Emergències
Més perduts que mai
Augmenten un 109% les recerques de persones perdudes i un 33% els rescats de muntanya a les comarques gironines
Durant el 2015 els Bombers van haver de fer 210 actuacions per emergències al medi natural, 69 més que l'any passat
El Ripollès, amb 67, és la comarca on s'han produït més actuacions fins al 15 d'agost
La inestabilitatdel temps i la massificació al medi natural han propiciat que s'hagin disparat els rescats
Els Bombers de la Generalitat han hagut de treballar més que mai en la recerca de persones i en rescats de muntanya. Durant els primers set mesos de l'any han augmentat aquestes emergències un 109% i un 33%, respectivament. La inestabilitat en el temps i la massificació al medi natural han propiciat que aquest any s'hagin disparat fins a 136 els rescats de muntanya, respecte a les 102 actuacions que hi va haver entre l'1 de gener i el 15 d'agost del 2014. La comarca del Ripollès continua liderant el rànquing, amb 56 actuacions, respecte a les 42 que van tenir lloc fins a l'equador del 2014. La segueixen de lluny la Garrotxa, amb 18 (16 el 2014); l'Alt Empordà, amb 16 (14 el 2014); la Cerdanya, amb13 (15); el Baix Empordà, amb12 (6); la Selva i el Gironès amb 10 (7 i 2, respectivament), i el Pla de l'Estany tanca la llista amb tan sols un rescat, quan l'any passat no n'hi va haver cap. De totes les sortides d'emergències que fan els Bombers en medi natural, les de rescats de muntanya són les que han generat més emergències, i han superat de molt la resta. Els factors meteorològics, molt variables durant aquest hivern, primavera i inici d'estiu, i la massificació de la pràctica esportiva, sovint sense prou preparació física ni tècnica, han fet augmentar aquest 33% el nombre de rescats a la muntanya.
D'altra banda, també cal destacar l'ascens pel que fa a la recerca de persones desaparegudes, que respecte a l'any passat ha experimentat un augment d'un 109%. Si bé aquest percentatge sembla exponencialment important, en xifres totals significa un augment de 25 persones desaparegudes: si de l'1 de gener al 31 de juliol del 2014 els Bombers van fer 23 salvaments, aquest any se n'han produït 48. El Ripollès lidera aquest rànquing, amb10 casos –quatre l'any passat–, seguit de la Selva i l'Alt Empordà, amb 8 –tres i set el 2014, respectivament–, i el Baix Empordà i la Cerdanya, amb sis –3 i 2 l'any passat–. Al Pla de l'Estany, durant aquest any s'han activat 4 actuacions per persones perdudes –cap ni una l'any passat–, i tres al Gironès i la Garrotxa –una i tres, el 2014.
Pel que fa al salvament en medi marítim, l'Alt Empordà continua encapçalant el rànquing, amb 10 serveis, respecte als 15 de l'any passat. En segona posició se situa la Selva, amb 6 emergències –una l'any passat–, i tanca la petita llista el Baix Empordà amb quatre actuacions, respecte a les 7 del 2014.
Com és habitual, el paquet més gran de serveis és a l'estiu, que és quan hi ha més moviment de persones i més activitats a l'aire lliure. A l'hivern el tipus de rescat és més tècnic, i a la tardor es dispara la recerca de boletaires perduts al bosc.
En termes generals, durant el 2015 els Bombers van haver de fer 210 actuacions per emergències al medi natural a les comarques gironines, 69 més que durant el mateix període del 2014. Això suposa un increment de gairebé un 40%. La comarca que ha registrat el major increment és el Ripollès (+21), i alhora és la comarca on s'han produït més actuacions, amb un total de 67 –46 durant el 2014–. De lluny, el segueixen l'Alt Empordà, amb 34 –39 l'any passat–; la Selva, amb 25 (11 el 2014); el Baix Empordà, amb 24 (16 el 2014); la Garrotxa, amb 21 (19); la Cerdanya, amb 19 (17); el Gironès, amb 15 (4), i el Pla de l'Estany, amb 5 (cap durant el 2014).
Des de l'entrada en vigor, el 2009, de la taxa de salvaments al medi natural, la Generalitat només ha cobrat quatre rescats de tots els que han fet els Bombers, un dels quals al Ripollès. Això va succeir el 17 d'agost del 2014 a la ruta de Ribes de Freser a Queralbs, perquè es va considerar que era un rescat sense motius justificats. Dues persones que havien alertat els Bombers perquè els busquessin van poder tornar el seu vehicle però no van avisar els serveis d'emergència. Els bombers van mobilitzar set efectius repartits en tres vehicles terrestres. Per això, es van reclamar un total de 840 euros, que ja s'han pagat. Però no només la Generalitat fa pagar pels rescats: l'estiu del 2013, l'Ajuntament del Port de la Selva també va cobrar a una família francesa 1.400 euros per un operatiu. El dispositiu es va muntar poc després de les onze de la nit, quan la mare va anar a la policia local i va dir que feia unes cinc hores que el matrimoni no sabia res de la seva filla. La dona va explicar als agents que aquella tarda la família havia sortit a navegar per les cales que hi ha en aquesta part del cap de Creus. Mentre eren a bord del vaixell, ella havia discutit amb la seva filla, de 18 anys. Això va provocar que la noia agafés una enrabiada i que, quan eren a l'altura de la cala Galera, es llancés al mar i nedés fins a les roques, on va desaparèixer. Els pares, quan van veure la reacció de la filla, se'n van desentendre i van tornar a port amb el vaixell. No va ser fins hores després, quan van veure que es feia fosc i que la noia no havia tornat, que van donar l'alerta i es va activar el 112. L'operació de recerca, que es va fer per terra i mar, va durar unes dues hores i mitja. Pels voltants de dos quarts de dues de la matinada, Salvament Marítim va localitzar la jove a bord d'un veler i la va portar fins a port. L'Ajuntament va considerar que la família va cometre una “negligència flagrant” en tornar a port havent abandonat la filla.