitat de persones desaparegudes. Però ells afirmen que no hi creuen i que no volen treballar amb vidents. “Tant de bo existís algú com a la sèrie Medium, que ho veu tot en somnis. Però això no existeix a la realitat. Ja sé que en alguns països la policia treballa amb vidents. Nosaltres no hi treballem ni hi treballarem mai, tot i que se'ns n'han ofert”, afirma el caporal Santi López, que també és reticent a la difusió de fotografies de desapareguts per demanar informació ciutadana. Ho justifica: només els consta el cas d'un ciutadà, un cambrer d'un bar, que hagi reconegut una desapareguda. És el cas de Rosa Sotillo, desapareguda a Barcelona, d'on no havia marxat mai, tot i que havia esborrat la seva vida passada de la memòria. Per avalar la desconfiança
en els vidents, Jordi
Domènech apunta que aquesta gent sempre solen descriure paisatges similars, que poden coincidir amb múltiples indrets, per assenyalar el lloc on veuen el desaparegut.
Però aclarit que els mossos no consulten ni pensen consultar vidents, deixen clar que, en el cas que la família del desaparegut o el mateix vident els aportin una informació sobre el suposat parador del desaparegut, no dubten ni un moment a anar-ho a comprovar. “Tot es comprova, per absurd que sembli. Perquè d'entrada no saps si el que et passa la informació ho sap perquè ell és el responsable de la desaparició. No costa res perdre un matí i fer la comprovació”, conclou Domènech. La popular vident Rosa Collelldevall, coneguda també com la Dama Blanca, assegura que en la majoria de les ocasions treballa a instàncies de la família però remarca que en algunes ocasions també ha rebut peticions d'ajut directes de policies, sobretot de policies municipals, aclareix. Collelldevall fa poc ha estat a Romania en una missió especial per col·laborar amb la policia del país en un cas d'assassinat que finalment s'ha resolt. La televisió de Romania es va
fer ressò del cas i va fer una àmplia entrevista a
la vident catalana.
El que tenen clar els qui busquen persones desaparegudes és que
s'ha d'eradicar aquell mite que cal esperar 24 hores abans d'anar a la policia, i que el que cal fer s'ha de denunciar com més aviat millor perquè les primers hores són essencials per trobar pistes. Per això, és important que el denunciant aporti el màxim de dades sobre els costums, les persones amb qui es relacionava i tots els detalls que poden ser útils. Si denunciar-ho aviat és important, també ho és anar a retirar la denúncia en el cas que la persona hagi tornat a casa, per evitar que als arxius constin desaparicions que ja no són tals.
Són conscients també que ha d'existir el “dret a l'oblit”, és a dir, que hi ha casos de persones adultes amb totes les seves capacitats mentals que decideixen per voluntat pròpia marxar i que no volen que se les busqui. Un dret, però, que té les seves li-mitacions i que no es pot pervertir amb simulacions com la que va protagonitzar fa anys un veí de Figueres, que va escenificar la seva desaparició accidental al pantà de Boadella, on va deixar la seva barca bolcada. En realitat, ell havia començat una nova vida a l'estranger mentre la seva dona, pensant-se vídua, demanava a la Guàrdia Civil que buidés tot el pantà amb l'esperança de trobar-hi el difunt.
Cal que passin deu anys per ser declarats difunts
La desaparició d'una persona comporta, al marge del drama personal, una situació jurídica i legal molt complexa i difícil de gestionar, ja que sense la troballa del cos no es pot considerar el desaparegut com a difunt fins que no ha transcorregut un temps determinat i fins que no s'han fet els tràmits judicials pertinents. Transcorregut un any de la desaparició, els familiars, o també el fiscal, poden instar els jutjats a fer una declaració d'absència del desaparegut, que permet gestionar els seus béns o negocis, sempre que ell no hagués deixat nomenat un administrador. En cas que existís administrador, s'ha d'esperar tres anys a fer la sol·licitud
de declaració d'absència.
Per demanar la declaració de defunció d'un desaparegut han d'haver passat deu anys des del darrer cop que se n'han tingut notícies. En els casos de persones desaparegudes de més 75 anys, es pot demanar a partir dels cinc anys d'estar en parador desconegut. I en casos de persones desaparegudes enmig “d'una greu situació de risc per a la seva vida”, com, per exemple, enmig d'una tempesta o arrossegats per una riuada, es pot demanar quan hagin transcorregut dos anys. Un cop declarada la defunció del desaparegut, es pot disposar de la successió dels seus béns. Però, en el supòsit que després la persona aparegui o es provi que continua viva, tindrà dret a recuperar els seus béns en l'estat en què estiguin en aquell moment.